CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 10/06/2018

Corrupció i ineptitud

La corrupció és un flagell que posa al descobert les misèries humanes d’un determinat tipus de règim polític. Tant blasmables són els corruptes com els corruptors. A Espanya com a molt es castiguen alguns corruptes. Els corruptors segueixen actius sense càstig. Així no minvarà mai la corrupció.

Però sent greu la tolerància existent amb la corrupció, encara hi ha alguna cosa més greu: la inèpcia a l’hora de governar, que, a més de tolerar la corrupció, també comporta fer un mal ús dels recursos que la ciutadania posa en mans dels polítics perquè els administrin com caldria. Governar malament surt molt més car que no perseguir la corrupció.

Els successius governs que hi hagut fins ara a Espanya han mostrat de sobres la seva inèpcia en el conjunt de la seva acció. Cal destacar que la pobresa no para de créixer des de fa anys, com tampoc para de créixer la riquesa de les elits. Un nou govern, d’un partit que ja ha governat, no fa creure que la inèpcia s’acabi. Convé un canvi de règim: convé la República.

JORDI BUFURULL GALLEGO

BARCELONA

No parli per mi, senyora Arrimadas

Jo vaig arribar el 1960 amb tres anys amb la meva família. El meu pare, la meva mare i sis germans més. Després vam ser vuit germans. El petit va néixer a Catalunya. Veníem de Cadis, del Pantano de los Hurones, buscant una nova vida. A Andalusia ens moríem de gana. La meva mare em deia de petit: “ Antoñito tú eres catalán, tu futuro está en Calaluña, estudia y aprende...

Gràcies a la gent i al poble que ens va acollir, la meva família i jo mateix hem tirat endavant. Ara som informàtics, empresaris, professors, mecànics, universitaris, etc. Som una família catalana amb arrels andaluses. Senyora Arrimadas, no parli per mi.

TONI ROSA

MATARÓ

La cocaïna a Barcelona

Un estudi que analitza les aigües residuals ha conclòs que Barcelona és la ciutat europea on més cocaïna es consumeix. Voldria dir que anys enrere hi va haver una campanya important contra les drogues. No només per part dels organismes de seguretat sinó també dels responsables de la conscienciació ciutadana. És fàcil trobar-se joves pel carrer, sobretot en segons quins barris, que consumeixen, que ja estan en situació d’èxtasi. Moltes famílies tenim o hem tingut algun membre amb aquest mal hàbit. La batalla que se’ns planteja és vital. La família ha d’estar al cas i actuar.

Però quan parlem de famílies senceres que viuen de la cocaïna el problema és un altre. ¿No tornaria l’Ajuntament a fer-se càrrec d’aquest conflicte? Penso que va unit al propòsit d’evitar els pisos turístics il·legals, la prostitució i tota l’activitat il·legal que es realitza a Barcelona i que no topa amb una prohibició rotunda.

TERESA MASSÓ BALADIA

BARCELONA

El retorn de Borrell

Aquesta setmana Josep Borrell ha acceptat ser ministre d’Exteriors del govern de Pedro Sánchez. No és gens estrany que aquest fet, en conèixer-lo, ens fes estremir a molts. Encara ens ressonen les seves males paraules sobre Catalunya com un país malalt al qual calia cosir d’unes ferides que prèviament s’havien de desinfectar perquè, si no, es podrien.

Parlar de desinfecció, encara que sigui en termes figurats, respecte d’una part important de la població és feridor.

Que hi hagi algú que el consideri ara una persona de confiança que ha de formar part del seu govern també diu molt del seu pensament real.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de