Jocs del Mediterrani: quin espectacle més trist
La inauguració dels Jocs del Mediterrani va fer pena. On era el públic? Les federacions catalanes de diferents esports havien sol·licitat entrades, com sempre es fa en qualsevol esdeveniment esportiu, però la resposta va ser que no quedaven localitats. Els partits ultradretans ja s’havien preocupat de repartir-les totes a entitats espanyolistes a canvi que portessin banderes espanyoles.
Volien gallejar de la majoria silenciosa d’espanyols que hi ha a Catalunya i els va sortir el tret per la culata. Tal com va dir en el seu moment Gabriel Rufián, “no és majoria ni és silenciosa”. Van fer un ridícul espantós davant de tots els països participants. Tot plegat perquè “no suporten que ens hàgim apoderat del discurs de la bondat, això és el que els irrita més, perquè és una bondat desarmada, fàcil d’humiliar però indestructible”, com va escriure Bernat Puigtobella a Núvol en una carta a Josep Rull.
A veure si aquesta gent manipuladora s’adona d’una vegada per totes que a Catalunya som la majoria que estimem el nostre país, la nostra cultura (on eren els castellers?), la nostra llengua materna. Els catalans que volem viure en llibertat sense cadenes ni condicionaments.
ALEGRIA JULIÀ
BARCELONA
Pasteres a la Mediterrània
Acaba la reunió informal del socis de la Unió Europea a Brussel·les per parlar del problema dels immigrants amb la proposta més votada de crear centres de detenció d’immigrants on es respectin els drets humans, alhora que es blinden les fronteres exteriors perquè no arribin a Europa.
Són propostes gens solidàries que no ajuden a evitar que es continuïn arriscant vides tot travessant el mar o les muntanyes per venir a Europa i que molta gent perdi la vida en l’intent. Només cal pensar en els vaixells que van a la deriva, alguns amb nadons. Mentrestant, com no podia ser d’una altra manera, darrere de tot hi ha l’enriquiment d’unes màfies de tràfic de persones.
Els diners per invertir en aquests centres d’immigrants estarien més ben invertits en ajudes reals als països d’origen de les persones refugiades. Cal evitar que el Mediterrani es converteixi en la tomba dels que no aconsegueixen arribar fent que l’ajuda internacional la vegin al seu país d’origen. Aquest estat del benestar que ells veuen a Europa cal ajudar-los a aconseguir-lo als seus països.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Subvertir el llenguatge per guanyar el relat
Ja és l’hora de dir les coses pel seu nom als que subverteixen el llenguatge, i cada vegada que ho facin replicar-los amb l’ús correcte de l’expressió. És difícil rebatre-ho quan es fa pels mitjans informatius per la manca d’oportunitat de respondre immediatament, però en els plens dels ajuntaments, en les sessions parlamentàries, en les tertúlies en directe, quan algun polític o opinador en deixa anar una, immediatament ha de ser rebatut.
“Els jutges es limiten a aplicar la llei”. ¿Pegar a persones innocents i empresonar persones innocents s’ajusta a la llei? “S’ha perpetrat un cop d’estat”. Quin cop d’estat? “Polítics presos, no presos polítics”. Com es pot dir això? Arrimadas afirma: “Torra no és president de tots els catalans” ¿I Mariano Rajoy o Pedro Sánchez ho són de tots els espanyols? ¿Felip VI és rei de tots els espanyols? ¿L’himne i la bandera espanyola ho són de tots els espanyols? L’inefable Miquel Iceta diu: “Que la Diada sigui de tots els catalans”. ¿Que potser tots els polítics de l’oposició poden parlar en nom de tots els catalans? No tenen remei!
JORDI LLEAL
BADALONA
