Sortim al carrer
Mentre Llarena intenta evitar la derrota amb les més insòlites argúcies, el temps passa i existeix el perill, possiblement calculat pels poders contraris al Procés, que ens anem adormint i oblidant el que ha estat i encara és el nostre legítim anhel de llibertat.
La presó i l’exili són a cada hora i cada minut de cada dia, però en la vida quotidiana dels que no hi hem de passar és un record que travessa de tant en tant la nostra ment i ens afligeix el cor.
Per nosaltres mateixos, pels presos polítics, pels exiliats i per fer-ho saber als que ens volen mal, hauríem de sortir amb més freqüència al carrer i proclamar el desig que tenim de viure en una República sobirana i amb tots els nostres representants alliberats.
AGUSTÍ DELGADO
BLANES
Nascut el 4 de juliol
Em dic Francesc. Vull explicar-vos que vaig néixer fa 83 anys, un 24 de maig, però també que vaig tornar a néixer fa vint anys, un 4 de juliol. Després d’un infart agut de miocardi set mesos abans, en aquesta data tan especial vaig rebre un nou cor i, per tant, un nou naixement. Cada any, juntament amb la meva família, celebro els dos aniversaris, però per sobre de tot el 4 de juliol. Aquest any, l’any que en fa 20, m’ha semblat necessari celebrar-ho amb una carta d’agraïment.
Agraïment al donant i a la seva família, que amb la seva generositat ho van fer possible; al Dr. Soriano de l’Hospital de Santa Tecla; a la Dra. Camprubí de l’Hospital Joan XXIII, i a tot l’equip mèdic del Dr. Castells, Dr. Manito, Dr. Roca, etc., de l’Hospital de Bellvitge, així com a tot l’equip sanitari que em va tractar tan bé i encara ho fa. El més profund agraïment per haver-me regalat aquest segon aniversari: el 4 de juliol del 1998.
FRANCESC BONET
TARRAGONA
Pàrquings sense ombra
Acabem de celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient. Visc a l’Empordà, on gran part dels municipis tenen aparcaments a l’exterior del nucli urbà: Verges, Palau-sator, Vilopriu, Begur, etc. També s’hi poden incloure els aparcaments de les estacions de tren o de totes les grans superfícies: grans esplanades per aparcar però ben poques amb l’arbrat adient per ombrejar-los.
Si fóssim conscients de la contaminació que diàriament generen els milers d’aires condicionats que els automòbils han de posar en marxa per culpa d’estar aparcats a ple sol, segur que els consistoris no dubtarien a invertir més en la plantació d’un bon arbrat d’ombra. I el Govern hauria d’afavorir que ho fessin.
Amb una minsa inversió, entre tots començaríem a donar exemple de sostenibilitat, i entre tots aportaríem un gra de sorra a la lluita contra el canvi climàtic.
LOLA ARPA
PERATALLADA
Aire condicionat
Vas al cine ara a l’estiu i ja t’emportes la jaqueta com a previsió. Saps que l’aire condicionat estarà engegat. De vegades la jaqueta és insuficient perquè està exageradament fort, i la prova és que a meitat de la sessió se senten esternuts continus. Després al carrer se sent el comentari repetit a tot arreu de la gran quantitat de gent constipada que hi ha en aquesta època.
Aquest mal ús de l’aire condicionat que provoca tant contrast entre les temperatures a l’exterior i a l’interior fa que el canvi brusc sigui perjudicial. Passem de tenir molta calor a tenir molt de fred en un segon. No crec que sigui gens saludable. I ara que ha vingut la calor de cop, com sempre, ja patim aquest fenomen a tot arreu. Hi ha llocs on has de fer la compra amb una gran rapidesa si no et vols quedar congelada com el menjar que tenen a la venda. Tampoc deu ser gaire beneficiós per a la salut del planeta aquest abús del consum d’electricitat.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
