Outsiders
En el nostre Procés, els principals protagonistes han sigut precisament els outsiders, els “forasters” (en traducció literal) de la política. ¿Algú creu que hauríem fet el camí que hem fet sense la malaguanyada Muriel, la Carme, els Jordis, el president Puigdemont, ara el president Torra, veritables forasters de la política o dels àmbits de responsabilitat que van acabar ocupant, i tants altres, tots ells empesos per la gent, aquests sí, veritables outsiders al cent per cent? Doncs no, segur que no hauríem fet aquest camí. Per tant, polítics superprofessionals, compte i no ens falleu! Aquí mana la gent, i a vosaltres, polítics i partits, us necessitem per donar forma als nostres anhels i il·lusions, però si no ho feu en buscarem uns altres que ho facin o ens ho farem directament nosaltres, perquè de capacitat i credibilitat en tenim de sobres. Qui ha fet les Diades més grans de la història?, qui va fer el 9-N?, qui va fer i guanyar l’1-O?, qui va guanyar el 21-D? Van ser la gent i els outsiders.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Barcelona, ciutat valenta i solidària
M’agrada la meva ciutat, que tant s’ofereix per rebre ara les 60 persones rescatades d’una mort segura pel vaixell de l’ONG Open Arms -que l’extrema dreta del govern italià es nega a acollir-; com es desconnecta d’Endesa, posant en marxa l’operador públic d’energia més important del país; com obliga els grans inversors immobiliaris a dedicar un 30% de les seves promocions a habitatge social; com és reconeguda com la ciutat espanyola que dedica un percentatge més alt del seu pressupost a temes socials; com s’atreveix a posar ordre en el descontrol turístic heretat, aprovant el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT); com promou la remunicipalització de la gestió de l’aigua davant les pressions i els embolics legals d’Agbar; com reacciona al gravíssim atemptat terrorista de l’estiu passat mantenint la convivència entre persones d’orígens diversos, expressant-ho amb aquell “No tenim por” que va ser un crit d’esperança...
XAVIER RIU
BARCELONA
Sortim al carrer
Mentre el Sr. Llarena intenta evitar la derrota amb les argúcies més insòlites, el temps passa i hi ha el perill, possiblement calculat pels poders contraris al Procés, que ens anem adormint. La presó i l’exili són a cada hora i cada minut de cada dia, però en la vida quotidiana dels que no ho hem de passar és un record que ens passa pel cap de tant en tant i ens afligeix el cor. Per nosaltres mateixos, pels presos polítics, pels exiliats i per fer-ho saber als que ens volen mal, hauríem de sortir amb més freqüència al carrer i proclamar el desig que tenim de viure en una República sobirana i amb tots els nostres representants alliberats del malson de la persecució iniqua abanderada pel mal jutge abans esmentat.
AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY
BLANES
Retenció de manifestants pacífics
Vull manifestar el meu total desacord per la retenció d’una cinquantena de persones, jo inclòs, i l’abús d’autoritat per part dels Mossos d’Esquadra el dia 28 de juny al costat de la gasolinera del centre comercial Espai Gironès, a Salt, per la visita del rei d’Espanya a Vilablareix. La manifestació, a la qual em vaig acostar per tafaneria, era totalment pacífica i democràtica, i la meitat dels manifestants eren jubilats. Durant més de dues hores ens van retenir sota la pluja. Al final de la retenció vaig demanar explicacions a un superior dels Mossos i de manera molt concisa em va dir que era per seguretat d’acord amb no sé quina llei (suposo que la llei mordassa ). Em pregunto si, en cas que els manifestants haguessin anat cantant l’“ Y viva España ” de Manolo Escobar, també s’hauria produït la retenció.
JORDI MULET
SALT
