CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/01/2019

Fundació Folch i Torres

Amb motiu de la defunció de l’escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa, germà de la meva mare, alguns mitjans han comentat que aquest artista havia dedicat molt del seu temps a la creació de la Fundació Folch i Torres, per perpetuar la memòria del seu pare.

És cert, però no ha estat del tot ben explicat: Ramon Folch i Camarasa va crear la fundació, amb seu al castell de Plegamans, perquè no caigués en oblit la figura i l’obra del seu pare, Josep Maria, i també perquè no s’esborrés la petja que els seus quatre germans (Manuel, Ignasi, Joaquim i Lluís) van deixar a la nostra cultura: en el terreny literari, els dos primers, és a dir, el Manuel i l’Ignasi; en l’artístic, el Joaquim, i en el pedagògic, el Lluís. L’obra ingent dels quatre germans Folch i Torres va quedar una mica ofuscada per la popularitat de l’altre germà, Josep Maria.

MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH

BARCELONA

Ha crescut tant la inseguretat?

Segons el Baròmetre semestral de Barcelona, el 21% dels barcelonins consideren que la inseguretat és el principal problema de la ciutat. Fa tan sols sis mesos el percentatge era del 6%. Crec que és una pujada que difícilment es pot explicar per un increment proporcional dels actes delictius. Llavors, per què ha augmentat la percepció d’inseguretat? Estic convençut que està molt relacionada amb la campanya que alguns mitjans de comunicació i algunes forces polítiques estant fent per convertir aquest problema en un eina de desgast del govern municipal. No és la primera vegada que interessos partidistes creen alarmes que no estan basades en dades. Pensem en com s’ha tractat tota la qüestió de l’emigració i la crisi dels refugiats i com l’extrema dreta ha aprofitat l’alarmisme creat en alguns països. Em sorprèn que ERC i el PDECat aprofitin el tema per censurar l’alcaldessa, fent el joc a altres partits, com Cs, que centraran la campanya en aquest tema. I sorprèn encara més perquè aquest dos partits governen junts a la Generalitat, una administració que té competències de seguretat a Catalunya, incloent-hi la capital.

JAUME ROVIRA I MARSAL

BARCELONA

L’ètica de cada dia

Si volem una societat més justa i més humana és necessari que hi hagi un debat sobre l’ètica en les nostres accions quotidianes. És una llàstima, però les humanitats i les arts són en un lloc poc preferent a les institucions i a l’educació en general.

Per exemple, som una societat consumista que compra articles sense saber pràcticament res de la vida d’aquell producte, des de la matèria primera fins a les condicions laborals de l’empresa o el país en qüestió.

Seria lloable que com a consumidors poguéssim triar entre els productes que comprem, tenint en compte l’estètica, la utilitat i el preu, i també des del punt de vista de l’ètica. Un detall que ens situaria en una òrbita molt diferent a l’hora de consumir.

XAVIER OGAYA RIBÓ

EL MASNOU

Alerta!

Alcem la veu i demostrem a les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees que nosaltres “no som d’eixe món”.

Actuem, sisplau, i fem-ho amb consciència del que està passant, perquè si només ens limitem a parlar-ne potser no hi serem a temps. Fem-ho en honor als que ens han precedit i als qui ens succeiran. Ens hi juguem molt.

JESÚS DIEGO MORÓN

BARCELONA

Més continguts de