L’esquerra confortable
Des que va començar això del Procés, trobo molt desorientada certa “esquerra” espanyola. Potser està desorientada perquè el seu referent polític es va quedar en una “modèlica” Transició (així, amb majúscula, com li cal a l’èpica i la sacralització) des d’un dictador que va morir al seu llit fins a un monarca designat pel dictador, al llarg de la qual van haver-hi, almenys, 591 morts víctimes de la violència política i un cop d’estat. O potser és que han oblidat (o, simplement, ignorat) referents ideològics com Lenin ( Obres completes, volum XXI); Salvador Seguí, el Noi del Sucre (discurs a l’Ateneo de Madrid, 1919), o, qui ho havia de dir, el PSOE del Congrés de Suresnes; favorables al dret d’autodeterminació dels pobles.
Potser, simplement, és que desconfien d’un procés d’empoderament ciutadà que no lideren ells, sobrepassats per un desig de sobirania popular que només reconeixen en altres llocs i teoritzen en les tertúlies de cafè.
També podria ser que volguessin un futur incert, sempre per construir, permanentment lluitat des de la quotidianitat, sense descans; que això i no una altra cosa és el futur per a un ideari progressista. Si és així, lamento advertir-los, per si encara no se n’han adonat, que, en realitat, com Gregor Samsa, ja han mutat en el seu contrari.
O bé només és mandra. Que bé que s’està a casa veient Joc de trons!
JESÚS VEIGAS RODRÍGUEZ
BADALONA
Difícil de creure
No s’entén com els policies nacionals i guàrdies civils que estan declarant al judici diuen que van passar por, que van veure mirades d’odi i que tot això els ha afectat emocionalment. Com pot ser que homes preparats, de 80 quilos o més , de 25 a 35 anys, vestits militarment com si anessin a la guerra amb cascos, botes, porres, fusells de pilotes de goma i escuts, proteccions de tot tipus al cos, braços, colzes, espatlles, etc., puguin manifestar-se d’aquesta manera? No s’entén. Alguns vam fer la mili als regulars o a la legió al nord d’Àfrica i allà ens pegaven si no fèiem bé les coses. Per tant, havíem de fer molt bé la instrucció, que era físicament molt dura, disparar realment amb fusells i metralletes, tirar granades, disparar morters de 120 mm, etc. Mai vam tenir por, només es tractava d’espavilar-se per sortir ben parats d’aquells 17 mesos de servei, no d’un dia o dos com aquests agents. ¿De veritat que encara no s’han vist a ells mateixos o als seus companys en els centenars de vídeos existents, que qualsevol pot consultar a la xarxa, pegant a la gent de qualsevol condició? Com poden dir el que diuen? Potser per això el jutge Marchena impedeix que es vegin els diferents vídeos aportats per les defenses. Diu que ja els miraran després. Segur?
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
En una societat orwelliana
He llegit amb preocupació una notícia sobre uniformes escolars intel·ligents per acabar amb l’absentisme escolar a la Xina. L’ús d’aquests xips inserits en l’abillament de l’alumnat per controlar on són en cada moment impacta directament en el seu creixement personal, en l’exercici de la seva llibertat i en la seva capacitat de discernir per si mateixos entre el que està bé i el que està malament, el que els convé i el que no. Actualment ens trobem en una societat hiperregulada i controlada, en la qual interessa que les persones siguin robots o individus submisos sense marge per prendre decisions sobre la seva vida i el seu futur. La solució per acabar amb l’absentisme és educar en positiu, motivar i estimular els estudiants des del col·legi, la família, la societat perquè assisteixin a classe, però en cap cas a través d’un mecanisme basat en la vigilància massiva i la por a la represàlia.
CLARA PÉREZ SORIA
BARCELONA
