CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 22/12/2019

‘Sostenella y no enmendalla’

La hidalguía castellana encara és vigent i no té límits. Continuen en l’error, peti qui peti i encara que un tribunal europeu dictamini que l’Oriol Junqueras té ple dret a ser eurodiputat i l’estat espanyol ha d’alliberar-lo.

Posen el crit al cel, la dignitat de la pàtria espanyola per sobre de tot, diuen que s’ha de marxar d’Europa -és el que es condensa en l’expressió Spexit - i Vox proposa una gran manifestació perquè no accepta les ingerències en la sobirania espanyola. Curiosament, els mal anomenats constitucionalistes fins ara predicaven el respecte per les resolucions judicials dels jutges espanyols perquè eren favorables als seus interessos, però quan són les dels jutges alemanys, belgues o dels alts tribunals europeus, això ja no val. Sembla que el procés per la independència de Catalunya ja ha deixat de ser un assumpte intern d’Espanya i passa a ser un afer d’Europa.

Quina pena!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Restriccions de vehicles

Estic prou d’acord amb la zona de baixes emissions i les restriccions de vehicles a Barcelona a partir de l’1 de gener, però no em sembla coherent que s’estableixi un criteri de selecció segons l’antiguitat del vehicle. Tinc un cotxe petit de l’any 1999 de baixa cilindrada (1.328 cc) que cada any passa la ITV.

Seria més coherent i efectiu que en aquesta revisió anual es comprovés si el vehicle incompleix o no el límit de contaminació permès. Hi ha cotxes més nous que el meu que tenen opció al distintiu ambiental perquè són posteriors a l’any 2000 però, per la seva cilindrada, pes, potència o mal ús, emeten més gasos contaminants que altres vehicles més antics. A més, canviar de cotxe molt sovint tampoc és gaire ecològic ambientalment, com tampoc no ho són els vaixells que arriben al port de Barcelona. Ara a molts se’ns planteja el problema econòmic de comprar un altre cotxe i, com sempre, els més afectats som els més necessitats.

GUILLERMO MARTÍ CEBALLOS

SANT POL DE MAR

Najat El Hachmi a Girona

Aquesta setmana hem tingut la sort de tenir l’escriptora Najat El Hachmi (Nador, 1979) a la Casa de Cultura de Girona, on ha presentat el seu últim llibre, Sempre han parlat per nosaltres. Ens va parlar de com va venir del Rif a Vic i com s’hi va poder integrar gràcies a les persones acollidores, i vam poder saber més sobre la lluita contra el patriarcat i el masclisme de la Najat.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

T’ho embolico per regal?

Sembla que comencem a estar conscienciats amb el tema de la reducció de residus. Però ara arriba Nadal i em pregunto si seguirem així. Després de la nit de Reis les escombraries de totes les cases estaran plenes de papers de regal, llaços i cintes de colors. Sí que fa molta il·lusió trobar-te un paquet super ben embolicat i que costa fins i tot d’obrir però ¿no hi ha altres opcions? Ara és el moment de pensar-hi. Ara que la frase que sentim més a les botigues és: “T’ho embolico per regal, oi?”

ANNA ESCOBET MONTAÑÀ

BERGA

Riem

Vaig llegir un article sobre com arriba a ser de saludable riure durant una estona. Deia també que els nens riuen moltes més vegades al dia que els adults. Vaig aixecar la mirada per observar el meu voltant i vaig veure com dos nens petits es petaven de riure amb les ganyotes que estava fent el seu pare. El sentit de l’humor adult acostuma a ser molt més complex i ple de dobles sentits però ¿no ens agradaria poder alliberar-nos d’aquesta complexitat per poder riure tant com nens?

ARIADNA ESCALAS RODRÍGUEZ

CABRILS