El mes d’octubre, des de fa quatre anys, és un mes especial per a una gran majoria de catalans que volem el nostre país lliure. No va ser fàcil fer el que es va fer el 2017, i quan veus tot el que ha passat -els càstigs sobre els nostres polítics, que hi van anar de cara; els exiliats, a qui van perseguir, i els milers i milers de persones que també hi van ser i encara estan pendents de judicis-és per estar-ne molt orgullosos. Però a mi m’ha quedat marcada dins el cervell la valentia dels meus pares, que tenien més de 90 anys i que una vegada vist i escoltat tot el que es deia d’aquell matí de l’1-O referent al perill de rebre de valent per part de l’estat espanyol, van decidir anar a votar! Eren molt grans, la mare necessitava una cadira de rodes i el pare tenia dificultats de visió. La seva lluita només era votar. Molts catalans d’una edat considerable i de diferents condicions van mobilitzar-se aquell dia. Per això trobo estrany les bestieses que encara diuen molts polítics, analistes... Davant d’un problema com aquest, cal negociar i no amagar el cap sota l’ala com si no hagués passat res! Massa lluita per ignorar-ho eternament.
ALBERT ALTÉS SEGURA
LLANÇÀ
Antonio Gasset
Ens ha deixat el crític de cinema Antonio Gasset, a qui vam poder seguir al programa Días de cine de La 2 de RTVE des de l’any 1994 fins al 2007. Gràcies a la seva estima i valoració del cinema, que coneixia des de dins alhora que com a espectador, ens oferia un punt de vista ampli i molt ric. Això, ajuntat amb el seu humor tan característic, ens acostava a films d’allò més personals, densos i distrets.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Una crisi, una oportunitat
Una oportunitat per canviar. La crisi t’obliga a arriscar-te, a provar coses. T’obliga a pensar en els imprevistos, t’obliga a prevenir. Si la crisi no t’enfonsa, en surts reforçat. Penseu en una malaltia, en l’atur o en el fracàs d’un projecte. La crisi, si no et bloqueja, et fa més fort.
Pensant, em ve al cap la quasi superada crisi sanitària. Hem provat moltes coses aquests dos anys. Les activitats no presencials. Les escoles obertes, seguint unes normes. Les vacunes per frenar l’expansió del virus. Etcètera. Proves exitoses, quasi totes.
Les crisis ens porten a provar, també ens porten a ser previnguts. Ho deia fa poc un especialista: hem de prevenir. Calen canvis en el sistema productiu, un estat més fort. Canvis en el sistema sanitari, menys retallades. I en el sistema educatiu.
MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ
BARCELONA
Aquest plat porta gluten?
Soc celíaca: no puc prendre gluten, una proteïna que es troba en la majoria de cereals. Per tant, segueixo una alimentació sense gluten i sense excepcions. Això comporta que cada cop que menjo en un restaurant, hagi de preguntar si el plat és apte per a celíacs.
Últimament, menjar sense gluten està molt estès, cosa que ha fet que alguns restaurants indiquin a la carta quins plats en tenen o que els seus cambrers ho sàpiguen. De totes maneres, segueixo trobant-me constantment amb llocs on no saben de què els parlo.
Fa uns dies, un cambrer em va contestar preguntant-me a mi si el plat en portava. La meva reacció va ser dir-li que això jo no ho podia saber, ja que depèn de com es faci el plat en pot portar o no. ¿Com és possible que malgrat que la celiaquia estigui tan estesa i se’n diagnostiqui cada cop més, segueixi tan poc integrada en els serveis d’hostaleria?
CLÀUDIA ALVÀ JAUMÀ
SITGES
