Molts pares i familiars d’adolescents estem preocupats per notícies que arriben sobre els efectes perjudicials de l’ús d’Instagram en aquestes edats. Segons Mark Zuckerberg, l’ús d’aplicacions socials és beneficiós per a la salut mental perquè ajuda a connectar-se amb altres persones. Fins i tot s’han plantejat la creació d’un Instagram dedicat a menors de 13 anys. Tots sabem que un ús exacerbat de les xarxes provoca addicció. En aquest cas, la tendència a crear imatges i vídeos comporta compartir moments plaents, extres, gairebé perfectes, on sembla que tot és ideal i insuperable. Moltes adolescents -cal reconèixer que és una edat on les emocions estan molt enlairades- es comparen, veuen en una altra usuària més atractiu, èxit o riquesa, i això els provoca ansietat i depressió; no accepten la seva imatge corporal. La manca de control en l’ús de la xarxa social acaba provocant una rivalitat entre les amistats que pot ser molt perjudicial. Com els expliquem que estan ficats en un forat que no és real? I que juguen amb la seva vulnerabilitat per motius econòmics?
CRISTINA CASALS MASSÓ
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Jutges
Aquests dies he estat reflexionant sobre l’1 d’octubre de fa 4 anys. No hem d’oblidar els fets històrics. Jo soc una de les víctimes de la brutalitat policial d’aquell diumenge negre de l’estat espanyol. Tots els que hi érem -fóssim grans o joves, unionistes o independentistes, de dretes o d’esquerres- ho vam veure. Uns pobres homes, esverats i violents, amb casc, escuts i porres, ens van atonyinar perquè en Millo, empès pels seus caps polítics, els ho va permetre: agressions a civils indefensos, que resistíem pacíficament un abús de força. Són fets. He testimoniat davant una jutgessa que picaven a la panxa i al cap, amb total manca d’humanitat, com bojos, etc. Aquells responsables continuen campant, suposo que amb una consciència “cauteritzada”. Però el problema de fons són alguns jutges, que intenten amagar les vergonyes de la repressió. Es creuen déus i, així, poden esdevenir cooperants de la injustícia, sovint intocables. Molts hi han accedit ja políticament arrenglerats.
XAVIER SERRA BESALÚ
GIRONA
Falta de visibilitat o distracció?
Divendres passat dos germans menors d’edat van ser atropellats per un cotxe a l’avinguda de Vallcarca. Els dos, el petit de quart de primària i el gran de sisè, van ser traslladats amb politraumatismes a l’hospital més proper. Amb posterioritat, des de l’Escola Pare Poveda es va comentar que el lloc de l’accident sempre ha estat un punt conflictiu: un carril força estret amb poca visibilitat degut a les zones d’aparcament, el carril bici i una zona de 30 km/h. El que no entenc és: si és un pas a prop d’una escola, per què no hi ha cap senyalització que ho indiqui? Tot i ser una avinguda amb força trànsit, és important indicar les zones escolars per alertar d’una zona amb afluència de persones vulnerables. D’aquesta manera potser la persona al voltant, sabent que té menys visió i que és una zona escolar, es mantindrà atenta.
ONA TORRENS FOLCH
BARCELONA
