19/02/2021

L'última cigarreta

2 min

Soc un fumador tan patètic que encara no he après a empassar-me el fum. Però m'agrada anar a l'estanc i comprar-me aquestes capsetes de llauna tan boniques, amb la vintena de purets perfectament posats, si pot ser sense filtre ni gustos afegits. N'encenc un gairebé només pel gust de tenir-lo a la boca, el fum em va als ulls i em fa plorar, però és una forma de tenir el cos ocupat i distret, o sigui de desconcentrar el pensament perquè s'estovi i flueixi, com menjar o caminar o escoltar música. És agradable, el pes del fum a la llengua, la seva escalfor a dintre la boca, com un cafè d'aire, i fa companyia, l'olor de tabac em recorda el meu pare, que es va morir d'un càncer de pulmó, i el meu avi, que fumava uns purets semblants i que, com a mi, se li apagaven sovint i anava amunt i avall com jo, amb el bastonet amargant i enfosquit de saliva entre els llavis, com una regalèssia. La pulsió de mort a través del tabac és molt agradable, com ho és la idea que la veu se't pugui acostar una mica a la de Tom Waits.

Passa que, per prevenció, jo m'havia acostumat a caure en el vici un any sí i un any no. Un any s'acaba aviat, i, d'aquesta manera, l'any que tocava, el tabac era més gustós, com passa sempre amb les coses limitades, i comptava, a més, durant l'any que tocava abstinència, amb el gust de l'espera.

Però el maig passat, quan feia poc que havia començat la pandèmia i en sabíem tan poc i estàvem tan espantats, va córrer la notícia que els fumadors estaven més protegits contra el virus. És la meva!, vaig pensar, perquè precisament l'any passat no em tocava fumar. Vaig entendre per què l'estanc es considerava un servei essencial. Vaig córrer a comprar-me una bona provisió de capsetes. Quin gust, ara, la pulsió de vida! Quina satisfacció, saltar-se les pròpies normes!

Però la felicitat té cantonades traïdores. Ara que ha arribat l'any que em permeto fumar, al número de gener de Thorax, una publicació anglesa especialitzada en pulmonologia, va i surt un estudi que demostra que, al contrari que s'havia pensat, els fumadors tenen un risc més alt d'agafar el covid. Havent fumat bona part de l'any anterior, rumio, seria just deixar-ho. Però, si ara faig abstinència, què faré, l'any que ve? Això ho haig de preveure. Se suposa que el 2022 estarem vacunats i sense perill, però els anys parells, en principi, jo no fumava. Dos anys poden fer-se'm eterns i, justament, si el tabac porta al contagi, no estaria més justificada una última cigarreta? Encenc un puret La Paz, el tercer des que m'he posat a escriure aquesta columna.

stats