La Colla Vella acaba amb l'hegemonia vilafranquina

Els vallencs desbanquen els verds després de vuit victòries consecutives al Concurs

Només un cop cada dos anys castellers i aficionats aparquen la concepció clàssica de les torres humanes per afegir a la bossa un element tan poc agraït com ho és la calculadora. La taula de puntuacions es converteix en jutge i jurat dels designis de la llei de la gravetat. Al lema de “força, equilibri, valor i seny” se li afegeix un cinquè component, la rivalitat. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha fet bo el pronòstic que la situava al capdavant del Concurs de Castells i ha acabat així amb una hegemonia de setze anys que havia mantingut els Castellers de Vilafranca sempre en el primer calaix del podi.

Al capdavant del món de les torres humanes no n'hi ha prou amb aparentar ser el millor, cal també demostrar-ho, i el lloc ideal on fer-ho és en la diada per excel·lència, l'única actuació que totes les formacions entomen en igualtat de condicions, el Concurs de Castells. Després d'escurçar distàncies les últimes temporades i havent protagonitzat un any d'ensomni, la Colla Vella dels Xiquets de Valls s'enfrontava només a ella mateixa. La lluita per assolir l'actuació perfecta era un al·licient suficient per exhibir-se davant de tot Catalunya. Han fet el primer cop de puny sobre la taula en descarregar el quatre de nou sense folre en el primer torn i s'han situat, així, en una situació privilegiada. L'esclat d'alegria ha sigut majúscul però controlat, ja que eren conscients que calia completar la feina. Han tornat a fer emmudir Tarragona en provar el dos de vuit sense folre i han exhibit una de les millors execucions dels últims temps. Amb mig trofeu a la butxaca, la rotllana rosada ha embogit. Han arrodonit la feina coronant un tres de deu amb folre i manilles que en altres circumstàncies haurien desmuntat. L'estructura s'ha anat deformant per la part alta, però el públic ha esperonat l'enxaneta i els ha deixat el temps just per carregar-la abans que col·lapsés.

Diuen que les colles grans són les que es creixen davant de les adversitats. Els Castellers de Vilafranca han entrat a la Tarraco Arena Plaça un pas per darrere dels seus competidors, però amb la seguretat d'haver fet la feina on tocava, al seu pati d'assaig. Han obert la llauna dels punts amb el tres de deu amb folre i manilles. La construcció ha sigut el viu reflex de les sensacions que devien viure cada un dels seus castellers. S'ha alçat nerviosa enmig d'un silenci espectacular i ha patit un parell de sotragades abans de l'aleta. L'ovació del públic els ha donat una injecció de moral i, a poc a poc, han resolt totes les dificultats, han esvaït els dubtes i han esclatat en càntics com aquell que diu “he tornat, soc aquí!” La seva oportunitat d'assaltar la primera posició ha arribat amb l'intent de dos de vuit sense folre. Si bé han dominat la torre fins a l'aleta, ha fet llenya després de carregar. Les seves possibilitats encara estaven intactes en alçar el quatre de deu amb folre i manilles, però el gran colós s'ha resistit i ha acabat amb les esperances dels vilafranquins. Han descarregat el dos emmanillat per assegurar-se una segona posició que té un gust agredolç.

En una diada establerta a cinc rondes, el ventall d'estructures del màxim nivell pot ser decisiu. Conscients de comptar amb una de les construccions més valuoses de la matinal, la Colla Joves Xiquets de Valls ha optat per posar totes les cartes sobre la taula des del minut u. Els vallencs han sigut els primers del grup capdavanter a actuar i han decidit obrir plaça amb el dos de vuit sense folre. Han treballat durant l'ascens, però aquest cop no han pogut demostrar la seva mestria durant el descens. La llenya del dos invalidava qualsevol altre castell carregat d'inferior puntuació però, tot i col·locar-se en terreny pantanós, no han vist condicionada la seva estratègia. S'han atrevit amb el quatre de nou sense folre però l'han hagut de desmuntar en dues ocasions quan els dosos ja es disposaven a ocupar la seva posició. Han lluitat fins l'últim moment afegint el tres i el quatre de nou folrats al seu repertori per assolir el cinquè lloc a la classificació final.

Tot i el seu enorme potencial, la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha encarat la seva exhibició a l'expectativa de les possibilitats que els poguessin obrir camí cap a les primeres posicions, i això els ha dut fins a la tercera posició per davant de la Colla Joves Xiquets de Valls. Han plantejat una estratègia conservadora i han guanyat punts des del primer moment gràcies al cinc de nou folrat. Han alçat el llistó després de dibuixar l'aleta del tres de deu emmanillat, però els èxits de les dues primeres colles classificades ha fet impotent qualsevol intent per millorar la seva posició. Han descarregat el nou de vuit però han renunciat a anar més enllà sense opcions de robar el segon lloc.

Els Capgrossos de Mataró han lluitat en solitari en un territori àrid, just darrere del podi però clarament distanciats de les colles que tenien en els castells bàsics de nou el seu objectiu principal. Han assolit amb comoditat el tres folrat i han arrencat una ovació especial del públic que ha sabut reconèixer la seva tasca quan descarregaven el dos de nou emmanillat. Han rubricat el seu pas per Tarragona amb un magnífic cinc de nou folrat en superar els Castellers de Sants que, contra tot pronòstic, s'han vist sorpresos per una caiguda inesperada de tres de nou amb folre. Els borinots han repetit el castell per poder-lo descarregar, però han arribat a la cita amb el dos emmanillat amb les forces molt desgastades i amb algun casteller mig lesionat. Han coronat la torre però han hagut de finalitzar l'actuació amb el quatre de vuit.

Les construccions de nou pisos han establert un segon ordre a la Tarraco Arena. Per sota dels primers classificats, només els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Barcelona han sigut capaços de descarregar els seus màxims reptes. Els matalassers han rebut avui la recompensa a tot el mal karma acumulat durant la temporada. Han descarregat els seus millors castells i han afegit al premi el primer quatre de nou folrat per arrodonir una molt anhelada la tripleta màgica. Els barcelonins s'han apuntat el quatre de nou folrat en el segon intent i, d'aquesta manera, s'han tret l'espineta d'arrodonir les diades de la Mercè sense l'aleta més gran.

Els Castellers de Sabadell han coronat tant el tres com el quatre de nou, i els Marrecs de Salt i els Castellers de Sant Cugat el tres. L’única formació que no ha dibuixat cap aleta de nou pisos ha sigut la dels Castellers de la Vila de Gràcia, que ha quedat relegada a la catorzena posició.

L'alt nivell exhibit per totes les formacions ha fet que les rondes conjuntes, reservades a aquelles construccions per sota del tres de nou amb folre, fossin pràcticament inexistents. Aquest fet, afegit a la despenalització dels peus desmuntats, ha fet que el certamen s’allargués més del compte i que la sensació fos d'un ritme menys àgil al dels anys anteriors.