Més de 20 anys posant veu a la Mercè

BarcelonaTots els castellers i aficionats que alguna vegada han actuat, o s'han acostat, a la plaça de Sant Jaume amb motiu de qualsevol de les dues diades de la Mercè, de la diada de Santa Eulàlia o de l'aniversari dels Castellers de Barcelona han sentit els comentaris de la veu que, des d'algun indret de la plaça, anuncia durant les actuacions quins castells durà a terme cada colla a cada moment, fa comentaris sobre el progrés de l'actuació i la dóna per acabada amb el seu particular resum de la jornada. I, per cert, també va fer un parell d'incursions a la diada del Mercadal de Reus els anys 2009 i 2011 i a la festa castellera Gaudí 2002, amb Aixa Miró de parella, exercint de "cap de colla" a l'hora d'alçar els castells simultàniament de les vora de 50 colles que hi van participar.

El responsable d'aquestes narracions, des de ja fa vora 25 anys, és Raimon Cervera –professor, diplomat en ciències de l'educació a la Universitat de Barcelona i actualment soci i director executiu de l'empresa Connecta–; i la seva presència a la plaça de Sant Jaume de la Ciutat Comtal està estretament lligada a la seva relació amb els Castellers de Barcelona.

Vilafranquí de naixement, Raimon Cervera ja cultivava des de petit l'afició pels castells com a part integrant de la festa major de la seva vila i recorda com de jove, formant part d'un equip de futbol, alguna vegada havien coincidit el Concurs de Castells de Tarragona i un partit del seu equip, i el Raimon, amb els seus entrepans per dinar, havia anat al matí a veure el concurs "assegut allà, a dalt de tot de la grada", i havia marxat a jugar el seu partit a la tarda, però havent gaudit d'una bona part de la jornada castellera.

Més endavant, va introduir-se en el món casteller en primera persona anant a assajos i participant en un parell de concursos amb la camisa dels Castellers de Vilafranca, però com ell mateix explica "sense arribar-m'hi a integrar plenament tot i que l'afició i la passió continuaven i continuen vigents".

Va arribar aleshores el moment de traslladar-se a Barcelona, cap a finals dels anys 80, moment en què els Castellers de Barcelona, per la seva banda, s'acostaven al seu vintè aniversari i havien decidit elaborar un llibre sobre la història de la colla. Els orígens penedesencs de bona part dels primers membres i fundadors de la colla barcelonina van propiciar aleshores que contactessin amb el Raimon per demanar-li que escrigués aquest llibre. I el Raimon va dir que sí, i així va néixer l'estreta relació d'aquest vilafranquí amb Barcelona i la seva tradició castellera.

Arran d'aquesta col·laboració, els Castellers de Barcelona, que ja havien consolidat la diada castellera de la Mercè en la programació de la festa major de la ciutat i que, de fet, eren qui organitzaven la diada, van demanar al Raimon que fes de 'speaker', figura que gairebé des del principi la colla havia intentat tenir a plaça i que en aquell moment no la tenien coberta… I el Raimon es va llançar de cap a l'aventura.

Des d'aleshores, la seva veu i els seus comentaris s'han convertit gairebé en un element inalienable de les actuacions a la plaça de Sant Jaume, tant de la diada de colles convidades, com de la diada de colles locals, la diada de Santa Eulàlia i, des que els Castellers de Barcelona han fixat la seva plaça a Sant Jaume, la diada del seu aniversari.

Des del primer dia, però, l'objectiu del Raimon no ha estat el d'anunciar només els castells que s'intenten, sinó també el de fer pedagogia dels castells, en la mesura del possible, comentant els fets més rellevants entre castell i castell, fent algun comentari a final de cada ronda i un resum final que va rumiant al llarg de l'actuació, tot i que és perfectament conscient que tot plegat ha provocat crítiques cap a ell, "però ho has d'entomar de la millor manera possible".

Quan obre el seu ordinador, apareix en pantalla un document de 112 pàgines en què aflora l'afició als castells per la qual el Raimon narra de manera gratuïta les actuacions. Diada rere diada apareixen tots els castells aconseguits per cada colla, amb els minuts exactes en què cadascuna ha alçat la seva aleta, comentaris sobre l'actuació i anècdotes diverses en què s'atura per tornar-se'n a riure una vegada més.

El Raimon, en definitiva, parla de la seva cita amb la plaça de Sant Jaume com si fos una cosa quotidiana, una reunió amb vells amics a la mateixa plaça de sempre, on els nervis ja no tenen cabuda després de tants any d'experiència i on, a més, compta amb l'ajuda de Pep Ribes, que li prepara totes les dades estadístiques necessàries per incorporar-les en els seus comentaris i a qui de cap manera vol deixar de citar.

L'afició de l''speaker' vilafranquí i la seva relació amb la tradició castellera a Barcelona, però, no s'ha limitat a plaça, sinó que l'ha dut a elaborar un segon llibre sobre els Castellers de Barcelona amb motiu del seu trenta-cinquè aniversari, a escriure'n també un altre sobre els Falcons de Barcelona amb motiu del seu desè aniversari i a ser comissari, tot i que ell s'estima més dir-ne 'coordinador', de l'exposició itinerant 'Les colles castelleres de Barcelona', de manera que fa palesa la seva estreta relació amb la tradició castellera a Barcelona.