Carles Cortés: “Al gran públic se li ha de demanar un petit esforç per entendre els castells”

Els castells s’han consolidat com una de les puntes de llança de La Xarxa i entre les veus principals, destaca Carles Cortés. El tarragoní és el narrador de les retransmissions de les actuacions castelleres i el conductor, juntament amb Aina Mallol, del Finet i pel mig, programa de temàtica castellera de TAC12.

Quin és el teu primer contacte amb els castells?

— Tenia companys de col·legi que anaven a la Jove de Tarragona o als Xiquets de Tarragona i a mi m'agradava anar a veure les diades castelleres de Sant Magí, Sant Tecla i especialment el pilar caminant, perquè aquí a Tarragona li tenim molta estima.

Tot i això, mai t'has posat la camisa d’una colla. Per què?

— El factor que segurament pesa més és el compromís. Jo no sé si sabria fer com els castellers d’assajar dos dies a la setmana, siguin les condicions climatològiques que siguin. Hi ha gent que només hi va un dia, però si m'implico en l'àmbit que sigui, vull estar-hi sempre i jo tinc la sensació que no tindria aquest compromís.

I què t'atrapa dels castells?

— La capacitat d'autosuperació de fer castells, aquesta feina i rutina per tal d'assolir l'objectiu. M'agrada mirar quins són els reptes de les colles, si arriben o si no arriben.

Com sorgeix l’oportunitat de fer informació castellera?

— L’any 1993 tenia uns amics que feien un programa de castells. Com que a mi m'agradaven molt els castells i volia estudiar periodisme, em van dir de col·laborar amb ells. Això em va portar a incorporar-me a l’equip de castells a Tarragona Ràdio. Després ho vaig deixar força anys, però el 2012 va sortir l’oportunitat de col·laborar amb TAC12 fent coses de castells i el 2014 és quan tinc l’opció d’entrar al projecte de castells de La Xarxa.

Quina és la missió dels castells a la televisió?

— Tinc la sensació que tothom ens demana que fem un esforç per fer entendre els castells al gran públic, però jo crec que també nosaltres hem de demanar al gran públic que faci un petit esforç per entendre'ls. No podem estar cada dia dient què és un folre. Els castells són molt complexos i són molt difícils, però hi ha coses generals que jo crec que les hauríem de tenir superades.

Com trobes l'equilibri d’adreçar-se a públic entès o no?

— Els primers anys especificava molt els folres, les agulles, els cincs, els sets... però cada vegada ho faig menys. Tu has de saber què és un 4 de 9 amb folre, no cal reiterar-ho. Per altra banda, per a aquells més experts en el món casteller, hi ha persones com l’Aina Mallol que entren en detalls més tècnics. La meva feina és més la de transmetre l'emoció i explicar què representa per aquella colla allò que la gent està veient a casa.

Aquest any ha costat arribar a un acord per la cessió dels drets d’imatge. Has entès les diferents postures?

— El món casteller es pot entendre de moltes maneres i, per tant, cadascú ha de defensar la seva manera de veure les coses. Això provoca que els consensos siguin extremadament complicats en segons quins aspectes.

Ara ens trobem just en l’inici d’agost, quina radiografia de la temporada fas?

— Estem en un molt bon moment, però hi ha tantes colles que és molt difícil de dir que estem en el millor moment de la història dels castells. Hi ha una diferència molt gran entre un grup de colles més potents amb moltes d’altres que fan castells de sis. Per tant, és molt difícil sempre fer una valoració global de com està el món casteller. En els mitjans tendim a marcar les coses positives, i moltes vegades està en les colles grans i no en les petites.