Els reptes del nou casc per a la canalla castellera
La Coordinadora de Colles i l'empresa NZI treballen en un nou model de peces modulars
Des del 2006, els enxanetes i acotxadors de les colles castelleres porten un casc de protecció, i tres anys més tard aquest element de seguretat també es va incorporar a la posició de dosos. Des de llavors, s'hi han fet algunes modificacions, especialment en el sistema de retenció i cordatge, però el model ha estat en essència el mateix. Ara, però, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i l'empresa murciana especialitzada en cascs NZI estan treballant en un nou model, que presenta diverses incògnites i reptes a resoldre.
La principal línia de treball és que enxanetes, acotxadors i dosos utilitzin el mateix model de casc. En aquests moments, els primers tenen un model d'una sola peça de poliestirè expandit (porexpan), mentre que el dels dosos està format de tres parts que, amb un sistema de cordatge, s'ajusta al cap. Així, l'objectiu és que a partir d'ara tots tinguin aquest joc de peces modulars i que es puguin utilitzar per a totes les posicions del pom de dalt, tot i que amb tres mides diferents.
D'altra banda, després d'anys d'experiència, s'ha detectat que els cascos actuals no protegeixen del tot algunes parts del cap. “El més difícil és aconseguir protegir la zona de la cara que està més a prop del crani”, explica Sílvia Simó, membre de l'àrea mèdica de la CCCC. D'aquesta manera, s'està estudiant baixar la part del front dels cascos. Més enllà d'aquests dos grans objectius, també es treballa en altres millores com el sistema de tancament.
Un cas que ha accelerat el procés
La previsió és que el projecte duri dos anys. Un cop s'elaborin els nous cascos, el plantejament és iniciar una fase de proves i un estudi comparatiu entre els dos models, l'antic i l'actualitzat. La idea d'impulsar un redisseny del casc s'està estudiant des de fa un temps, però les conseqüències del Sant Fèlix de l'estiu passat n'han accelerat el procés. Una caiguda de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va comportar una lesió greu de traumatisme cranioencefàlic i fractura cranial de l'acotxadora.
Aquest accident va commoure el món casteller, que ha decidit fer un pas endavant. Des de la Coordinadora, per tant, exposen que fins ara no hi havia hagut cap “procés seriós” d'innovar en el disseny dels cascos, però que ara sí que s'ha prioritzat. I ja s'han mesurat més de 230 caps de la canalla castellera per prendre'ls les mides.
El casc de la canalla deixa algunes parts descobertes de la cara. Aquestes són, principalment, les de les celles, el nas i els pòmuls. Una altra idea que s'està explorant, per tant, és la de crear una mena d'antifaç per protegir aquestes zones. Des de la CCCC expliquen que s'està treballant en paral·lel, però que “una cosa és millorar un casc que ja existeix i l'altra és crear un dispositiu de protecció nou que s'ha d'ajustar bé amb el casc”.
La seguretat dels cascos
Els cascos no han evitat totalment el risc de lesió que comporta la pràctica castellera, però sí que l'ha reduït. Des de la seva implantació el 2006 no hi ha hagut cap traumatisme cranioencefàlic amb seqüeles per a la canalla. A més, el contacte amb l'empresa NZI ha sigut permanent i quan hi ha hagut cap lesió important s'han traslladat els cascos a l'empresa per comprovar que estiguessin posats correctament i estudiar els casos.
