El sòl pelvià en els castells: quins efectes té i com treballar-lo

El món casteller encara té força reptes pendents en el coneixement del cos humà. Un d'aquests és el treball del sòl pelvià, un aspecte que sovint es vincula amb l'embaràs i la maternitat, però que va molt més enllà. Les complicacions i afectacions que comporten els problemes de sòl pelvià no són encara prou conegudes dintre de les colles castelleres, cosa que fa que tampoc s'apliquin estratègies concretes per prevenir-les en els assajos o les actuacions.

La fisioterapeuta en sòl pelvià i castellera de la Jove de Tarragona, Gina Fort, considera que encara ens trobem molt lluny de conèixer a fons aquesta part del cos, ja sigui a dins del món casteller com a la societat en general. Així, destaca que es posa molta èmfasi en les dones embarassades quan les patologies poden afectar moltes altres persones: "Al final, de sòl pelvià en tenim tots i tothom se l'hauria de cuidar”. Sí que apunta que durant l’embaràs pot veure's especialment perjudicat per l’increment del pes i de la pressió muscular que carrega aquesta zona.

El sòl pelvià és el conjunt de músculs que recobreixen l’abdomen i la musculatura lumbar i té la funció de mantenir subjectes i estables l’aparell digestiu, l’urinari i el reproductor. Si es debilita, la persona pot patir incontinències, disfuncions sexuals o prolapses. Fort detalla que aquests problemes no afecten tothom per igual i que una persona no té per què patir-los tots, sinó que pot ser que en pateixi només un. A més, subratlla que també es poden tenir complicacions fins i tot per estar “massa fort”.

Tot i que els problemes amb el sòl pelvià poden patir-se en qualsevol activitat esportiva i també en el dia a dia, quan es fan castells pot haver-hi situacions que afectin més el sòl pelvià que altres pràctiques. El principal motiu és que en la seva pràctica s'exercita la part abdominal. “L'estàs perjudicant perquè estàs enviant pressió cap allà, perquè al final és on se separen les dues cames”, comenta Fort.

Per treballar el sòl pelvià, Fort destaca que la persona ha de saber com activar-lo en les activitats de la vida diària perquè la feixa abdominal, les lumbars i el diafragma treballin conjuntament. “Això voldrà dir que hi haurà un dia que involuntàriament s'activaran aquestes fibres de musculatura del sòl pelvià”, explica. Per a la fisioterapeuta, aquest és el primer pas per després treballar-lo a través de l’esport i exercicis específics.

L’especialista també considera que “tothom hauria de conèixer el seu sòl pelvià. "Des de petits ens haurien d'ensenyar per tal de poder-lo treballar”, afegeix, ja que així les complicacions en el futur no serien greus.

La maternitat

Més enllà del sòl pelvià, hi ha altres condicionants que es veuen afectats per la maternitat i la transformació que pateix el cos de la dona. Aquests canvis poden provocar que la represa de la pràctica castellera sigui una mica més lenta. En aquest cas, Fort apunta que depèn força de la condició física de cada persona i de com ho ha treballat prèviament a l’embaràs. “És una etapa de la vida i, per tant, l'hem de tractar i normalitzar al 100% i s'ha de tenir en compte que la persona pot fer esport igualment i tot el que vulgui”, exposa. D'aquesta manera, demana a les colles que no es deixi de comptar amb les mares després del part.

Alhora, detalla que també depèn de si ha sigut part per cesària o natural, ja que en els dos vessants hi ha complicacions diferents i el treball de recuperació s’ha d’adaptar.