Euclid, el ‘detectiu’ de l’Univers fosc, desvela imatges espectaculars del cosmos

La missió de l’ESA comença a posar llum sobre els secrets de l’energia i la matèria fosques

3 min

Aquesta imatge mostra una guarderia estel·lar, Messier 78, envoltada de pols interestel·lar. Euclid va examinar aquesta regió on neixen estrelles amb la seva càmera infraroja, el que permet obtenir informació precisa sobre els astres en aquest objecte ubicat a la constel·lació d’Orió. — Aquesta imatge mostra una guarderia estel·lar, Messier 78, envoltada de pols interestel·lar. Euclid va examinar aquesta regió on neixen estrelles amb la seva càmera infraroja, que permet obtenir informació precisa sobre els astres en aquest objecte, ubicat a la constel·lació d’Orió. ESA

No fa ni un any que es va llançar a l’espai i el telescopi espacial Euclid, de l’Agència Espacial Europea (ESA), ja ha començat a desvelar imatges espectaculars del cosmos. Avui el consorci científic d'aquesta missió ha fet públiques cinc fotografies a tot color amb una nitidesa sense precedents que l’instrument ha captat de galàxies, nebuloses i cúmuls de galàxies amb moltíssima resolució i cobrint un terç del cel visible.

A més de ser extremadament boniques, les imatges mostren noves propietats físiques de l’Univers i marquen el començament d’aquesta ambiciosa missió que té com a objectiu desentranyar la veritable natura del costat fosc del cosmos.

“La missió Euclid vol respondre a la gran pregunta de què és el 95% de l’Univers que no entenem”, assegura Carole Mundell, cap del Centre d’Astronomia de l'ESA (ESAC) a Madrid en un comunicat.

Aquest conjunt d’imatges, quatre vegades més nítides que les que es poden captar des dels telescopis terrestres, permeten observar l’Univers llunyà amb llum invisible i infraroja, i acompanyen les primeres dades científiques de la missió, que també s’han publicat. Els pròxims dies, a més, segons ha anunciat el consorci científic Euclid, es faran públics una desena d’estudis amb les primeres troballes després d’haver analitzat tota la informació captada.

Abell 2390, un cúmul on es concentren més de 50.000 galàxies. ESA

Abell 2764 és un altre cúmul de galàxies que comprèn centenars de galàxies dins d’un vast halo de matèria fosca. ESA

“Euclid mostra regions on es formen estrelles amb un detall sense precedent, desvela 300.000 nous objectes en una sola imatge, inclosos planetes errants que tenen quatre vegades la massa de Júpiter”, ha assegurat el director general de l'ESA, Josef Aschbacher, en una emissió de l’ESAC. “Durant la seva missió, ens ajudarà a entendre millor el nostre Univers, de què està fet i com s’ha expandit i evolucionat durant la història còsmica”, ha afegit.

Aquest grup de galàxies va ser descobert per l’astrònom James Dunlop el 1826. A la imatge es veuen galàxies evolucionant i fusionant-se, i les cues de marea i petxines que es formen a partir de la seva interacció. Els científics fan servir aquest conjunt de dades per estudiar com evolucionen les galàxies, millorar els models de la història del cosmos i comprendre millor com es formen les galàxies dins d’halos de matèria fosca. ESA

Posar llum a la foscor

Durant els pròxims sis anys Euclid cartografiarà milers de milions de galàxies situades a fins a 10.000 milions d’anys llum amb l’objectiu de traçar el mapa més precís de l’Univers al llarg del temps. I n’obtindrà un mapa en 3D.

El sobrenom de detectiu de l’Univers fosc li ve perquè la seva missió és investigar dos dels elements més misteriosos i fascinants de l’astronomia avui dia, l’energia fosca i la matèria fosca, de moment invisibles per a l’ull humà i per als instruments que hem dissenyat, però crucials, com estan descobrint els astrònoms, per mantenir junt l’Univers. Com si fossin una mena de pega còsmica. I és que s’estima que la matèria visible suposa tan sols un 5% de l’Univers, i la matèria fosca un 25%. La resta és energia fosca, la causant que l’Univers s’expandeixi cada cop més ràpid.