Última oportunitat per gaudir d'un rar fenomen astronòmic que no es tornarà a produir fins al 2038

GinebraAquest dissabte dia 20 de setembre el principal satèl·lit de Saturn, Tità, projectarà la seva ombra sobre el gegant dels anells. Serà l'última vegada que ho farà en els pròxims catorze anys. Aquests eclipsis són raríssims i només passen durant uns mesos cada prop de quinze anys, que és quan l'òrbita de Tità l'alinea amb el Sol i Saturn. Des de novembre del 2024 a octubre del 2025 s'han produït eclipsis cada setze dies. Caldrà esperar, però, fins a l’any 2038 per tornar a veure com el satèl·lit saturnià projecta de nou la seva ombra sobre aquest fascinant món, el segon més gros després de Júpiter i l'únic anellat visible des de la Terra. Aquesta estranya periodicitat dels eclipsis és deguda principalment a la gran inclinació que presenta l’òrbita de Tità respecte de l’òrbita del planeta al voltant del Sol.

Els eclipsis són un dels fenòmens astronòmics que més passions aixequen, inclús entre aquells que no són particularment aficionats a l’astronomia. Només cal veure l’expectació que ha generat l’eclipsi total de Sol que tindrà lloc l’agost vinent i que serà visible des de Catalunya. Tot i que pugui semblar que els eclipsis de Sol, on la Lluna s’interposa entre la nostra estrella i la Terra, són un fet excepcional, al llarg d’un any podem observar-ne un parell des de diferents punts del planeta. Ara bé, si ens fixem en altres indrets del sistema solar, els eclipsis són un fet encara més freqüent. Júpiter, per exemple, amb les seves quatre grans llunes, presenta eclipsis gairebé cada dia.

Possible font de vida

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran de tot el sistema solar després de Ganimedes, uns dels principals satèl·lits de Júpiter. De fet, Tità representa el 96% de tota la massa que orbita al voltant del planeta, incloent-hi els anells.

L’arribada de la sonda Cassini de la NASA al gegant anellat l’any 2004 va proporcionar informació fonamental que es trobava sepultada sota la densa atmosfera daurada de Tità. Actualment aquest satèl·lit representa un dels objectes del sistema solar més fascinants. És l’únic astre, llevat de la Terra, on s’han trobat líquids estables. Les intenses pluges d’hidrocarburs alimenten els rius de metà que corren per la seva superfície i omplen grans llacs transparents. Observacions gravimètriques demostren que a sota de la seva superfície, plena de dunes glaçades, podria haver-hi grans oceans d’aigua i amoníac. Aquestes característiques, així com la seva composició química, fan que es produeixi un efecte hivernacle invers; és a dir, l’atmosfera deixa escapar la calor i només un 1% de la llum del Sol arriba a la seva superfície. Això provoca que la temperatura mitjana es trobi al voltant dels 183 graus sota zero.

Actualment Saturn i les seves llunes representen una font d’informació essencial per comprendre, no només la formació del sistema solar, sinó també l’aparició de la vida a la Terra. Investigacions recents realitzades per la NASA han demostrat la presència als llacs de metà de vesícules, un tipus d’orgànuls que constitueixen les cèl·lules. Els astrobiòlegs es qüestionen si, igual que l’aigua sembla ser un element essencial per al desenvolupament de la vida al nostre planeta, els llacs de Tità també podrien ser una font potencial de vida, encara que aquesta presenti característiques diferents de les terrestres.

Observar aquest bell i poc freqüent fenomen astronòmic des de la Terra requereix disposar d’un telescopi relativament potent, amb un gran nombre d’augments i una gran obertura. A més, també cal l’ús de tècniques avançades d’astrofotografia per poder obtenir una imatge prou nítida de l’ombra de Tità. Una altra opció és atansar-se a algun observatori astronòmic pròxim, perquè és probable que hagin programat observacions.