El misteriós bacteri gegant que fa un centímetre
Descobreixen un bacteri cinc mil vegades més gros que els normals en un manglar del Carib
Entre els milers de milions d’espècies diferents de microbis que habiten aquest planeta, els bacteris són dels més abundants. També són, a més, una de les primeres formes de vida que van aparèixer, molt abans que els animals. Estan compostos d’una sola cèl·lula que, de mitjana, no sol fer més d’un parell de micròmetres de llargada, és a dir, dues mil·lèsimes de mil·límetre. Per això cal un microscopi per poder-los observar. Però una troballa ha canviat la manera que tenim d’entendre aquests organismes: un estudi publicat a la revista Science revela que n’existeix un que és cinc mil vegades més llarg que la resta i que, malgrat la seva mida, havia passat desapercebut fins ara.
Els bacteris són éssers relativament senzills, compostos d’una mica d’ADN (normalment un sol cromosoma de forma circular), proteïnes i altres elements essencials; tot això envoltat d’una membrana. Tenen formes molt diverses: n’hi ha d’esfèrics i també d’allargats (la paraula bacteri precisament ve del mot grec usat per descriure un bastó) i, tot i que són estructures aïllades i independents, alguns s’ajunten amb dos o més congèneres. De bacteris n'hi ha per tot arreu, fins i tot sota terra, a l’aire i al mar (on produeixen el 50% de l’oxigen que respirem), i sobreviuen en les condicions més extremes. També n’hi ha a sobre i dins del cos humà, vivint en simbiosi amb nosaltres, ja que només una petita fracció causen malalties. Es calcula que si ajuntéssim tots els bacteris del planeta pesarien dos bilions de tones.
Malgrat aquestes xifres impressionants, els bacteris són organismes minúsculs, que fan entre 0,5 i 5 micròmetres com a màxim. Per posar-ho en perspectiva, caldrien uns cinquanta milions de bacteris en fila índia per anar d’una punta a l’altra d’un camp de futbol. Però es creu que només s’han catalogat un 2% de totes les espècies de bacteris i, per tant, encara ens queden moltes coses per descobrir sobre aquests microbis. L’any 1999, uns científics que treballaven a la costa de Namíbia van ensopegar amb un bacteri poc corrent: feia entre 100 i 300 micròmetres, una mida inusualment gran, però com que tenia una cavitat que s’omplia de gas, podia arribar a inflar-se fins a fer tres cops més. Era el primer bacteri que es podia veure sense microscopi, i el van anomenar Thiomargarita namibiensis, posant-lo així a la mateixa família dels que viuen a les profunditats marines. Això va fer sospitar que la idea clàssica que tots els bacteris són petits i invisibles era errònia.
Un microorganisme de rècord
Deu anys després, a les aigües fangoses dels manglars de l’illa de Guadalupe, al Carib, el doctor Oliver Gros, de la Universitat de les Antilles, va trobar un filament transparent, de la mida d’una pestanya, en una fulla que s’estava podrint. No se li va ocórrer pensar que era un bacteri, sinó més aviat un fong, que són organismes més complexos, però, com que no s’assemblava a res conegut, igualment se’l va endur per estudiar-lo. Treballant conjuntament amb un grup d’investigadors liderat pel doctor Shailesh V. Date, de la Universitat de Califòrnia, han tardat tretze anys a completar-ne l’anàlisi i publicar els resultats de les seves investigacions. L’article, aparegut recentment, revela que es tracta d’un bacteri gegant, amb un genoma relativament gran, de dotze milions de parells de bases, és a dir, amb tres vegades més gens que la majoria de congèneres (tot i que alguns poden arribar a deu milions de parells). Li han posat de nom Thiomargarita magnifica perquè és de la mateixa família que el que van trobar a Namíbia.
El T. magnifica es pot veure a simple vista, i fins i tot es pot agafar amb unes pinces, perquè fa al voltant d’un centímetre, un rècord absolut. Tal com expliquen els autors de l’article, si un bacteri normal tingués la mida d’una persona, el T. Magnifica seria més alt que l’Everest. Té altres peculiaritats que el fan encara més únic. Per exemple, està carregat de grànuls de sofre, perquè, com el T. namibiensis, sembla que l’oxida per obtenir energia (thiomargarita vol dir perla de sofre). Per això es trobaria preferentment en zones on hi ha molta matèria orgànica en descomposició. També té un gran nombre de còpies del genoma repartides pel seu interior, més de mig milió, envoltades d’una membrana, cosa que no es veu mai en bacteris però que, en canvi, és pròpia de les cèl·lules animals i vegetals. Aquestes noves estructures d’ADN les han anomenat pepines. A més, es reprodueix d’una forma curiosa: arrugant-se per un extrem abans de dividir-se en dos.
No sembla que el T. magnifica pugui infectar animals. Per tant, no hauria de representar cap perill per a la salut humana. Però encara caldrà fer molts estudis per entendre bé la seva fisiologia i quin paper juga en els ecosistemes dels manglars. Per això caldrà fer-lo créixer al laboratori, que no serà senzill. De moment, ha servit com a senyal d’avís: els bacteris són molt més diversos del que crèiem i n’hi ha que no tenen l’aspecte o la mida esperats. Ara que ho sabem, els podrem anar a buscar i és possible que es facin més descobriments similars en els anys vinents.
