El poder curatiu de caminar a la natura

Hi ha una pau molt concreta que només arriba quan deixes de lluitar. Gemma Bañeres ho va descobrir un dia qualsevol, asseguda al peu d’un arbre, enmig del bosc. Durant anys, la fibromiàlgia li havia imposat un cos exhaust, una ment en alerta i una vida travessada per la frustració. Però allà, envoltada d’ombra verda i silenci antic, alguna cosa es va trencar per dins. “Vaig sentir que ja no havia de demostrar res. Només ser. I per primer cop en molt de temps, em vaig sentir en pau amb mi mateixa”, recorda. Després va plorar, no de dolor, sinó d’alleujament: havia trobat un lloc on no calia resistir.

En un moment en què el ritme de vida accelera i les pantalles ens acaparen la mirada i la ment, cada cop més persones busquen a la natura una forma de tornar a respirar. Siguin caminades lentes entre pins, senderisme adaptat o banys de bosc guiats, les activitats en entorns naturals esdevenen una porta d’entrada a un benestar profund i sovint oblidat. A mesura que la ciència comença a explorar-ne els efectes, emergeix una pregunta clau: què hi passa realment dins nostre quan ens endinsem al bosc? Veus de participants, professionals de la salut i investigadors obren camins entre la ciència, la medicina i una manera més profunda i connectada de relacionar-nos amb la natura.

"El bosc no em cura –diu Bañeres– però m’ajuda a no trencar-me del tot". Va començar a fer banys de bosc quan la fibromiàlgia l'hi havia pres gairebé tot: la feina, l’energia, fins i tot les ganes de veure gent. Al principi, el simple fet de seure a terra i escoltar com les fulles es bellugaven amb el vent li provocava una calma desconeguda. Amb el temps, aquelles trobades amb la natura es van convertir en un refugi on podia reconnectar amb el cos sense culpa, deixar d’exigir-se i replantar —a poc a poc— l’autoestima entre arbres.

No és un cas aïllat. Isabel Verdaguer, ecoterapeuta i fundadora de Biotop Natura, ha guiat centenars de sessions des que el 2014 es va formar a l’Associació de Teràpia del Bosc i Natura (ANFT). Un dels episodis que recorda amb més emoció és el d’una parella que hi va arribar per curiositat i, poques setmanes després, li va escriure per explicar-li que aquella experiència havia estat el detonant per marxar de la ciutat i començar una nova vida en un poble envoltat de natura. En altres casos, assegura haver vist com persones amb acúfens —una percepció persistent d’un brunzit o xiulet a les orelles— deixaven de sentir-ne per primer cop en anys, o com artistes bloquejats retrobaven la inspiració.

Un espai de reparació

Desplaçar-se pel bosc no només suavitza la ment, sinó que activa el cervell. Caminar sobre terrenys irregulars, com corriols plens d'arrels o pendents naturals, estimula l’activitat de zones cerebrals implicades en l’atenció i l’equilibri. Un estudi recent va mostrar que aquestes condicions augmenten l’activació de l’escorça cingulada i altres àrees relacionades amb la presa de decisions i la coordinació motora, mitjançant un increment de l’activitat en bandes d'ones theta (un tipus d'ona cerebral associada a estats de relaxació profunda, meditació i aprenentatge).

Aquest cansament suau que molts relaten després d’un bany de bosc no és només una metàfora emocional: és una resposta fisiològica. “En entorns naturals es redueix el nivell de cortisol, es regula el sistema nerviós autònom i s’activen processos de reparació”, explica la doctora Mayte Serrat, fisioterapeuta i psicòloga, referent de la teràpia Fibrowalk i presidenta de CIM Project (Club Inclusiu de Muntanya). En persones amb fibromiàlgia, aquests canvis poden ser especialment notables: menys tensió muscular, menor percepció del dolor i una qualitat de descans difícil d’assolir en el dia a dia.

“El bosc ja ens beneficia per si sol”, diu Alex Gesse, formador del Forest Therapy Hub, organització capdavantera que promou la connexió entre les persones i la natura per millorar la salut i el benestar. “Però amb una guia professional els efectes es multipliquen”, conclou. Per això han creat protocols com el FTHub Method, que busquen sistematitzar i validar les intervencions basades en la natura.

També hi ha una línia emergent d'investigació que apunta a l'impacte fisiològic de les substàncies volàtils que emeten els arbres, especialment els pins. Diversos estudis mostren que la inhalació de monoterpens com l’αlfa-pinè i el beta-pinè, presents en els boscos de coníferes, redueix la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i pot afavorir la salut cardiovascular. A més, aquestes molècules actuen com a antioxidants i moduladors del sistema immunitari, i milloren la resposta de les cèl·lules NK, implicades en la defensa contra infeccions i els tumors.

Antoni Sanz, coordinador del projecte NAT (Teràpies d'Activitat a la Natura) del Grup d'Investigació en Estrès i Salut (GIES) i de l'Institut de Recerca de l'Esport (IRE-UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que aquests canvis no són passatgers: “Els beneficis no es queden al bosc, es traslladen a la vida quotidiana.”

No és màgia, és ciència i metodologia

Els beneficis dels banys de bosc sovint es perceben de manera intuïtiva. Però, en paral·lel, cada cop més projectes científics busquen quantificar-ne els efectes. “Hi ha molta gent que diu que la natura és bona per a la salut, però molt poques tècniques han estat realment testades”, adverteix Gesse. El seu objectiu: establir criteris que permetin avaluar, amb rigor, les intervencions basades en la natura.

L’estudi Forest Bathing in the Mediterranean (2020), publicat a Frontiers in Public Health, va demostrar que les sessions basades en el Shinrin-Yoku —la pràctica japonesa que dona origen als banys de bosc— generen efectes positius mesurables en el benestar emocional i la reducció de l’estrès. De fet, aquests estudis subratllen que recórrer un camí entre arbres no té res a veure amb habitar-lo amb atenció plena i obrir-se a tot el que pot oferir. Una revisió publicada a l’International Journal of Mental Health Nursing ho corrobora: els banys de bosc milloren l’estat d’ànim, redueixen la ruminació i augmenten l’afecte positiu.

No obstant això, tal com assenyala Antoni Sanz, “el més significatiu és tot el que encara no sabem”. Cal aprofundir en estudis clínics, longitudinals i comparatius. La ciència també apunta a una distinció crucial: no és el mateix simplement estar a la natura que participar en una pràctica guiada i conscient. Per això Gesse insisteix en la responsabilitat dels professionals formats i alerta sobre els riscos del sciencewashing —l’ús superficial de la ciència per donar legitimitat a metodologies no contrastades. “No podem romantitzar-ho tot. La natura no és màgia. Però, amb honestedat i coneixement, pot ser medicina.”

Prescripcions verdes

Més enllà del benestar individual, cada cop més veus plantegen que el contacte amb la natura podria formar part estructural dels sistemes de salut. Després de la pandèmia, la necessitat d’abordatges més integrals i preventius ha posat en primer pla les anomenades prescripcions verdes: recomanacions terapèutiques que incorporen activitats com els banys de bosc o el senderisme conscient dins del tractament mèdic.

Programes com els impulsats per entitats com CIM Project, que treballa amb persones diagnosticades amb fibromiàlgia, ja han integrat aquestes pràctiques amb resultats esperançadors: reducció d’ansietat, millora de l’autocura i reforç del vincle grupal. “És un canvi de paradigma”, assenyalen des del sector, on cada vegada hi ha més professionals interessats en aquesta línia.

Des del món acadèmic, investigadors com Sanz treballen per generar protocols i formació per al personal sanitari. Un dels seus objectius és que l’atenció primària pugui oferir propostes personalitzades, viables i segures. Però per consolidar-ho calen estudis clínics robustos i demostrar també l’impacte econòmic positiu d’aquestes intervencions.

Actualment, un dels reptes principals és precisament aquest: qui n'ha d’assumir el cost? Encara que la natura és gratuïta, les sessions guiades requereixen formació, seguiment i estructura. Tanmateix, la inversió en aquestes pràctiques es veu reforçada per l'evidència de beneficis que van més enllà de l'esfera emocional, que arriben fins i tot a l'àmbit metabòlic. Diversos estudis han demostrat que caminar més de 3.000 passos al dia en espais verds pot reduir el risc de desenvolupar una síndrome metabòlica, amb millores en la glucosa en sang, la pressió arterial i el perfil de greixos.

Iniciatives com les del Forest Therapy Hub, que treballen conjuntament amb institucions públiques, vetllen per garantir que aquesta integració es faci amb rigor i respecte tant per als participants com per als entorns naturals. Mentrestant, especialitats com la pediatria ambiental comencen a considerar el contacte amb espais verds un factor clau de salut infantil, i cada cop més metges s’interessen per aquesta via. El camí és obert, però perquè els banys de bosc formin part del sistema públic de salut, l’entusiasme haurà de traduir-se en estructura i compromís institucional.

Pot ser només el començament. El veritable repte és portar aquesta connexió amb la natura cap endins i mantenir-la viva en la quotidianitat, com un gest constant de cura, escolta i coherència amb el món que habitem.Els banys de bosc no són només una experiència agradable: són una invitació a repensar com ens cuidem i com ens relacionem amb l’entorn. No es tracta d’una moda, sinó d’un possible gir de mirada en la manera d’entendre la salut. “El bany de bosc no és una fugida, sinó una pràctica que ens ajuda a tornar —resumeix Sanz—. Tornar al present, al cos, al vincle amb els altres i amb la natura. I això, en un món que ens desconnecta constantment, pot ser molt transformador.”