Biomedicina

Diabetis tipus 1, l’assignatura pendent en recerca

Una noia punxant-se insulina.
Francesc Mitjans
15/12/2025
Director Científic de la Fundació DiabetesCERO
4 min

La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune, crònica i greu que, tot i no ser minoritària, és una gran desconeguda socialment. Més de 166.000 persones la pateixen a Espanya, 26.000 de les quals a Catalunya. Es tracta d’una malaltia que no tan sols afecta els pacients que la pateixen, que estan obligats a controlar diàriament els seus nivells de glucosa, fins i tot mentre dormen, o a injectar-se insulina cada dia, sinó que també afecta les seves famílies.

La diabetis tipus 1 exigeix una vigilància constant les 24 hores del dia, l'ús continu d'insulina i un rigorós control de la glucosa entre 4 i 10 vegades diàries. Els riscos de descompensació són elevats: hipoglucèmies greus, ceguesa, amputacions o infarts. A més, el seu diagnòstic té un fort impacte emocional, físic i econòmic en els pacients i les famílies. A Catalunya, 1 de cada 42 famílies conviu amb la malaltia, una xifra que continuarà creixent els pròxims anys.

La malaltia requereix un enfocament multidisciplinari que garanteixi la cura integral del pacient, que inclou endocrinòlegs, nutricionistes, pediatres, psicòlegs i educadors diabetològics; però també que garanteixi recursos humans i econòmics per a la investigació de teràpies preventives i curatives que canviïn el panorama dels malalts de diabetis tipus 1 i de les seves famílies.

I és que, tot i que Espanya és la primera potència europea en recerca clínica i el quart país del món en iniciar assaigs clínics en pacients, només per darrere dels Estats Units, la Xina i el Japó, no es reflecteix així en els assaigs clínics per a la diabetis tipus 1, ja que actualment només 4 dels 39 que es desenvolupen a Europa, es porten a terme en hospitals espanyols.

Així ho posa de manifest l’informe Estudis clínics en diabetis tipus 1: l’assignatura pendent, elaborat per la Fundació DiabetesCERO, que alerta sobre la manca d'assaigs clínics en diabetis tipus 1, demana impulsar la investigació clínica i proposa crear una xarxa nacional que impulsi la investigació i el desenvolupament de teràpies innovadores en diabetis tipus 1 amb el propòsit de reforçar el lideratge científic del país en aquest àmbit.

Barcelona, centre estratègic al sud d'Europa

De fet, Espanya, amb Barcelona com a centre estratègic al sud d'Europa, emergeix com a líder europeu en l'inici d'assaigs clínics impulsada per la fortalesa del seu sistema sanitari. Actualment, Barcelona i Madrid concentren l'activitat investigadora més elevada. En concret, l’Hospital Clínic de Barcelona és l’únic centre que participa en tres dels quatre estudis que estan en marxa, consolidant-se així com un referent nacional en investigació de noves teràpies per a la diabetis tipus 1. A més, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona també tenen una participació activa en aquests assaigs clínics.

Augmentar aquests estudis científics en diabetis tipus 1 permetria avaluar més teràpies per frenar la destrucció autoimmune de les cèl·lules productores d'insulina. Tot i que les teràpies cel·lulars es troben actualment més avançades, les estratègies d'immunomodulació també guanyen protagonisme, un enfocament reforçat pel recent Premi Nobel de Medicina 2025.

Des de la Fundació DiabetisCERO reclamem invertir en investigació preclínica en diabetis tipus 1, ja que sense recerca no hi ha estudis clínics; i sense estudis clínics no hi ha cura. Per tant, si els estudis clínics en diabetis tipus 1 es fan fora, els nostres pacients també es queden fora.

No obstant això, la solució no és tan llunyana. Espanya, Catalunya i Barcelona tenen una capacitat humana, institucional i sanitària provada per liderar estudis clínics. Una qualitat que ja s’ha demostrat àmpliament. Potenciar aquesta capacitat mitjançant la creació d’una xarxa nacional de centres clínics en diabetis tipus 1, alineada amb els estàndards europeus, facilitaria l’atracció d’assaigs internacionals i posaria el nostre país en el radar dels promotors mundials d’estudis clínics en aquesta patologia. Una decisió estratègica, de la qual no només se’n beneficiarien els pacients, sinó que atrauria més inversió, ocupació qualificada i tecnologia per modernitzar els hospitals, formar professionals i reforçar la sanitat pública. Sens dubte, una decisió guanyadora.

A Europa, ja tenim l’exemple inspirador d’altres països com Alemanya, que lidera els assaigs clínics en diabetis tipus 1; França, que compta amb centres nacionals especialitzats o Dinamarca, amb un model integrat de recerca en aquesta patologia. I, per descomptat, comptem amb la xarxa paneuropea INNODIA, que ja ha començat a prendre força a Espanya amb la incorporació de centres hospitalaris de primer nivell i d’associats, com la Fundació DiabetesCERO, que donen veu i vot als pacients, els veritables protagonistes. I és que, posar el pacient al centre dels assaigs clínics i humanitzar-ne l’experiència pot marcar la diferència entre l’èxit i la manca de participació.

Comptem amb tots els agents necessaris per garantir el camí cap a la cura de la diabetis tipus 1. Un camí llarg i complex, on cada assaig clínic és un pas cap a una vida millor per a milers de persones que esperen i mereixen un futur sense diabetis. Així ho entenem les més de 3.000 persones que formem la Fundació DiabetesCERO.

stats