Cultivar plantes: una bona afició per a la salut física i mental

Fa uns dissabtes estava coberta de terra, em feia mal l’esquena, el so d’un milió de grills ressonava dins meu i notava com el sol em començava a cremar la part del darrere del coll. Era al paradís.

Al llarg del dia havia plantat algunes flors d’estiu (un grapat de vermelles, violetes i grogues), havia trasplantat alguns crisantems de tardor i havia arrencat una margarida de Montauk que havia crescut massa per a l’espai disponible. Un veí me la va agafar de les mans i, a canvi, em va regalar uns lliris i una llebrenca que necessitava treure del seu jardí.

Per a mi la jardineria és exercici, una forma de meditació i una oportunitat per socialitzar amb els meus veïns, tot en un. I, encara que no soc imparcial, la investigació confirma algunes de les meves observacions sobre la jardineria i els beneficis reals que pot tenir per a la ment i el cos.

Activitat física

Remoure la terra, arrencar males herbes i carregar una regadora poden considerar-se activitats físiques d’intensitat moderada. Les persones que practiquen la jardineria solen registrar nivells més alts d’activitat física en comparació amb les que no ho fan.

Segons un estudi recentment fet a Colorado, les persones que es van unir a un hort comunitari feien gairebé sis minuts més al dia d’activitat física d’intensitat moderada a vigorosa que les personees que estaven en llista d’espera per obtenir una parcel·la. "Pot semblar poc, però és uns 42 minuts addicionals a la setmana", explica Jill Litt, professora de salut ambiental a la Universitat de Colorado, que va dirigir la investigació. “Això representa gairebé el 30% de les recomanacions de 150 minuts d’activitat física moderada a la setmana –diu–. La gent troba en la jardineria una manera d’assolir aquests objectius i ser més actius sense haver de pujar a una cinta de córrer”.

També hi ha evidències que les persones que cuiden plantes, possiblement a causa d’aquest increment d’activitat, tenen una salut cardiometabòlica millor. Un estudi en persones grans va revelar que aquelles que practicaven la jardineria com una de les seves principals activitats diàries tenien taxes més baixes d’infart de miocardi, ictus, diabetis, colesterol alt i hipertensió, en comparació amb les que no feien exercici.

Algunes activitats de jardineria més intenses, com cavar, rastellar i transportar sacs de terra, també poden servir com a exercici de força, posant a prova els músculs dels braços, les cames i el tronc.

Tanmateix, no tots els estudis demostren que la jardineria sigui beneficiosa per a la salut física, sobretot quan les activitats són de baixa intensitat o només es fan 10 o 15 minuts seguits. També és possible que les persones que trien la jardineria com a afició ja estiguin més sanes i siguin més actives abans de començar a practicar-la.

Benestar mental

Alguns estudis indiquen que treballar en un jardí redueix els nivells d’ansietat i depressió; altres han descobert un augment de la confiança i l’autoestima entre els que cuiden plantes. Els experts creuen que la jardineria pot millorar la salut mental de diverses maneres. En primer lloc, l’activitat física en si mateixa és una forma ben establerta de millorar l’estat d’ànim. A més, moltes persones afirmen experimentar un sentit i un propòsit quan cultiven un hort, cosa que contribueix enormement al benestar.

"Treballant amb plantes la gent veu on encaixa en el món –explica Emilee Weaver, directora del programa d’horticultura terapèutica del Jardí Botànic de Carolina del Nord–. Veuen per què són valuoses gràcies a la relació causa-efecte que les plantes articulen de manera tan visible".

A més, la jardineria, especialment en jardins comunitaris i horts urbans, pot ajudar les persones a establir vincles socials i combatre la solitud. A l'estudi de Colorado els participants van parlar de les relacions que havien establert i van afirmar sentir-se més units a la seva comunitat. "Estan fomentant la connexió social. Es relacionen més –afirma Litt–. Parlen de sentiment de pertinença. Parlen d’aprenentatge compartit. Tots aquests processos són molt importants per a la salut mental".

Fins i tot és possible que embrutar-se les mans tingui un efecte positiu en l'estat d'ànim. Algunes investigacions suggereixen que certs bacteris presents a la terra poden alterar el microbioma i reduir l'estrès i la inflamació.

"Si jugar amb la terra no és el teu fort, simplement estar a l'aire lliure en un entorn natural pot alleujar l'estrès i ajudar les persones a recuperar-se de la fatiga mental", afirma Carly Wood, professora sènior de ciències de l'esport i l'exercici a la Universitat d'Essex, al Regne Unit, que investiga els beneficis per a la salut mental de les intervencions basades en la natura, incloent-hi la jardineria.

Això podria ser perquè estar en la natura activa la ment i els sentits d'una manera que desvia l'atenció d'altres preocupacions. "Els entorns naturals són fascinants –diu Wood–. Totes les seves característiques ens atreuen de manera innata i ens distreuen, en certa manera, dels nostres factors d’estrès". I no cal passar-se tot el dia a l'aire lliure per obtenir beneficis, diu: "Cinc minuts són suficients per millorar l’autoestima i l’estat d’ànim".