Rachel Lowe i Kim van Daalen: "A Catalunya cada cop hi ha més preocupació per les malalties transmeses per paparres, flebòtoms i rates"

BarcelonaSovint quan pensem en crisi climàtica ens venen al cap ossos polars famèlics i glaceres que es desfan. I, tanmateix, l’augment global de les temperatures i els fenòmens extrems associats són una greu amenaça també per a la salut humana. Estar exposat a un excés de calor de manera continuada provoca mort prematura, empitjora la salut mental i agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars. Els episodis de canícula sostinguts, com els d'aquest estiu, s’associen a un nivell més alt d’agressivitat i conflictes, i afavoreixen la transmissió de malalties infeccioses, com ara el dengue, la malària i el chikungunya.

Aquesta relació entre la crisi climàtica i els seus impactes sobre el benestar humà, i les possibles mesures de mitigació i adaptació, són el que estudien les investigadores Rachel Lowe (Icrea), del grup de resiliència en salut global del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), i Kim van Daalen, epidemiòloga mediambiental a la Universitat de Cambridge, al Regne Unit. Les dues científiques van coliderar l'informe de The Lancet Countdown del 2024 sobre canvi climàtic i salut, quan van Daalen era investigadora postdoctoralal BSC. Precisament en reconeixement d'aquesta feina van ser guardonades amb un dels premis Ciutat de Barcelona 2024.

Com podem parlar de crisi climàtica i dels seus efectes sense provocar ecoansietat?

— RL: És un desafiament enorme. Una de les claus és centrar-se en tot el que sí que podem fer. Accions tan simples com procurar no tenir bassals d’aigua al jardí o als plats de les plantes de la terrassa eviten que els mosquits, transmissors de malalties infeccioses com el dengue i la malària, hi criïn. O canviar el vehicle privat pel transport públic o el transport actiu, que contribueix a reduir els gasos d’efecte hivernacle i, d’aquesta manera, tots respirem un aire més net i gaudim d'una millora salut respiratòria.

— KD: De fet, totes les mesures per reduir la crisi climàtica resulten molt beneficioses per a la salut humana. Per exemple, desplaçar-se en bicicleta et millora la salut cardiovascular. I disposar de més espais verds a la ciutat repercuteix en més benestar. Això és el que s’ha d’explicar. S'han d'evitar discursos pessimistes o centrar-se només a parlar que les onades de calor provoquen mortalitat, que l’augment de les temperatures alimenta un seguit de malalties infeccioses. I que la calor, la sequera i la contaminació atmosfèrica impacten sobre tots els resultats de salut humana, i s'acarnissa més en els grups vulnerables.

Per què?

— KD: La crisi climàtica agreuja les desigualtats existents i, a més, arreu del món, les dones i les nenes sovint en resulten desproporcionadament afectades, en part perquè poden estar més exposades a fenòmens extrems o disposar de menys recursos per adaptar-s’hi. Per exemple, durant les onades de calor, les dones embarassades s’enfronten a riscos de complicacions com ara parts prematurs i mortinatalitat, especialment en aquells llocs on l’accés a l’atenció materna és limitat.

Moltes de les accions que enumereu per mitigar l’impacte de la crisi climàtica posen la responsabilitat en la ciutadania. No és injust?

— RL: Estic d’acord que no ho podem portar al nivell individual, sinó que són mesures que cal implementar a tots els nivells, des dels governs fins a la ciutadania. És responsabilitat de qui planifica les ciutats fer que els carrers siguin segurs per a les bicicletes. I que els trens funcionin o hi hagi prou busos. Ara tot això falla i la gent es veu obligada a agafar el cotxe, i els vehicles elèctrics encara no són una opció, perquè són cars i no hi ha prou punts de recàrrega. Ara bé, com a individus sí que podem pressionar els polítics perquè implementin els canvis necessaris per fer la transició cap a energies netes, per adaptar-nos a la crisi climàtica i prendre mesures per protegir-nos.

¿Hi ha alguna ciutat a Europa que estigui fent els deures per adaptar-se?

— KD: Barcelona està prenent accions decidides per adaptar-se al canvi climàtic. Des que el 2003 va patir una onada de calor important, compta amb un sistema d’alertes que avisa els ciutadans perquè prenguin mesures de protecció davant situacions de canícula. A més, ha implementat refugis climàtics i ha augmentat les zones verdes de la ciutat.

A l’informe de The Lancet alertàveu del risc de noves malalties.

— KD: Moltes malalties infeccioses estan en expansió. Un dels exemples més clars és el del mosquit tigre, establert des de fa temps al sud d’Europa i que ara s’estén a altres zones del continent, amb el risc de transmissió de dengue, chikungunya i Zika. Un altre cas és el del Vibri, un bacteri capaç de provocar malalties greus i de vegades mortals en humans, que prolifera a les costes europees a mesura que augmenta la temperatura superficial del mar.

— RL: Viatgem de manera massiva, visitem llocs on aquestes malalties infeccioses són endèmiques i, quan tornem a casa, a Europa, ens trobem que els vectors que les transmeten són cada cop més presents arreu. Això fa que la gent s’emporti les malalties allà on va.

Sovint es culpabilitza la immigració.

— RL: Els catalans poden portar la grip o la meningitis als llocs que visitin. És inevitable, la globalització no va en una única direcció. Quan els vectors i la gent es mouen per tot el planeta, s'obre una finestra d’oportunitat única per intercanviar virus i malalties. Hi ha molta recerca que demostra que totes aquestes noves amenaces a què ens enfrontem no estan relacionades amb la immigració, sinó que les introduccions de malalties es produeixen perquè turistes adinerats de Barcelona que viatgen a destinacions exòtiques s’infecten perquè no han pres mesures de protecció.

Com estudieu la relació entre crisi climàtica i malalties infeccioses?

— RL: Desenvolupem models per comprendre els patrons de transmissió en àrees on aquestes afeccions són endèmiques. Col·laborem amb centres de l’Amèrica Llatina, el Carib, el Sud-est Asiàtic i algunes regions de l’Àfrica, a més d’agències humanitàries, i a partir d’una combinació d’informació climàtica i indicadors socioeconòmics generem models de predicció de risc de malalties. També analitzem com esdeveniments extrems poden interaccionar i canviar el risc que aparegui un brot.

I a Europa?

— RL: Estem desenvolupant diferents indicadors per poder fer prediccions i generar alertes precoces sobre clima. I les volem combinar amb dades epidemiològiques, com ara la distribució dels vectors, les poblacions animals, els informes de casos reportats i la transmissió local de diferents malalties. El nostre objectiu és posar tota aquesta informació junta i fer-la accessible als responsables de prendre decisions, els que implementen els plans de preparació i resposta per intentar evitar brots a Europa.

En pot posar algun exemple?

— RL: A Europa estem desenvolupant una plataforma que es diu EpiOutlook, amb l'assessorament del Centre Europeu de Control de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) i l’Agència Europea del Medi Ambient. La idea és que la plataforma pugui enviar alertes amb entre un i dotze mesos d’antelació.

A Catalunya preocupa el dengue.

— RL: Sí, però no només. Cada cop hi ha més vigilància i preocupació per les malalties transmeses per paparres, com les del gènere Hyalomma, capaces de contagiar la febre hemorràgica Crimea-Congo. També la leishmaniosi, que transmeten flebòtoms o mosques de la sorra. A Barcelona també hi ha una forta vigilància de la població de rates, per la seva capacitat de transmetre un nombre considerable de malalties. Perquè quan una patologia s’estableix en un territori és fàcil que s’expandeixi molt ràpidament. Infeccions com el dengue poden ser molt perilloses per a persones amb altres afeccions de base, o per als infants. En aquests casos pot arribar a ser mortal si no reben atenció mèdica.

Els episodis climàtics extrems es relacionen amb un augment de la violència i l’agressivitat.

— KD: Les dades mostren que la violència contra nenes i dones augmenta. Sovint, aquest increment està relacionat amb els danys i les conseqüències dels fenòmens climàtics extrems, com ara la inestabilitat econòmica, la inseguretat alimentària, l’estrès mental i la disrupció de les infraestructures. En alguns contextos, les dones desplaçades poden trobar-se en entorns desconeguts, com ara refugis massificats, on la manca de protecció i de privacitat pot incrementar el risc de violència de gènere.