El mosquit tigre ja s'ha fet fort en gairebé 800 municipis catalans

BarcelonaL'estiu del 2004, fa dues dècades, un dels grans temes mediàtics va ser la presència d'un mosquit amb unes ratlles negres que era més gros que l'autòcton i feia unes picades més doloroses. Procedent del Sud-est Asiàtic, Sant Cugat del Vallès va ser el primer lloc on es va detectar a Catalunya, gairebé vint anys després que entrés a Europa camuflat en els camions que transporten neumàtics. A poc a poc, l'insecte ja ha passat a integrar-se en la quotidianitat cada cop que el termòmetre s'escalfa, fins al punt que la sensació és que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s'ha fet amo i senyor de tot el país. Un estudi que aquest dijous publica un equip català a la revista Insects, que inclou el primer mapa de mosquits invasors, assenyala que aquesta espècie ha colonitzat uns 780 municipis catalans dels 947 que hi ha. L'estudi parteix de l'anàlisi de dades recollides tant per tècnics com per ciutadans que han informat de la presència del mosquit a través de l'aplicació Mosquito Alert, un projecte de ciència ciutadana que aplega una quarantena d'entitats científiques, entre les quals el CSIC, la UPF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

Des de Sant Cugat el mosquit tigre es va escampar ràpidament per l'àrea metropolitana de Barcelona, i ara ja es troba pràcticament per tota la geografia catalana, especialment en els municipis costaners i del prelitoral: des de l'Ebre fins al nord de la Costa Brava. Afecta, doncs, les grans concentracions urbanes, és a dir, on viu el gruix de la població. A escala estatal, dos terços dels habitants viuen en una zona colonitzada per l'insecte.

Segons les dades de l'estudi, les últimes localitats on s'ha detectat la presència de l'insecte són, per exemple, Almacelles, Alòs de Balaguer, Lles de Cerdanya, les Llosses, Puigcerdà i Ripoll. La llista és més curta quan es vol saber on l'Aedes albopictus no s'ha deixat veure. Són pobles com Lladorre, Ivars de Noguera, Maldà i Oliola, per citar-ne alguns. Al País Valencià i a les Balears la situació és encara més preocupant que a Catalunya, perquè el mosquit s'ha fet fort a tot el territori illenc i gairebé ja controla tot el valencià.

La recerca l'han liderat l'entomòleg Roger Eritja del CEAB-CSIC i Frederic Bartumeus de Mosquito Alert, i no s'ha limitat a analitzar el comportament del mosquit tigre, sinó que ha ampliat el radar a altres espècies invasores que ja s'han detectat a Espanya. Es tracta, per exemple, del conegut com a mosquit del Japó (Aedes japonicus), trobat per primer cop el 2018 i concentrat a les regions del nord de l'Atlàntic, atret per unes temperatures més suaus; i de l'Aedes aegypti, que és capaç de transmetre la febre groga o el dengue i es limita a les Canàries, tot i que cal recordar que va estar present al Mediterrani fins a mitjans del segle passat. En total es té constància que en el 22% dels municipis de l'Estat hi ha presència d'aquests mosquits.

Eritja explica que l'expansió d'aquests insectes depèn de "factors bàsicament humans", com les rutes de comerç i de transport de mercaderies, i del clima adequat. En aquest sentit, indica que la colonització de la costa mediterrània ha estat "relativament ràpida", però que cap a l'interior s'alenteix. Ara bé, aquesta tendència no vol dir que la batalla estigui guanyada: a Itàlia, on el mosquit tigre es va detectar el 1990, "està actualment establert en la totalitat del territori", apunta l'expert.

Contribució ciutadana

El mapa per municipis s'ha aconseguit gràcies a la col·laboració de científics que fan mostreig de camp i a més de 100.000 deteccions de 33.000 ciutadans que ho han comunicat a través de Mosquito Alert. La combinació equilibra els punts forts i febles de tots dos mètodes: "Els entomòlegs de camp proporcionen proves físiques incontestables, però són lentes d'obtenir, molt locals, i impliquen uns costos elevats", explica Eritje, que subratlla que "els ciutadans, amb els seus telèfons mòbils, poden detectar mosquits en qualsevol lloc, amb molta rapidesa i a un cost molt baix, tot i que només poden transmetre fotografies".

Aquesta immediatesa pot fer d'alerta per a les administracions i facilitar la ràpida intervenció. Si bé els mosquits invasors no es poden erradicar permanentment, si es detecten quan tot just acaben d'arribar a una àrea "es poden eliminar localment". Però Eritje avisa que exterminar-los no és fàcil: segurament hi tornaran a aparèixer "perquè globalment no reculen".