Els científics preveuen una nova tempesta solar a la tardor

Els científics diuen que és impossible preveure quan esclatarà la pròxima gran tempesta solar i si la Terra es creuarà en el seu camí. El que sí que saben del cert és que com més taques solars, més tempestes. En aquest sentit, aquesta tardor el Sol arribarà al punt culminant del cicle de variació d'11 anys que regeix l'aparició de taques solars.

Les taques són regions de camps magnètics turbulents on s'originen les fulguracions solars. En els últims decennis els astrònoms han descobert que els camps magnètics de l'interior de les taques poden desencadenar brillants explosions de llum anomenades fulguracions solars i erupcions gegantines de partícules carregades conegudes com a ejeccions de massa coronal.

Possibles conseqüències

Els experts estan dividits pel que fa a les conseqüències d'una erupció solar. Una apagada d'abast continental afectaria molts milions de persones, "però és manejable", assegura John Moura, de North American Electric Reliability Corporation (NERC), un grup sense ànim de lucre fundat per companyies elèctriques per contribuir a la gestió de la xarxa de subministrament elèctric. En qüestió d'una setmana, si fa o no fa, es podria tornar a posar en funcionament la major part de la xarxa.

N'hi ha que són més pessimistes. Els preocupa que els danys provocats per una erupció solar de gran magnitud no es limitessin a una apagada de la llum i que també incloguessin desperfectes en els transformadors i altres components claus de la xarxa. Alguns llocs podrien quedar-se sense electricitat durant mesos i "és possible que hi hagués una escassedat crònica durant anys", segons el Consell de Recerca Nacional, la branca de recerca de l'Acadèmia Nacional de Ciències (NSF) dels Estats Units.

De tota manera, el cicle actual de les taques solars ha estat més tranquil que en altres casos (com l'erupció del 1859, la major tempesta geomagnètica documentada de la història, que va enrampar els operadors de telègrafs, o la del 1989, que va provocar una gran apagada al Quebec). I encara que el Sol deixés anar una flamarada enorme, com va passar el juliol passat, és probable que sortís expel·lida en una altra direcció i que es perdés en el Sistema Solar sense causar cap mal. És poc freqüent que una explosió solar gegantina es dirigeixi directament cap a la Terra. Ara bé, poc freqüent no significa impossible.

Mesures preventives

La NERC va publicar un informe l'any passat en què s'assegura que les elèctriques podrien desconnectar la xarxa de subministrament i protegir els transformadors en cas que hi hagués un avís. Un grup de seguiment format per experts està examinant els transformadors més detingudament per determinar fins a quin punt poden ser vulnerables.

Les fulguracions, que viatgen a la velocitat de la llum, arriben a la Terra en menys de 8 minuts i mig i poden interrompre algunes comunicacions per ràdio. Però les ejeccions de massa coronal, en què el Sol regurgita milers de milions de tones d'electrons i protons que s'acceleren fins a una velocitat de més d'un milió i mig de quilòmetres per hora, són el que suscita més preocupació.

Les partícules, que normalment triguen dos o tres dies a recórrer els 150 milions de quilòmetres que separen el Sol de la Terra, mai no arriben a la superfície terrestre; el camp magnètic del planeta les repel·leix. Però, llavors, hi queden atrapades. El sacseig amunt i avall que es produeix genera nous camps magnètics, majoritàriament al costat on és de nit, uns camps que, al seu torn, indueixen corrents elèctrics al sòl. Aquests corrents emergeixen del sòl i s'introdueixen a les línies de transmissió elèctrica. "En certa manera, juguem a la ruleta russa amb el Sol", ironitza John Kappenman, enginyer elèctric propietari de Storm Analysis Consultants i que ha avisat reiteradament d'un desastre potencial.

Un cicle excepcional

Fins avui el cicle solar actual ha desafiat la comprensió dels experts. Va començar tard, tan tard que n'hi ha que van especular sobre el principi d'un període de calma prolongat, com a mitjan segle XVII, quan durant decennis amb prou feines van aparèixer taques a l'astre. Ha estat més tranquil del que esperaven molts experts i, en aquests moments, sembla que ha arribat d'hora al seu punt àlgid.

S'ha vist que els dos hemisferis del Sol estan dessincronitzats. A l'hemisferi nord s'ha registrat una activitat més alta que normalment. S'hi han produït un gran nombre de taques a finals del 2011 i, des de llavors, l'activitat s'ha encalmat. L'hemisferi sud, per la seva banda, ha estat poc actiu al llarg de tot el cicle. La majoria d'astrònoms esperen que l'hemisferi sud s'espavili i hi torni a augmentar el nombre de taques, de manera que s'arribi al màxim a la tardor. Pautes de doble pic com aquesta han aparegut en alguns cicles solars precedents, entre els quals l'últim. "Crec que puc afirmar amb plena confiança que hi haurà un segon pic el 2013", aventura Douglas Biesecker, físic del Centre de Predicció del Temps Espacial i president d'un grup d'experts que ha fet pronòstics sobre el cicle solar. "¿El primer serà més pronunciat que el segon? Encara estem esperant pel que fa a l'hemisferi sud. L'hemisferi nord ja ha jugat les seves cartes", explica. Si el segon pic no arriba mai i resulta que el màxim solar ja ha passat, "llavors, seria correcte dir que ha estat un cicle inusual", comenta Biesecker.

Tot i que el màxim sigui menys intens del que és habitual, el Sol segueix emetent, de mitjana, unes quantes ejeccions de massa coronal al dia, que generen aurores nocturnes pintoresques en indrets tan meridionals com Colorado. Tot i això, no es té notícia de cap mal.

Durant l'any passat n'han arribat unes 20 a la Terra, totes de poca magnitud. La gran erupció solar del juliol del 2012 va sortir en una altra direcció, afortunadament per al nostre planeta, però sí que va topar amb un dels dispositius d'observació del Sol de la NASA conegut com a Stereo. Les dades de l'Stereo ajudaran a predir el que podria passar a la xarxa de subministrament elèctric mitjançant models informàtics.

Desprevinguts

Al novembre l'agència federal que supervisa la xarxa de subministrament va proposar que s'exigís a les elèctriques que instal·lin dispositius que interceptin els corrents provinents del sòl i que prenguin mesures per protegir l'equipament. Alguns grups del sector s'hi han oposat amb l'argument que el sistema actual desactivaria la xarxa abans de cap desperfecte.

Les naus espacials per a l'observació del Sol de la NASA segueixen l'evolució de les taques i poden alertar sobre en quines regions sembla més probable que es produeixi una erupció. Però si bé en poden calcular la magnitud, són incapaces de determinar un altre factor important: cap on apunta el camp magnètic. Si apunta cap al nord, el camp magnètic de la Terra pot amortir el cop mitjanament bé. Si està encarat cap al sud, en direcció contrària al de la Terra, els dos camps magnètics produeixen curtcircuits magnètics que alliberen grans esclats d'energia.

La NASA disposa d'un satèl·lit, l'Advanced Composition Explorer (ACE), en principi capaç de determinar en quina direcció apunta el camp. Però l'ACE, que és a 1.450.000 km de la Terra, podria fer una medició decisiva d'una ejecció de massa coronal gegantina quan fos a 10 minuts de la Terra, ja que avança a gran velocitat. Aleshores, les companyies elèctriques haurien de prendre a corre-cuita decisions que, possiblement, passarien per deixar sense llum continents sencers.