12/03/2021

El confinament no va fer proliferar tant la vida salvatge a les ciutats

3 min
El confinament no va fer proliferar tant la vida salvatge a les ciutats

Al llarg del confinament estricte que va començar ara fa un any, van proliferar a les xarxes socials les imatges d’animals en entorns urbans o freqüentats habitualment per persones. “La natura es recupera”, es proclamava en moltes d’aquestes entrades. És cert que, coincidint amb la primavera, es va produir un augment de la proliferació d’herbes en parcs i jardins, escocells d’arbres, vorals de carreteres i rotondes. Ara bé, aquelles imatges de grups de cérvols que passejaven amb l’aire filosòfic que tenen tots els remugants per places i carrers de ciutats de tot el món, ¿indicaven realment una explosió de fauna provocada per la disminució de la presència humana?

Un estudi dut a terme per investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) ha donat resposta a aquesta pregunta en l’àmbit dels ocells. I les dades indiquen que no. Que almenys els ocells no van envair les ciutats sinó que, senzillament, es van fer més visibles. “Hem vist que durant el confinament hi havia el mateix nombre d’ocells a les ciutats, però que eren més fàcils de detectar”, afirma Òscar Gordo, biòleg de l’ICO i primer autor del treball. Els resultats de l’estudi, la realització del qual ha sigut possible gràcies a les observacions de 139 voluntaris que hi van dedicar 1.248 hores el primer mes del confinament, s’han publicat a la revista Proceedings of the Royal Society.

El 15 de març del 2020, l’endemà que es decretés l’estat d’alarma, es va posar en marxa el projecte #JoEmQuedoACasa, que animava tothom a fixar-se en els ocells i registrar les observacions a la plataforma Ornitho.cat, amb l’objectiu de mesurar els efectes del confinament en els ocells. Més concretament, es proposava estudiar les 16 espècies més comunes a les ciutats, entre les quals hi ha la merla, el pardal o la garsa. Un mes i prop de 20.800 observacions després, les dades recollides es van comparar amb les del mateix període dels cinc anys anteriors. L’anàlisi va revelar que, tot i que no hi havia cap indici d’augment en les observacions, sí que es percebia un canvi en els patrons de comportament dels ocells.

Retorn al ritme natural

En condicions naturals, les aus són molt actives a trenc d’alba i a primera hora del dia. En els entorns urbans, i especialment a les grans ciutats, en aquesta franja horària coincideix molta gent al carrer. És també una de les estones del dia amb més soroll procedent del trànsit. Tot aquest brogit matinal fa que, en general, els ocells urbans no siguin tan actius a aquestes hores. Durant el confinament, però, com a conseqüència de la reducció d’activitat i soroll a primera hora del matí, els ocells van recuperar un patró d’activitat que els resulta més natural i es van mostrar més actius en aquests moments del dia.

“Un cop més, les aus urbanites demostren ser extremament plàstiques i adaptables als canvis sobtats, una característica que la ciència ja els havia atribuït”, ha explicat en un comunicat Sergi Herrando, investigador de l’ICO i el Creaf, i també autor de l’article. “En ocells com el gavià argentat o la garsa, animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els va animar a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats”, apunta a la mateixa nota Gabriel Gargallo, director de l’ICO.

La recuperació de la natura

L’estudi se suma a una línia de recerca sobre l’impacte de l’activitat humana en la natura i la seva recuperació. En els últims anys, molta gent ha posat Txernòbil com a exemple de lloc on, amb l’activitat humana aturada, la natura reviscola. Les xarxes bullen amb imatges de cérvols, guineus i llops que passegen per una ciutat fantasma on les construccions humanes han estat engolides per l’esponera de les plantes enfiladisses. Una cosa semblant passa amb Fukushima. Les instantànies de senglars i micos que deambulen sota les parets escrostonades d’edificis abandonats s’han fet servir per reivindicar la resiliència del món natural davant els embats de l’activitat humana. “L’home és més nociu que la radiació”, s’ha proclamat.

Les dades científiques, però, sovint mostren una certa tossuderia a desmuntar els castells de cartes construïts a les xarxes socials. Els estudis del biòleg Timothy Mousseau, de la Universitat de South Carolina, indiquen que a Txernòbil hi ha menys ocells que a les zones no irradiades i que aquests ocells tenen una incidència de tumors i deformitats més alta. Malgrat aquelles imatges que han fet la volta al món, tant a Txernòbil com a Fukushima s’ha comprovat que hi ha menys mamífers que a les zones lliures de radiació. L’impacte humà en la natura, doncs, va molt més enllà de quatre imatges virals.

stats