L'estèvia: planta forastera, nom nostrat

L'estèvia és una planta de fulles dolces originària de l'Amèrica del Sud. Aquí s'ha popularitzat d'ençà que Josep Pàmies, el balaguerí conegut com "el pagès de l'estèvia", va començar a cultivar-la i recomanar-la com a edulcorant per a les persones diabètiques. Se li atribueixen també propietats medicinals com a estimuladora de la secreció d'insulina, però sobre això no hi ha gaire acord. Al principi, hi havia qui feia servir com a nom popular el nom científic del gènere al qual pertany la planta i escrivia stevia (el seu nom científic és Stevia rebaudiana ). D'altres el catalanitzaven i en deien estèvia , que és el nom que després va aprovar el Termcat (el Centre de Terminologia de la llengua catalana). Catalanitzar-ne el nom ha estat tornar als seus orígens; no als de la planta, sinó als del nom. El gènere Stevia va ser descrit pel botànic valencià Antoni Josep Cavanilles (1745-1804) i el va dedicar a Pere Jaume Esteve, un metge i naturalista nascut al Maestrat (no se'n sap el lloc exacte, però la seva família va establir-se a Morella).

Cavanilles va classificar i descriure moltes plantes recol·lectades pels membres de l'expedició Malaspina. Entre les arribades de Mèxic, n'hi havia unes que no pertanyien a cap gènere conegut aleshores. El botànic valencià va descriure-les i va posar-los de nom Stevia . En el llibre on va publicar-ho, una nota al peu de la pàgina indica que el nom està dedicat a Esteve. El motiu que l'anomenés Stevia, sense la vocal inicial, és que Esteve signava els seus treballs com a Petri Jacobi Stevii. Ara la planta recupera el nom original del metge del Maestrat.