Deia la Natza Farré, en un article publicat en aquest diari, que “llegir no ens fa més savis, ni millors, ni més lliures”. Per demostrar-ho, esgrimia una veritat irrefutable: “Hi ha una llista considerable d’imbècils que tenen una biblioteca amplíssima”. Potser és cert que no se li poden atribuir segons quins miracles a la lectura, però hi ha estudis que demostren que sí que té efectes positius sobre el cervell. Aprofitant la diada d’avui, repassarem un parell de motius validats des del punt de vista científic per sortir a comprar llibres.
Poda de sinapsis innecessàries
Se sap que, durant la infantesa, el cervell és especialment plàstic, per tal de facilitar l’aprenentatge que ha de fer durant els primers anys de vida. Per això el que passa en aquesta etapa té un impacte decisiu en la seva evolució. En un estudi dirigit per la neurocientífica Martha Farah, de la Universitat de Pennsilvània, es van seguir 64 nens d’entorns socioeconòmics degradats durant gairebé quinze anys. En la primera visita, amb quatre anys, es va inventariar el que tenien a casa, posant especial atenció en les joguines i els llibres. La segona es va programar quan ja havien fet els vuit i es va aprofitar per avaluar un altre cop l’entorn. L’estudi es va concloure deu anys després d’aquesta última visita, quan als voluntaris, ja adolescents, se’ls va fer una ressonància magnètica per veure les característiques físiques del seu cervell.
Els científics van observar que els nens que havien accedit a més llibres als quatre anys (normalment això anava acompanyat també de més joguines) tenien dues regions del còrtex cerebral més primes. Com es podia esperar, una era la que es relaciona amb el reconeixement de les paraules. L’entorn als vuit anys no tenia tant d’impacte en el desenvolupament d’aquestes àrees, com tampoc no l’afectaven la qualitat i la quantitat d’atenció que havien rebut de les mares.
Aquest efecte d’aprimament té a veure amb l’eliminació de sinapsis (les connexions entre neurones), que es produeix quan el cervell madura. L’estimulació adequada a les edats primerenques provocaria que es “podessin” més eficaçment les sinapsis innecessàries, i això faria que el cervell processés informació més ràpidament. L’estudi subratlla la importància de tenir les condicions adequades quan s’està creixent perquè hi hagi un desenvolupament òptim del cervell, i situa els llibres entre els elements que podrien ser importants per definir l’entorn adequat.
Una bona teoria de la ment
L’efecte beneficiós de la literatura no es limita a la infància, però. Un estudi dels investigadors David Kidd i Emanuele Castano, de la New School for Social Research, a Nova York, demostra que llegir ficció millora la teoria de la ment. Una de les capacitats essencials per poder interaccionar amb altres éssers humans és deduir, a partir d’una simple observació, què estan pensant o com se senten. Aquesta habilitat es coneix com a teoria de la ment (l’observador genera una teoria sobre l’estat mental de l’observat), i és la clau de l’empatia que cal per desenvolupar relacions socials complexes. Té un component afectiu que permet deduir les emocions de l’altre i un de cognitiu que serviria per anticipar-ne les intencions. El desenvolupament de la teoria de la ment és un procés important durant els primers anys de vida, perquè és el que definirà com els infants es relacionaran amb altres persones.
Els investigadors van analitzar l’efecte de llegir ficció o no-ficció en els processos relacionats amb la teoria de la ment en un grup de 86 voluntaris adults. Primer se’ls va donar un text, i després se’ls van plantejar diversos tests clàssics que s’usen per mesurar aquests paràmetres (com l’anomenat RMET, en el qual els participants han d’identificar emocions veient fotos de cares). Els que havien llegit textos de ficció puntuaven més alt en totes les proves que els qui no havien llegit res o havien llegit no-ficció. Curiosament, els resultats eren millors si la ficció es podia classificar com a “literària” (en aquest cas, que havia guanyat el premi de contes PEN/O. Henry, un prestigiós reconeixement literari nord-americà que s’atorga des del 1919) que no si els textos eren considerats del tipus “popular” (trets d’una antologia que contenia obres d’autors clàssics de gènere com Lovecraft, Verne, Wells, Bradbury, Asimov, Chandler o Poe).
Els resultats demostren l’impacte a curt termini de llegir sobre les capacitats necessàries per socialitzar, i els autors suggereixen que això també es mantindria al llarg del temps. El motiu seria que la ficció ens ajuda a entendre com pensen els altres usant els personatges com a exemples d’individus que no tan sols podem observar, sinó amb els quals també podem tenir accés al que els passa pel cap.
Més enllà del plaer que proporciona la lectura, que ja hauria de ser motiu suficient per dedicar-s’hi sovint, la recerca científica confirma que els llibres tenen més d’un efecte desitjable sobre el cervell i que aquests efectes poden ser especialment importants en etapes formatives. Si encara no ho heu fet, això hauria de ser una excusa perfecta per anar a comprar-ne un a les persones que estimeu... i a vosaltres mateixos.
