23/04/2021

No al meu pati del darrere (NIMBY)

2 min
Parc eòlic a Pradell de la Teixeta, al Priorat. A Catalunya hi ha 1.257 MW eòlics en servei i 636,46 MW eòlics autoritzats.

NIMBY és l’acrònim de “not in my back yard” (no al meu pati del darrere). És com es coneix la protesta d’un territori quan una administració o empresa planifica una actuació per fer-hi un equipament amb algun element rebutjable, com una presó, una indústria química, un parc eòlic o una sala de venopunció. La protesta pren tres formes bàsiques: el rebuig total (transvasament de l’Ebre); el rebuig a la primera versió del projecte, que s’accepta, però, amb modificacions (Port Aventura); i el rebuig a la localització, però no a l’activitat.

La filosofia nimby usa l’argument que les activitats incòmodes o perilloses es concentren en unes zones i no en altres. Les Terres de l’Ebre l’utilitzen per les dues centrals nuclears i el polígon petroquímic de Tarragona. També els deltes del Besòs i del Llobregat estan plens d’indústries, centrals energètiques i depuradores.

Al llibre Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya (2003), Oriol Nel·lo i 23 autors més analitzaven un seguit de conflictes. Algunes propostes s’han abandonat, com el transvasament de l’Ebre, i altres es van fer amb modificacions, com la línia de molt alta tensió (MAT) cap a França. Els moviments actuals es queixen de les propostes de parcs eòlics i fotovoltaics, que es concentrarien també a les Terres de l’Ebre, el Priorat o la Segarra.

De què depèn que un projecte es faci o no? Hi ha raons polítiques i econòmiques generals, l’opinió dels moviments socials, la implicació dels dirigents locals, l’anàlisi tècnica d’alternatives. Pere Duran Farell, un important líder empresarial i promotor de la xarxa de gas natural, em comentava, sobre el gasoducte del Magrib a Còrdova, que el primer que cal és que el territori es faci seva la proposta, i això requereix un projecte ben pensat, temps, paciència, molts contactes a tots els nivells... i molts diners.