Els ocells més seductors 'vesteixen' plomes acolorides

Amb un retolador negre, Joan Carles Senar, investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, pinta a un lluer una gran taca negra al pit i al cap. El petit ocell no ho sap, però amb la nova imatge el seu estatus ha canviat. Tots el respecten. Si aconsegueix una bona pinya per menjar, cap altre company s'atreveix a prendre-l'hi. Ell és aliè al que està passant. L'engany forma part dels molts experiments que han dut a terme els investigadors del museu per conèixer a fons com els colors del plomatge són un senyal social que determina el comportament dels ocells. Els estudis s'han fet amb mallerengues i lluers, dues espècies molt abundants a Catalunya. "Les dades són extrapolables a d'altres espècies", afirma Senar.

Els més territorials

Entre els lluers el negre és sinònim de dominància. No és una simple convenció, sinó que té una explicació biològica. Es deu a la melanina. Per sintetitzar-la cal testosterona, igual que els humans. És per això que els ocells amb una taca negra més gran tenen nivells més alts d'aquesta hormona i són més agressius. Els companys no s'hi acosten perquè ni tan sols volen tastar els fums que gasta.

¿Són els més respectats els que més lliguen? Segons els estudis dels mateixos investigadors, no sempre. "Tan sols passa en les espècies d'ocells amb aquest tipus de plomatge i que són molt territorials". diu Senar. En realitat, la majoria de femelles prefereixen els que demostren que són capaços de trobar més menjar perquè, en definitiva, nodriran millor les seves cries.

Els més seductors

Vermell, taronja i groc són els colors que gasten els més seductors. "Indiquen que és molt espavilat a l'hora d'obtenir l'aliment. Són més ràpids a l'hora de solucionar problemes i trobar menjar, i per això a la femella li interessa com a parella", explica Senar.

Els estudis amb aquests colors s'han fet amb mallerengues. "Són colors basats en el consum de carotenoides. Són pigments vegetals que no sintetitzen ni ells ni els éssers humans, s'obtenen de les plantes que es mengen", apunta Senar. Els vegetals -i també alguns bacteris- els utilitzen per fer la fotosíntesi. Per tant, els ocells que més vegetals mengen, els tradueixen en millors colors. "Els ocells que n'han ingerit molts també són més forts perquè aquests compostos estan lligats a la metabolització de les vitamines, tenen propietats antioxidants i contribueixen al bon funcionament del sistema immune", afegeix Senar.

En un altre experiment, per saber si aquesta condició és hereditària, els investigadors van posar a prova el paladar dels individus més acolorits. Els van oferir cucs que havien menjat farina blanca i cucs que s'havien alimentat amb blat de moro, que té més carotenoides. Van demostrar més predilecció per aquests últims.

Blaus i blancs

En altres estudis amb mallerengues blaves s'ha demostrat que els més blaus i blancs també són més seductors. Són colors estructurals, que no es deuen als pigments. Depenen de l'estructura del plomatge, que fa que la llum s'hi reflecteixi d'una determinada manera. "Aquests colors donen informació sobre la qualitat genètica de l'individu: si la ploma creix bé té més bona estructura i reflecteix més llum, de manera que genera més colors blaus i blancs", explica Senar.

Les bones plomes també reflecteixen ultraviolats, uns colors que els humans no veiem. Els ocells sí que els perceben perquè tenen quatre tipus de cons als ulls, mentre que els humans en tenim tres.