Biomedicina

El perill de tenir un antivacunes com a responsable de salut als EUA: hem de patir per una nova pandèmia?

La ignorància és una amenaça pitjor que els virus per a la salut pública

Robert F. Kennedy Jr., secretari de Salut i Serveis Humans del Estats Units
28/03/2025
4 min

Des del febrer, Robert F. Kennedy Jr. és el secretari de Salut del govern de Donald Trump, el màxim responsable de sanitat pública dels Estats Units. És una pèssima notícia per a tot el planeta. Costa predir quina de les idees que ha implementat Trump des que ha tornat al poder tindrà un impacte negatiu més profund a escala mundial, però posar un antivacunes conspiranoic a tenir cura de la salut de 340 milions de persones té molts números per emportar-se el premi gros. El problema és que aquest premi es pagarà en vides humanes.

Ara fa cinc anys posàvem en marxa l’única mesura possible per frenar l’avenç d’una nova pandèmia: uns confinaments destinats a disminuir els contagis causats per un virus desconegut. Van ser efectius, però era insostenible mantenir-los prou temps per poder controlar la covid-19. Les vacunes eren la solució i, en un tour de force com no s’havia vist mai, els científics van aconseguir dissenyar-ne un grapat en un temps rècord, fent servir tecnologia que s’estava acabant de desenvolupar, molt més ràpida i efectiva, com la de l'ARN missatger. S’ha calculat que només el primer any ja havien salvat vint milions de vides.

Les vacunes d'ARN missatger, per les quals Katalin Karikó i Drew Weissman van rebre el premi Nobel el 2023, no només van frenar la covid, sinó que canviaran el disseny de moltes vacunes que fem servir normalment. Però fa uns dies els Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels EUA van suggerir als científics que demanen diners estatals per als seus projectes que no mencionin el terme "ARN missatger" a les sol·licituds, perquè el pla és deixar de finançar aquesta línia de recerca, de la qual els americans eren capdavanters. Quan la política (i la ignorància) interfereix en la ciència, els perjudicats som tots.

Això demostra que, contrari a la frase que es va convertir en popular llavors, de la pandèmia no n’hem sortit millors. Permetent que els incompetents arribin al poder, els Estats Units estan ara en una situació fràgil que pot tenir conseqüències inesperades per a ells i per a tot el món. Per començar, fa unes setmanes que han vist un increment rècord en casos de xarampió, una malaltia que l’any 2000 s’havia considerat erradicada al país. El 98% dels infectats d’aquest brot no estaven vacunats i ja hi ha hagut les dues primeres víctimes mortals. Perquè el xarampió sembla una malaltia relativament inofensiva, però també provoca casos greus: es calcula que la vacuna, que és molt efectiva i segura, salva un milió de vides l’any a escala global. Però això sembla que Kennedy no ho té present: les últimes setmanes ha fet declaracions en què ha proposat tractaments que no tenen cap base científica, com l’oli de fetge de bacallà, alhora que ha insistit que brots així són habituals, cosa que és totalment falsa, i que alguns infants han patit efectes secundaris greus d’una vacuna que tampoc és tan bona, també rotundament fals.

Salut planetària

Una cosa que sí que vam aprendre durant la pandèmia és que quan algú esternuda a la Xina no triga gaire a posar-se malalt algú altre a Itàlia. Això s’aplica també al xarampió: el brot ha saltat al Canadà, on la setmana passada ja havien detectat 150 casos, i d’aquí es pot anar estenent a tot arreu aprofitant el forat a la immunitat de ramat que han anat cavant a poc a poc els negacionistes. Per això també estan pujant la tos ferina, les galteres i altres malalties infantils que poden acabar afectant també els adults.

Però aquesta potser no és la pitjor amenaça que tenim en aquests moments. Fa anys que seguim l’evolució de l’H5N1, el virus que causa la grip aviària. Des de principi de segle s’han detectat un miler de salts d’aquest virus a humans, amb una mortalitat de prop del 50% de mitjana (per comparar, la mortalitat de la covid havia arribat com a molt al 5%). Després d’uns anys relativament tranquils, en els últims mesos s’han comptat gairebé un centenar de contagis. No n’hi ha hagut cap d’humà a humà, i això és positiu, perquè sense això no tindrem mai una pandèmia. Però igualment cal estar alerta.

Per això epidemiòlegs i viròlegs estan pendents dels Estats Units. Si un país que té més de 500 milions de pollastres no fa cap esforç per controlar la grip aviària, el problema es pot fer molt gran molt de pressa si per mala sort apareix la mutació adequada. Fa uns dies Kennedy va insinuar precisament això: copiant aquella famosa idea pandèmica de Boris Johnson –ràpidament desaconsellada per algú que entenia més d’estadística que ell–, el seu pla seria deixar que el virus corregués lliurement i que sobrevisquin els animals més forts. No cal ser gaire expert en el tema per entendre que no és gaire bona idea.

La humanitat té una relació complicada amb els virus. Passem de ni tan sols pensar-hi a caure en el pànic per por d’una nova crisi mundial. La realitat és un punt mitjà: el risc de pandèmia sempre existirà; per tant, cal vigilar i estar a punt per reaccionar amb rapidesa si cal. Això vol dir també vacunar-se quan toca. I entendre d’una vegada que la nostra relació amb els microbis és un problema de salut planetària: si a la cadena hi ha una baula feble, n’acabarem patint les conseqüències tots.

Director dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC i Catedràtic de Medicina Molecular de la Universitat de Leicester
stats