GinebraUna pel·lícula no necessita gaudir d’un gran pressupost per ser original i trencadora. Més enllà dels dos minuts infinits, del director japonès Junta Yamaguchi, n’és un clar exemple. Amb només dues pantalles, una que mostra el que succeirà d’aquí a exactament dos minuts, i l’altra, que mostra el corresponent passat, es crea una trama còmica a l’estil d’un vodevil. Després del joc infantil inicial, els personatges no triguen a trobar-li les evidents aplicacions que aquest fet pot oferir portant-nos a un final completament absurd però propi del gènere.
Acostumats com estem a superproduccions plenes d’efectes especials, aquesta pel·lícula reinventa el subgènere dels viatges en el temps amb l’originalitat d’un guió que fa oblidar qualsevol mancança tècnica, evitant caure en la repetició de trops i clixés, i oferint un angle diferent i un estil fresc. La pel·lícula disposa únicament de dos espais connectats per un pla seqüència que fa que l’espectador formi part d’un elenc de personatges reduït però molt particular i original. A més, manté la coherència causal en tot moment, característica que altres films que aborden la mateixa temàtica molt sovint no arriben a aconseguir.
Un film poc conegut, però fresc i que entreté durant els setanta minuts que dura. El trobareu a Filmin doblat al català, tot i que és recomanable veure'l en versió original en japonès, ja que transmet un extra d’intensitat que només l’idioma nipó pot aportar.
