El queixal d'una nena dona pistes del viatge que van fer els denissovans fa 130.000 anys

La dent trobada a Laos seria el primer fòssil d'aquesta espècie enigmàtica al sud-est asiàtic

3 min
El molar atribuït a un individu femení jove de l'espècie humana extinta anomenada Denisovans, trobat a la cova Tam Ngu Hao  al nord-est de Laos, es veu l'any 2018 de la mà del paleoantropòleg Fabrice Demeter

BarcelonaNo sabrem si tenia nom o si vivia dins d'un grup gran o més aviat reduït. La seva edat tampoc està clara i, ara per ara, tampoc és possible afirmar taxativament a quina espècie humana pertanyia. Però paleoantropòlegs danesos, francesos i nord-americans han trobat el seu queixal en una cova de roques calcàries a la serralada Annamita, en el seu pas per Laos, i, per la forma i les proteïnes que encara conservava i es podien analitzar, s'aventuren a proposar les primeres respostes a aquestes incògnites. Segons publiquen aquest dimarts en un article a Nature Communications, es tractaria d'un exemplar d'homínid que va morir durant la infantesa, quan tenia entre 3 i 8 anys, que va habitar les muntanyes del sud-est asiàtic durant el Plistocè mitjà, fa entre 164.000 i 131.000 anys, i que probablement pertanyia a l'extint i misteriós grup dels denissovans.

La troballa podria ajudar a entendre la història de la població humana al sud-est asiàtic, segons els investigadors, i saber si un o més llinatges humans van existir o coexistir en aquesta part del planeta. No només seria un dels primers senyals d'homínids al sud-est asiàtic continental –els registres d'eines de pedra són limitats i les restes humanes, encara més anecdòtiques–, sinó que també seria el primer fòssil denissovà que s'identifica en aquest racó del món. L'investigador Fabrice Demeter, de la Universitat de Copenhaguen, i els seus col·legues han descrit un queixal a la cova de pedra calcària Tam Ngu Hao 2 (anomenada cova Cobra) a la serralada Annamita de Laos, on també es van trobar restes fossilitzades d'animals, com ara rinoceronts, tapirs i cérvols sambars. Gràcies a l'entorn, els autors van datar que el sediment que envoltava la dent té entre 164.000 i 131.000 anys.

Sorprenentment, però, el queixal està en bones condicions tot i la inclemència del clima tropical i la morfologia de la dent. Les anàlisis que se li han fet suggereixen que es podria tractar del primer o el segon queixal d'una mandíbula inferior que té grans similituds amb el denissovà identificat a Xia He, al nord de la Xina . "Tenint en compte l'etapa de maduració primerenca de l'arrel, aquesta dent pertanyia a un individu juvenil corresponent a una edat que oscil·lava entre els 3,5 i els 8,5 anys seguint els estàndards de desenvolupament moderns", afirmen els paleoantropòlegs. 

El queixal d'una nena denissovana descobert en una cova a Laos.

L'anàlisi genètica suggereix que algunes poblacions del sud-est asiàtic conserven una ascendència denissovana, però tot plegat encara és un enigma. Els denissovans, extingits fa uns 50.000 anys i amb qui, juntament amb els neandertals, els humans moderns vam conviure, són una espècie emparentada amb els neandertals però se'n sap molt poc. De fet, encara hi ha dubtes dins la mateixa comunitat científica a l'hora de diferenciar-los com a espècie i el puzle de la seva expansió està incomplet. Un dels principals problemes és la falta de vestigis fòssils: fins ara s'han identificat tres dents i un dit petit en una cova a Sibèria (en concret, a la cova de Deníssova que dona nom al grup) i una mandíbula inferior a Xia He. Amb la proliferació de retrats robot, els trets físics que se'ls atribueixen són, precisament, uns arcs dentals grans i uns fronts amples.

Els investigadors argumenten que si el fòssil de Laos pertanyés a un denissovà, es demostraria que aquesta població asiàtica del plistocè tenia una gran capacitat per adaptar-se a entorns molt diversos. "Aquest descobriment corrobora que aquesta regió era un punt calent de diversitat per al gènere Homo, atès que es constata la presència d'almenys cinc espècies durant el plistocè mitjà a tardà: l'Homo erectus, els denissovans i neandertals, l'Homo floresiensis, l'Homo luzonensis i l'Homo sapiens", subratllen en l'article.

stats