Societat 01/05/2019

Troben restes de denissovans, parent del neandertal, al Tibet

Un tros de mandíbula demostra que es van adaptar al fred

X.p.g.
2 min
Reconstrucció virtual de la mandíbula de Xia-he.

BarcelonaDe l’existència dels denissovans se’n sap més per la teoria que no pas per la pràctica. L’any 2010 van aparèixer unes primeres restes fòssils, totes disperses i de mida petita, a la cova de Deníssova, al sud de Sibèria, que no encaixaven amb cap de les mostres d’hominins que s’havien localitzat abans. Semblava clar que pertanyien a algun dels nostres ancestres, però no a quin. Per consens científic es va convenir que era una espècie nova, emparentada però diferent dels neandertals que van habitar aquella regió de l’Àsia fa almenys 160.000 anys. Ara, a les planures altes del Tibet, a més de 3.000 metres d’alçària, s’han trobat restes idèntiques. Els denissovans existeixen de veritat i la seva extensió territorial va ser més àmplia del que s’imaginava. La troballa es va publicar ahir a Nature.

Com i qui són els denissovans continua sent una incògnita. Tant, que es fa difícil imaginar-ne la fesomia, l’alçada o qualsevol altre tret característic. Les poques mostres d’ADN que es van poder recuperar dels fragments trobats a Deníssova apuntaven a una possible línia de continuïtat amb algunes poblacions asiàtiques actuals. Les noves troballes, analitzades mitjançant tècniques de carboni radioactiu i genètiques, van una mica més enllà, per bé que segueixen sent indirectes. Per donar el màxim de precisió, els autors de la recerca han hagut de recórrer a una anàlisi comparativa entre proteïnes actuals i les que es conserven al fòssil. Pel que sembla, el fragment de mandíbula localitzat al Tibet podria correspondre a un ancestre llunyà de les poblacions de xerpes actuals, així com de poblacions tibetanes i malàisies.

La resta fòssil tibetana va ser localitzada per un ciutadà d’ètnia mon a una cova de l’àrea de Xia-he l’any 1980. Anys després la va entregar a investigadors de la universitat xinesa de Lanzhou. Posteriorment, i en col·laboració amb l’Institut Max Planck, on es va establir l’existència dels denissovans sota la direcció del genetista de Svante Paabo, és on s’ha fonamentat que la mandíbula de Xia-he i les restes de Deníssova formen part del mateix llinatge emparentat amb els neandertals.

En qualsevol cas, el fragment ossi aporta detalls d’interès. D’entrada, sembla confirmat que correspon a un individu que hauria viscut fa 160.000 anys a les planures tibetanes situades per sobre dels 3.000 metres d’alçària. Això vol dir que estava adaptat a viure en condicions extremes de falta d’oxigen, un tret que avui conserven xerpes i poblacions afins. Aquesta dada és important perquè confirma que s’hi haurien adaptat molt abans de l’arribada dels humans moderns, fa entre 30.000 i 40.000 anys.

Segons Jean-Jacques Hublin, investigador de l’Institut Max Planck d’Antropologia i Evolució i principal autor del treball, la troballa “ajuda a entendre la història evolutiva dels hominins a l’est de l’Àsia”. Ho confirmaria el fet que alguns dels trets genètics identificats al nou denissovà coincideixen amb traces que s’han conservat evolutivament en les actuals poblacions xineses.

stats