El soroll humà contamina la remor del fons del mar

THE NEW YORK TIMESQuan un huracà, en la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, va obligar el Nautilus a submergir-se, el capità Nemo va portar el submarí a una profunditat de 45,70 metres. Allà, per a sorpresa del protagonista de la novel·la, Pierre Aronnax, no se sentien gens els udols de la tempesta. "Quina pau, quin silenci, quina quietud!", va exclamar.

Això era el 1870. Avui dia, per a disgust dels amants de les balenes i els defensors dels mamífers marins, el fons de l'oceà ha esdevingut un lloc sorollós. L'origen és humà: el brogit dels sonars dels exercicis militars, l'estrèpit de les pistoles d'aire comprimit que s'utilitzen en l'exploració de gas i petroli, i els gemecs que vénen de les flotes de vaixells comercials que es creuen constantment. La natura té els seus propis sons submarins, però els nous sorolls són més forts i ubics.

Els experts en animals marins diuen que aquest soroll creixent és especialment perillós per a les balenes, que depenen molt de la seva oïda aguda per trobar menjar i localitzar-se entre elles. Per combatre'l, el govern dels EUA està acabant de completar la primera fase del que podria esdevenir una de les temptatives més importants al món de reduir la contaminació acústica i retornar l'ecosistema a un estat més tranquil. És un projecte ben ambiciós, ja que el mar cobreix més del 70 per cent de la superfície del planeta. No obstant, ja han aconseguit publicar nombroses dades.

Inventari dels sorolls del mar

El projecte del govern federal procura fer un recompte de tots els sorolls de l'oceà causats pels humans, i transformar els resultats en el primer mapa acústic detallat del món. Mesurar-ho és complex. Els sons que arriben a les profunditats tot sovint provenen des d'una distància de centenars de quilòmetres. "És un primer pas", diu Leila T. Hatch, especialista en biologia marina i codirectora del projecte. L'Administració Nacional de la Recerca Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) va començar el projecte el 2010, a petició de Jane Lubchenco, una important experta en biologia marina i la primera dona que dirigeix l'agència.

Ja han publicat els primers resultats a la xarxa. Michael Jasny, analista expert del Consell de Defensa dels Recursos Naturals, un grup privat amb seu a Nova York que ha demanat a la marina que redueixi els sons que poden ser perjudicials per als mamífers marins, ha valorat els mapes com a "magnífics" i la descripció de la contaminació acústica que proporcionen com a "terriblement preocupant". "No n'hem estat conscients -diu Jasny-. Havent vist les imatges, resulta impossible ignorar el perill seriós que suposa el soroll per a la continuïtat de la vida oceànica".

Els especialistes en dret diuen que els nous descobriments poden accelerar els esforços arreu del món per afrontar aquest difícil problema per la via de la legislació, les regulacions, els tractats i les reduccions voluntàries del nivell de soroll. L'Organització Marítima Internacional, un cos de l'ONU que s'ocupa de millorar la seguretat marina i de reduir la contaminació provocada pels vaixells, té autoritat per fixar nivells acústics. Durant els últims anys, amb l'impuls dels Estats Units, l'organització ha començat a estudiar com assolir reduccions voluntàries del soroll.

Com es propaga el soroll al mar

El brogit a l'oceà té a veure amb el fet que les diverses ones sonores tenen maneres diferents de propagar-se per les aigües marines. Mentre la llum solar només pot penetrar unes desenes de metres al mar, les ones sonores poden viatjar centenars de quilòmetres abans d'extingir-se del tot.

Els mamífers marins poden sentir nivells de so molt baixos. Han desenvolupat una oïda molt fina per aprofitar tot l'abast del so, i compensar d'aquesta manera la poca visibilitat. El cap de les balenes i els dofins és un embolic de cambres de ressonància i lents acústiques que proporcionen a aquests animals no només una oïda extraordinària, sinó també unes veus complexes que fan servir per comunicar-se.

Magnituds sonores

"El soroll que fa un vaixell de càrrega que circula pel mar pot rivalitzar amb el soroll d'un avió de reacció", diu Michael Bahtiarian, expert i assessor del govern dels EUA. "Els trets d'aire comprimit que disparen des de prop de la superfície les embarcacions que es dediquen a la prospecció de jaciments de gas i de petroli són encara més sorollosos", diu Bahtiarian. Les ones sonores que provoquen descendeixen i penetren en la profunditat del fons submarí per ajudar les companyies petrolieres a trobar bosses d'hidrocarburs.

Els biòlegs marins troben una clara corelació entre els sorolls provocats per l'home i la reducció de les emissions sonores per part dels mamífers, que significa que n'hi ha menys i es reprodueixen poc. La marina dels EUA calcula que les ràfegues dels sonars (utilitzades per detectar submarins enemics) provoquen anualment pèrdues d'oïda permanents a centenars de mamífers i pèrdues temporals a milers. Amb tot plegat, el nombre d'animals lesionats anualment supera el quart de milió.

L'estudi del govern federal nord-americà s'ha centrat en les embarcacions comercials, perquè aquesta navegació representa un perill permanent. Pel que fa a les rutes de navegació per l'Atlàntic Nord, el projecte ha generat més de dues dotzenes de mapes. En aquests mapes hi ha una graduació de colors, des del vermell (sorolls de 115 decibels o més), al blau (un mínim de 40 decibels), passant pel taronja i el groc.

El decibel és la unitat amb què es mesura el soroll. Els nivells màxims sota l'aigua de l'oceà poden acabar sent extremament elevats. Sota la superfície marina, segons Bahtiarian, un canó sísmic genera un soroll de 250 decibels, un petrolier 200 decibels i un remolcador uns 170 decibels.

Els mapes de l'Atlàntic Nord presenten una coloració bàsicament taronja en les aigües superficials, però quan les lectures corresponen a més fondària, com ara a un quilòmetre de profunditat, comencen a aparèixer els colors blaus, que indiquen intensitats més baixes. Els mapes de so mostren clarament que aquesta reducció és deguda a la dorsal mesoatlàntica (una serralada submergida que travessa l'oceà de nord a sud), que atenua els sorolls radiants trencant la periodicitat de les ones sonores.

Hatch, que ha participat en l'estudi sonor, diu que moltes zones de la superfície de l'oceà "són com el centre de Manhattan en ple dia", afirma. "M'estimaria més poder dir que s'assembla a un parc natural", afegeix. La principal font del soroll és l'hèlix del vaixell, quan talla les aigües i provoca milions de bombolles i zones de buit. Els enginyers han començat a dissenyar hèlixs silencioses que també poden reduir el consum de carburant.