Acomiadar el lladre amb una encaixada

GironaUn matrimoni octogenari de l’eixample de Girona rep a mig matí la visita d’un suposat inspector de Fecsa que els informa que ha de fer una inspecció gratuïta al domicili. Va vestit de carrer, no mostra cap acreditació, però porta un polímetre per mesurar la tensió i la intensitat elèctrica dels endolls. “Era un paio simpàtic, que parlava català de Girona i que fins i tot coneixia alguns empleats de la companyia”, explica el propietari de l’immoble. Va anar passant per totes les habitacions de la casa comprovant els endolls. El matrimoni el controlava a distància, però com que la inspecció va durar uns 20 minuts, el van deixar sol en alguns moments. El fals inspector, que en tot moment es va mostrar afable i xerraire, s’acomiadava del matrimoni dient-los que al cap d’uns dies rebrien una carta de la companyia en què els confirmarien que les seves instal·lacions estaven perfectes.

L’assegurança no val

El matrimoni no s’adona que ha sigut víctima d’un robatori fins al cap de dos dies, quan la dona obre el joier de l’habitació i troba a faltar anells i arracades. Pel cap baix, calculen que tot el que els falta pot valer uns 10.000 euros. Malgrat que moltes joies són antigues i tenen un valor sentimental, el matrimoni es consola pensant que, com a mínim, l’assegurança del pis cobrirà el robatori. La seva sorpresa és majúscula quan els diuen que si no hi ha entrada amb força o amb violència, l’assegurança no cobreix res.

Passen tres o quatre dies mirant llibres de sospitosos a les comissaries de Girona. “És impossible reconèixer a ningú. Tots els sospitosos que veig tenen un aspecte patibulari, en canvi el nostre lladre era un tipus simpàtic i amb cara de bona persona”, explica l’home.

El matrimoni diu que de l’experiència el que els ha quedat és una desconfiança permanent cap a qualsevol que truqui a la porta. “Ara demano a tothom que s’identifiqui, no confio en ningú”. La parella té el convenciment que els vigilaven i que sabien perfectament on anaven a robar. “El pitjor de tot és la mala llet que et queda, quan veus que s’han aprofitat d’aquesta manera de la teva bona fe”. I, sobretot, el que els sap més greu: “Que un cop ens hagués robat, li agraíssim la seva feina i li donéssim la mà”.

L’estafa del fals inspector de serveis, principalment del gas, és un clàssic que va en augment, i cada any es reben desenes de denúncies de robatoris amb procediments similars. L’any passat va caure una banda que va estafar més de 300 ancians fent-se passar per revisors del gas. Els cobraven durant una suposada inspecció quantitats que podien arribar fins als 300 euros i, en alguns casos, també aprofitaven algun descuit per robar-los diners i objectes de valor. Arran d’aquests casos, les companyies de subministrament ja fa temps que adverteixen que sempre avisen per carta els usuaris de qualsevol revisió i que en cap cas cal pagar-la a l’operari, sinó que es cobra a través de la factura.