CadaquésEl Festival de Música de Cadaqués, que enguany arriba a la 47a edició, és un dels més antics de tota la Costa Brava. Al poble dalinià hi neix també el Gala Acústic, original proposta de concerts enmig del mar. Aquest divendres 10 d’agost vam poder comprovar com tot flueix al poble que cada dia veu primer sortir el sol.
Són gairebé les 18 h i al petit moll de Portlligat es forma una cua que no és per entrar a la Casa Museu de Salvador Dalí, sinó a les seves antigues barques de passeig, grogues i blaves. La més coneguda porta el mateix nom que la seva dona, Gala, i els organitzadors ho aprofiten per posar marca a l’esdeveniment: el Gala Acústic va començar l’any passat i aquest estiu consolida l’embranzida. Al final van haver de sortir tres barques, carregant uns 30 passatgers privilegiats fins a la cova de s’Infern, a sota del mateix cap de Creus, un indret espectacular inaccessible per terra.
Mentre es reparteixen refrescos, cerveses i distingits caves d’un productor empordanès, comença el concert. Aquesta vegada teníem la rosinca Rusó Sala, que va concentrar l’escaleta en el seu tercer i darrer disc, ‘Fil de coure’, amb petites delícies com ‘Y luego el sol’ i ‘La meva terra’. Moltes de les cançons parlen del bon temps i de la mar, la qual respon balancejant suaument les embarcacions, tot bellugant la cantant. Àgil, es comunica mitjançant una curiosa barreja de diferents idiomes amb el seu públic internacional, a qui reclama complicitat per entonar cors i mantres. De tant en tant apareixen visitants ocasionals: hordes de ratpenats, altres vaixells que s’acosten, fins i tot un bussejador nudista que es deixa abduir per la música.
Malgrat els escassos recursos i el reduït equip, el Gala Acústic fa les seves sortides marítimo-musicals cada dia que duri l’estiu, excepte si hi ha mal temps, esclar. Aquest certamen novell encara no s’ha enllaçat amb el Festival Internacional de Música de Cadaqués (FIMC), que aviat completarà cinc dècades de vida i reparteix els seus escenaris per diversos emplaçaments de la vila i voltants, amb concerts gratuïts i altres de pagament. El vespre de divendres la cita era al magnífic amfiteatre de Sa Conca, amb els Electro Deluxe.
El grup parisenc, que fusiona l’'acid jazz', gènere molt popular a França, amb el 'soul-funky' de matriu novaiorquesa, presenta una proposta de perfil altament ballable: per això l’organització es va equivocar repartint cadires pel recinte. A això mateix es va referir molt aviat el vocalista i 'frontman', l’americà James Copley, que no es va cansar d’animar –no sempre amb èxit– els espectadors a aixecar-se i moure’s, amb frases lapidàries com: “This is not a goddamn museum”.
Tot i que no es podien portar begudes a la zona del concert, els 100 minuts d’actuació van ser prou animats, amb el septet molt professional i dinàmic a l’escenari, desplegant temes força rítmics, condimentats amb els solos molt ‘groovy’ dels vents i el carisma i dots d’'entertainer' del cantant, que posseeix un registre vocal entre Lenny Kravitz i Terence Trent D’Arby. La falta de ‘hits’ propis la van compensar al final amb una versió molt ‘chill out’ de ‘Staying Alive’ dels Bee Gees.
El Festival de Cadaqués continuarà fins al 15 d’agost, amb concerts cada nit a Sa Conca.
