Davant l’embat climàtic

GironaEstabliments de primera línia de mar que van patir greus danys a causa del temporal Gloria treballen a marxes forçades per tenir-ho tot a punt per Setmana Santa. Malgrat que són conscients que el canvi climàtic farà cada vegada més freqüents temporals violents com el Gloria, no es plantegen traslladar el negoci i asseguren que el risc de patir nous embats és el preu a pagar per ocupar un lloc privilegiat com és la primera línia de mar.

“L’aigua va entrar amb molta violència, va inundar tota la primera planta. Va fer malbé motors i maquinària, va trencar portes i altres mobles”, explica Maria Àngels Aragay, propietària de l’Hotel Cap d’Or, situat a primera línia del front marítim a Tossa de Mar, una de les poblacions més afectades pel temporal de finals de gener. Aragay assegura que no té cap intenció de traslladar el seu establiment, encara que és conscient que aquests temporals poden ser cada vegada més recurrents: “Ens van dir que la tempesta del 2008 era el temporal del segle i no ha trigat ni 12 anys a repetir-se”. Sosté que “ara cal trobar l’equilibri entre fer reformes per afavorir els clients obrint l’espai al mar i protegir-se dels desastres no exposant excessivament l’establiment”. No obstant, accepta que “és impossible garantir a les pròximes generacions de propietaris que el local aguantarà”.

Una altra de les poblacions més afectades pel Gloria va ser Tamariu, on les dues rieres i les onades van devastar establiments com el Bar Ona. “Pel torrent baixaven tota mena d’objectes i les onades ens van trencar les persianes del local i va quedar tot empastifat”, explica la Sònia, propietària de bar. Porta 30 anys en aquest negoci i tampoc es planteja abandonar-lo, tot i que és conscient que “les tempestes són cada vegada més freqüents i cal estar preparat: el veí, per exemple, va protegir tota la terrassa amb saques de grava i això el va salvar”. La Sònia es queixa que no ha sentit que l’Ajuntament li donés suport. “Només els preocupa que el passeig estigui reparat i deixen de banda els particulars”, lamenta la propietària del Bar Ona.

La Teresa, del restaurant Marcel Cerdán de Platja d’Aro, també diu que no pensa canviar de local perquè dona feina a molts treballadors i és un espai on ha invertit molt de temps i diners”. A més, “paguem impostos i taxes a Platja d’Aro justament perquè l’Ajuntament ens ajudi i arregli el passeig en situacions límit com aquestes”.

En aquesta mateixa línia es pronuncien altres establiments que, tot i no haver patit els estralls del temporal en aquesta ocasió, estan situats en zones potencialment perilloses. És el cas del càmping Laguna, situat a la desembocadura del riu Muga, al costat d’Empuriabrava, població on hi ha un entramat de canals. Els propietaris d’aquest càmping no es plantegen abandonar la seva posició, ni tampoc els del Càmping S’Abanell, tot i que ja fa anys que les onades mengen terreny a la instal·lació. A poblacions com Llafranc, Palafrugell, l’Escala o l’Estartit es produeix la mateixa circumstància: els establiments assumeixen la violència del canvi climàtic i relativitzen els danys en benefici de gaudir d’una posició immillorable.

A punt per Setmana Santa

Molts dels locals que van resultar afectats pel temporal encara estan reparant els danys i esperen poder obrir amb normalitat per Setamana Santa. Al Bar Ona de Tamariu confien que podran tenir-ho tot a punt en pocs dies. “Va ser més fort l’impacte visual de veure-ho tot potes enlaire que els danys materials reals, perquè, afortunadament, el local estava pràcticament buit”. “Ara bé, si arriba a passar durant la temporada alta, amb tot el material dins el bar, hauria sigut una tragèdia, una ruïna: hauria hagut de tancar i canviar de feina”, diu la Sònia.

L’Hotel Cap d’Or de Tossa de Mar també estava tancat durant el temporal i, tot i que la seva propietària confia que podrà obrir amb normalitat en les pròximes setmanes, reconeix: “Fins que no comencem a treballar amb regularitat no sabrem si tots els canvis i reparacions de la maquinària que hem hagut de fer han funcionat”. En el seu cas, tot i que el consorci i la pòlissa personal han cobert la majoria de despeses, ha hagut d’avançar diners per pagar totes les reparacions, ja que els cobraments no s’han fet efectius perquè “el consorci ara mateix està saturat”, assegura Maria Àngels Aragay.

A Platja d’Aro, en canvi, les previsions són més pessimistes, ja que el temporal va destruir gran part del passeig marítim i va malmetre tot el sistema d’enllumenat públic. L’Ajuntament, que ha sotmès a audiència pública el redisseny del passeig, “ens va dir que no estaria tot solucionat fins al setembre i ara, quan obrim els caps de setmana, a les 7 del vespre ja és fosc i el carrer fa por”, lamenta la propietària del Restaurant Marcel Cerdán. El temporal va destruir la terrassa, el soterrani, la maquinària i tot el sistema elèctric de llums i altaveus d’aquest restaurant, situat al passeig marítim del municipi. Tots els establiments del passeig fins a Cavall Bernat es troben en la mateixa situació. “No sé com ho farem”, diu la Teresa.

Tossa, un cas especial

Tossa de Mar ha sigut una de les poblacions més damnificades pel Gloria. Ramon Gascons, regidor d’Urbanisme i Medi Ambient i primer tinent d’alcalde del municipi, explica que la vila ha patit importants desperfectes en els camins de ronda, els serveis de platja i les instal·lacions nàutiques. Un total de 162 negocis han presentat factures al consorci per un valor total aproximat d’un milió d’euros. Gascons afegeix que la majoria de reparacions estan encarrilades i que la platja tornarà a la normalitat, tot i que uns 80 cm més baixa en la part central.

El regidor afegeix que els desperfectes no han sigut més importants gràcies al fet que a Tossa de Mar “no hi ha cap estructura artificial, com seria un port, que alteri els corrents marins, ni tampoc hi ha cap riera coberta i reconduïda”. La sorra de les platges queda fora “dels corrents i per això cada platja fa el seu cicle sempre amb la mateixa sorra, que és de més qualitat”.

L’alerta dels especialistes

Josep Pintó, professor de geografia de la Universitat de Girona i cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la UdG, explica que les zones més vulnerables en aquests episodis de tempesta són “les platges urbanes, sobretot les estretes, ja que l’onada erosiona directament la construcció”. També les zones litorals on arriben rieres al mar, ja que “el contacte brusc entre aigua dolça i salada crea una escuma que pot superar els 3 o 4 metres”, tal com va succeir a Tossa de Mar, on va arribar fins a la teulada de l’Hotel Cap d’Or i va deixar-ho “tot groc i empastifat”. Ara bé, aquestes grans riuades, afegeix Pintó, tot i el mal que causen, “també han portat molts sediments a la platja i s’ha recuperat el terreny perdut per la sorra que s’ha endut el mar”.

L’organització SOS Costa Brava, per la seva banda, sosté que el temporal Gloria i les graus conseqüències que va tenir sobre el territori és un argument més per reclamar la preservació del litoral gironí. “Aquest temporal devastador ha de servir per repensar la situació de tot el litoral de la Costa Brava”, explica Eduard de Ribot, advocat de l’entitat, que insisteix que aquests esdeveniments obliguen a “evitar l’ocupació del front costaner i les ribes de rius, rieres i desembocadures amb noves construccions”. Això és el que SOS Costa Brava reclamarà “en les al·legacions al pla director urbanístic municipi a municipi”. Segons Ribot, ara com ara, encara són urbanitzables, per exemple, la riera de Mas Llor a Tamariu, la riera del Canadell a Calella de Palafrugell o la desembocadura de la riera d’Aro a Platja d’ Aro, “zones que ha quedat més que demostrat que no són aptes per a la construcció humana”.

SOS Costa Brava sosté també que és fonamental treballar per renaturalitzar les platges i cuidar les dunes, ja que esmorteeixen l’impacte de les ones. Per això l’entitat considera que cal frenar el projecte Aquam a Radio Liberty de Pals, un delfinari i parc temàtic projectat en una zona dunar protegida. L’entitat també veu necessari revisar els estudis d’inundabilitat, ja que “els estralls del Gloria evidencien que el risc d’inundació és més gran que el previst en estudis anteriors”. Per tot això SOS Costa Brava exigeix la “desclassificació de sols urbanitzables a les àrees inundables, en compliment de l’ article 9.2 de la Llei d’Urbanisme”, conclou l’advocat.

SOS Costa Brava defensa que cal estudiar la dinàmica del litoral per respectar-la i adaptar-s’hi, en lloc de lluitar-hi. “És inútil construir grans obres d’enginyeria que no respectin el mar perquè les onades se les tornaran a endur”, assenyala Ribot. “Cal no preocupar-se tant pel formigó i deixar més tranquil el mar”, resumeix.