Girona“Tenir en Iussef a casa m’ha permès conèixer de primera mà qui són aquests nois que han exercit el seu dret a emigrar, quins són els seus anhels, com pateixen, com la realitat frustra els seus somins... Per a mi tenir-lo a casa és com si hi tingués un fill”, explica la Montse Palau, que és mestra en una escola pública de Salt. Responent a la crida de l’Espai Antiracista Salt-Girona, on ella col·labora, la Montse fa un mes que acull en Iussef. “Visc sola i tenia una habitació per a convidats que ara fa servir ell”, explica. En Iussef (nom fictici, ja que vol mantenir l’anonimat) portava mig any dormint al carrer, després d’haver estat expulsat d’un centre de la Generalitat “per un incident menor”, explica ell mateix.
Una ferida d’arma blanca li recorda una nit que va voler posar pau en una baralla. A la Montse li ha explicat que havia dormit al ras, a vegades en algun pàrquing, a vegades sol, i li ha confessat que va passar molta fred i que havia tingut por del que li pogués passar, que temia acabar ajuntant-se amb persones problemàtiques que el fessin caure en la delinqüència i en el món de les drogues.
No saber en quin racó dormiràs
“No saber en quin racó de la ciutat dormiràs aquesta nit, i així un dia rere l’altre, deu ser molt dur, i a sobre haver de patir un assetjament constant de la policia! Són molt jovenets per trobar-se en una situació així”, lamenta la Montse, que assegura que el noi que acull “té el cap molt ben posat i és valent”. Tot i estant al carrer, ell seguia uns cursos de formació, que ara continua fent.
Té permís de residència, però no de treball, i malgrat que és conscient que li serà difícil que algú li ofereixi un contracte, no tira la tovallola. Quan va fugir del Marroc colant-se, juntament amb tres menors més, en un vaixell que feia la ruta Tànger-Algesires, ell ja sabia que aconseguir el seu somni (treballar per ajudar la seva família) no li resultaria fàcil. Però no s’imaginava que acabaria dormint sis mesos abandonat al carrer.
A casa de la Montse aquest jove s’hi troba a gust. “És reservat, però de mica en mica es va obrint i explica coses sobre ell i sobre el que fa quan surt amb els companys. I és extremament educat i agraït”, indica.
