GironaTot i que la infermeria té un rol destacat en el canvi de model sanitari en què treballa la Generalitat, de moment continuen faltant infermeres i les ràtios de professionals per habitant són força inferiors a la mitjana de la UE. Mentre que a Europa hi ha entre sis i vuit pacients per infermera, a Catalunya és habitual que n’hi hagi més de deu. Els hospitals Trueta i Santa Caterina no són cap excepció. A més, les ràtios de nit són inferiors a les de dia. “Ens agradaria que hi hagués més plantilla. En algunes plantes han posat alguna infermera més, però en general falta personal”, admet Queta Niño, supervisora d’un dels torns de nit al Trueta. “És veritat que a la nit hi ha menys activitat, però també hi ha els mateixos pacients”, observa Olga Bartrina, infermera del servei de cures pal·liatives del Santa Caterina.
Més càrrega de treball
El fet que molts serveis del torn de nit estiguin ocupats per personal eventual “comporta irregularitats en l’estabilitat de la plantilla i, a vegades, més càrrega de treball”, remarca la infermera del Trueta Pilar Galeas, que també lamenta la migradesa del sou base, els pocs festius que tenen en cap de setmana en comparació amb els torns diürns, els riscos per a la salut i l’alt nivell de responsabilitat: “Una mínima errada pot matar una persona”. Altres queixes habituals són les dificultats per sopar sense interferències o aturades i la impossibilitat d’atendre diverses prioritats alhora.
Un altre inconvenient que pateix el personal d’infermeria en torn de nit és la pèrdua d’hores de son (sovint dormen menys de cinc hores diàries) i l’afectació de les relacions familiars i socials per incompatibilitat horària. Malgrat això, moltes professionals es mostren satisfetes del seu horari. “És el que necessito, el que millor s’adapta a l’organització familiar”, afirma Jenny Moreno. “No ho canviaria per un altre horari. Vas una mica a l’inrevés del món, però t’hi adaptes i els amics ja ho saben i ho entenen”, comenta Marta Masó. Altres infermeres, en canvi, asseguren tot el contrari. “Jo soc molt nocturna, però la veritat és que vius en un jet lag permanent. Si hi hagués la possibilitat de treballar de dia tothom s’hi passaria”, diu Olga Bartrina. ”Quan passen a treballar de dia ningú no torna a la nit”, rebla Olga Pol.
