Les víctimes de l'1-O a Girona acusen la fiscal i la jutge d'intentar culpabilitzar-les per les càrregues policials

Més de 200 perjudicats donaran el seu testimoni al jutjat de Girona fins al 12 d'abril 

Aquest matí han començat les primeres declaracions d'una vintena de víctimes de les càrregues policials de l'1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis davant el jutjat d'instrucció número 2 de Girona. En total i fins al 12 d'abril, hi passaran més de 200 perjudicats per donar la seva versió dels fets que van tenir lloc el dia del referèndum en diferents col·legis electorals dels tres municipis gironins.

Les primeres víctimes a declarar han acusat la jutge i la fiscal d'intentar culpabilitzar-les per les càrregues policials. Per exemple, els han preguntat per què van participar en un "referèndum il·legal", si van anar als col·legis a "impedir l'actuació policial", "si l'actitud de la gent concentrada era agressiva" o "quin va ser el paper dels Mossos d'Esquadra".

En aquest sentit, un dels advocats voluntaris, Albert Toy, ha criticat l'actitud de la fiscal: "Està més preocupada per saber si els perjudicats van desobeir o es van resistir que no pas per esbrinar si l'actuació policial va ser desproporcionada". Tot i això, Toy ha valorat positivament les primeres declaracions perquè "les víctimes han pogut explicar com es van sentir i com es va trepitjar el seu dret a votar". 

"Nosaltres som innocents"

Una de les persones que era al Servei Municipal d'Ocupació (SMO) de Sant Narcís, l'Anna, ha relatat: "La jutge i la fiscal intentaven convertir-nos en culpables de l'agressió". Segons la veïna de Girona, fins i tot la jutge li ha preguntat per què va esperar quatre dies a presentar la denúncia si tan malament s'ho va passar. I ella ha respost que es va passar "quatre dies plorant i sense poder parlar amb ningú".

Un altre denunciant de Girona, Hicham Fellahi, que també era al SMO Sant Narcís, també s'ha trobat amb preguntes com: "Va pegar vostè a la policia?" o "Va impedir que la policia aturés el referèndum?". "Ens en donen la culpa a nosaltres, com si nosaltres els haguéssim agredit, quan som innocents. Només volíem anar a votar", ha denunciat el jove, que ha deixat clar que "en cap moment" van ser "violents"; "Sempre vam exercir una resistència pacífica, amb els braços avall", ha afegit.

Una altra víctima, l'Helena, que era al centre cívic Ernest Lluch, ha assegurat que la fiscal ha incidit molt en el fet que havien de saber que "el referèndum era il·legal" i "per què hi van anar a votar, si sabien que era il·legal". La jutge, per la seva banda, ha preguntat si seguien indicacions de persones de fora que ho organitzaven tot o si quan va arribar la policia els van avisar abans de carregar.

Aquesta pregunta també l'ha fet a un altre perjudicat del centre cívic Ernest Lluch, el Miquel, de 64 anys: "M'han preguntat si en algun moment els agents van dir que venien a executar la sentència, i he respost que no", ha afirmat. També li han preguntat si sabia que era "un referèndum il·legal" i quan ell ha contestat que sí que ho sabia però que també sabia que tenia el dret d'autodeterminació, "tant la jutge com la fiscal han tallat ràpidament perquè no podia expressar opinions polítiques, quan només volia explicar tota la veritat".

Més de 200 denunciants

Avui han declarat una vintena de víctimes del centre cívic Ernest Lluch, de Pedret, de l'SMO Sant Narcís i de Sant Julià de Ramis; dimecres continuaran les declaracions, que s'allargaran com a mínim fins al 12 d'abril.

El col·lectiu Dret a Defensa de Girona, format per advocats voluntaris, espera demostrar que l'actuació de la policia durant l'1-O va ser "desproporcionada". A les declaracions dels més de 200 afectats s'hi afegirà la querella interposada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva contra els agents que van actuar, els comandaments i els responsables polítics de l'operatiu per tortures, lesions i delictes.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat