“Implicar-se en una acció social com la mentoria té un impacte en la millora de la nostra societat molt valuós”

Entrevista a Marta Garcia, coordinadora de mentoria del projecte europeu Sapera Aude

Marta Garcia Molsosa (Vic, 1984) és educadora social, pedagoga i antropòloga. S'ha especialitzat en educació inclusiva i actualment cursa el doctorat en innovació educativa a la Universitat de Vic, amb la direcció de Jordi Collet-Sabé, Antoni Tort i la codirecció de Carme Montserrat Boada, de la Universitat de Girona. Ha treballat durant onze anys amb infància tutelada, en un centre residencial a Vic, i ara és membre de l'equip de coordinació del projecte Sapere Aude de mentoria a nivell estatal. L'objectiu d'aquest projecte és la millora dels resultats escolars dels adolescents que viuen en centres residencials d'acció educativa mitjançant el vincle amb un mentor que, al llarg de tot aquest curs escolar (2017/18), l'ha acompanyat en algun aspecte de la seva escolarització. Però no només es tracta de fer deures i estudiar, allò que farien al costat de germans grans o els pares si tinguessin una família: amb els mentors han parlat també sobre les perspectives acadèmiques de futur, per exemple, i altres han fet activitats culturals i lúdiques. I és que és a través de la relació i el suport del mentor voluntari que aquests nois i noies han pogut disfrutar d'una atenció individualitzada i d'un espai de gaudi i de desenvolupament personal.

Com ha de ser la ment d'algú que vol dedicar el seu temps a ser mentor d'un infant/jove?

Algú que vulgui ser mentor ha de tenir una mirada àmplia i una visió positiva de la vida, en el sentit que ha de ser una persona flexible i adaptable a les necessitats, estats d'ànim, situacions familiars i personals d'aquests joves i, a la vegada, ser capaç de transmetre una actitud vital i un compromís ferm pel canvi, per la millora, per la capacitat del jove de superar-se. Com diu el meu company de projecte, David Ruiz: “El mentor ve amb una mirada neta que enriqueix i se suma a tota l'altra feina que fan els altres adults”.

També ha de ser capaç de comprendre la realitat del sistema de protecció i els serveis residencials, les seves mancances i les seves potencialitats, i saber treballar conjuntament amb els professionals d'aquests serveis. Ser conscients que la voluntat és millorar la situació i la qualitat de vida d'aquests joves en la mesura del possible, i que ells hi tenen un paper molt rellevant des de la relació “privilegiada” del mentor.

Quines han sigut les claus d'aquest projecte?

Penso que un dels motius de l'èxit ha sigut l'especificitat de cada relació. Hem vist que el procés d'emparellament és clau, en aquest sentit. Cada parella de mentoria és necessàriament diferent, en funció del caràcter, motivacions, recursos de cada mentor i necessitats i característiques del seu mentorat.

Amb la prova pilot d'enguany hem descobert que hi ha molt de potencial entre la nostra societat, molta solidaritat latent, i hem de dir que ens ha sorprès la diversitat de perfils que ens hem trobat: hi ha molta gent extraordinària al nostre voltant que pot arribar a ser mentor, independentment dels seus coneixements sobre la realitat dels nois que viuen en centres residencials o de la seva formació i experiència en l'àmbit de l'educació. Hem tingut perfils professionals i personals molt diversos, edats molt variades, però tots coincideixen amb la voluntat de servei i el compromís amb la seva tasca. I la paciència... Molta paciència!

Cada voluntari ha sabut aportar, des de la seva realitat, honestament. A la vegada, també s'ha sabut nodrir de la relació i emportar-se una experiència plena d'enriquiment personal.

Hi ha algun consell dels que has pogut donar a algun mentor que sigui vàlid per a tots els altres?

No soc gaire de donar consells. Quan es tracta d'una relació tu a tu, cadascú ha de trobar el seu camí per afrontar les diferents situacions que puguin sorgir. El consell que donaria és paciència, optimisme i bon humor! (riu)

I als mentors del futur, com els engrescaries perquè s'unissin a la tasca del projecte?

Els diria que tenen l'oportunitat d'ajudar algun jove a millorar la seva situació escolar d'una manera molt senzilla, personalitzada, flexible: aportant els recursos personals de què disposin.

Els engrescaria a emprendre un camí incert però gratificant, establint una relació positiva (perquè sempre és positiva, almenys amb l'experiència d'aquesta prova pilot), amb un jove que es troba en una situació difícil però que té un munt d'oportunitats al seu davant. Els diria també que implicar-se en una acció social d'aquestes característiques té un impacte en la millora de la nostra societat i en la cohesió social molt valuós. Trencar barreres i implicar-se amb la comunitat és una necessitat primordial dels nois que viuen en situació de risc, que, amb aquest projecte, es produeix d'una manera bidireccional i natural, tenint com a base la creació d'un vincle personal de confiança.

I seguiu! Aquest juliol es prepara una conferència internacional a Zagreb on es posaran en comú les experiències dels 5 països on es desenvolupa l'Aude, a part d'aquest a Catalunya. Reunireu dades interessants per anotar de cara al futur, ja que l'any vinent se'n prepara una segona edició. Experiències concretes que es puguin repetir que t'hagin sorprès?

Sí, serà interessant veure com ha anat l'experiència als diversos països on s'ha aplicat i aprendre del seu Sapere Aude concret. Particularment, una de les activitats que més m'ha sorprès positivament han sigut les trobades del grup de mentors. S'han realitzat com a experiment durant aquesta prova pilot i han tingut un resultat molt positiu, han estat molt ben valorades pels mentors. Els ha servit per contrastar la seva experiència, tan individual, amb la dels demés, i per sentir-se, així, més acompanyats. El clima sempre ha sigut molt positiu i crec que l'intercanvi d'experiències els ha ajudat en la seva tasca.

Etiquetes

Més continguts de