L’ENTREVISTA
Comarques Gironines 25/01/2018

Joaquim Bosch Barrera: “No es pot anar dient segons què i deixar els metges com els dolents de la pel·lícula”

Oncòleg de l’Institut Català d’Oncologia de Girona

Jordi Carreras
4 min
JOAQUIM BOSCH BARRERA: “No es pot anar dient segons què i deixar els metges com els dolents de la pel·lícula”

El doctor Joaquim Bosch Barrera, de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona, va afegir-se a les crítiques al congrés sobre el càncer que es va fer fa un parell de setmanes a Barcelona titulat Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant, un congrés denunciat també pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). El doctor Bosch, que des de fa uns anys estudia la silibinina -un flavonoide present a les llavors de card marià- i que ha estat becat per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica per aprofundir en la recerca d’aquesta substància, que s’ha demostrat que té una capacitat antitumoral, va expressar en un fil de piulades a Twitter que els oncòlegs no s’oposen a les substàncies medicinals naturals, sinó a vendre productes que no tinguin prou evidència científica.

¿Tenia ganes de posar els punts sobre les is en aquesta qüestió?

Els col·lectius mèdics portem molt de temps no intervenint en aquests temes, i em fa la sensació que cada vegada s’estan envalentint més, i arriba un punt que ja s’estan ficant en temes delicats com el càncer. I comencen a muntar els seus congressos i a dir públicament coses greus (com les que diu Txumari Alfaro): que si tens un càncer el que has de fer és no fer res. Això al final és un perill per al pacient perquè els pacients són vulnerables, són influenciables i al final pot ser que hi hagi gent que no consulti els metges perquè no se’ls creu. I això posa en perill la seva salut i la seva vida. El mateix títol del congrés, que criminalitzava els metges com si ens dediquéssim a amagar coses als pacients, ja és el súmmum.

¿Considera que fins ara no havien arribat tan lluny?

Eren més discrets, en petit comitè. Així, tant a l’engròs i amb un títol tan provocador, crec que encara no havien actuat, en el nostre entorn pròxim. Com a mínim a Catalunya. Ha arribat un punt que els hem de començar a parar els peus d’alguna manera, perquè si no estarà en joc la salut de les persones. Que aconsellin als pacients no fer res, que els diguin que la quimioteràpia és dolenta, que els metges els manipulem i els amaguem les coses, no és acceptable. Ells juguen amb mitges veritats. Diuen que la dieta és important, i és cert que la dieta és important i sabem que pot ajudar a prevenir alguns càncers. Però que una vegada diagnosticat el càncer només amb la dieta pots curar-lo... Això és mentida. Barregen coses, se senten encoratjats per algunes evidències i, amb aquesta excusa, van venent coses que no són veritat. Al final hem de reaccionar, no?

Per què no ho han fet fins ara?

Potser els col·lectius mèdics no hem volgut entrar gaire en aquests temes, ens en quedàvem una mica al marge. Però crec que ha arribat l’hora de començar a dir les coses com són. No es poden anar dient coses com aquestes impunement, fent-nos quedar als metges com si fóssim els dolents de la pel·lícula, quan nosaltres intentem ajudar els pacients i no estem mai en contra seva.

¿Potser hi ha hagut connivència d’alguns metges, en aspectes com l’homeopatia?

Davant l’aparició del fenomen, durant un temps potser hi ha hagut una mica més d’actitud expectant, de veure què hi havia de cert en tot això i en què es basaven. Però cada cop més països europeus comencen a reaccionar davant l’homeopatia, per exemple. A Anglaterra l’estan expulsant del sistema sanitari públic perquè s’han adonat que no té cap evidència científica al darrere i que, per tant, no es pot continuar administrant. Durant un temps, ells han anat dient que anava bé, però els estudis que s’han fet han donat resultats negatius, i això és el que ha fet que les autoritats sanitàries hagin començat a prendre mesures.

Quan diu “ells”, ¿ho fica tot en el mateix sac?

El gran problema quan t’enfrontes a això és que es tracta de moltes coses. Hi ha l’homeopatia, els naturòpates, les teràpies alternatives, aquests pseudopsicòlegs que diuen que amb canvis conductuals aconsegueixes tal efecte, els nutricionistes, etc. És difícil tenir un missatge comú per a tots ells, perquè cadascun exposa unes coses ben diferents i necessites un raonament i una argumentació que no és una cosa que puguis dir en una frase, sinó que has d’argumentar per què això no és bo.

Vostè fa temps que investiga la silibinina. Com va la recerca?

En les llavors del card marià hi ha aquesta substància, que pot tenir uns efectes medicinals. El gran problema és que el nostre cos és incapaç d’absorbir la gran majoria de la substància activa que hi ha en aquestes llavors. Per tant, si tu només et prens les llavors, el que t’arriba són dosis molt baixes, infraterapèutiques, i per tant no tens activitat medicinal. Llavors, hi ha qui et ven: “Prent-te això, que et curarà el càncer”. Primera, que mai hem dit que això curi el càncer, sinó que pot ajudar a pal·liar algunes situacions, i, després, que s’ha de demostrar com funciona i per què funciona. No es pot anar dient, a so de bombo i platerets, que te les prenguis si tens càncer perquè et curaràs, perquè no és veritat. Cal aïllar la silibinina, modificar-la químicament perquè el nostre cos la pugui absorbir i que pugui arribar on ha de fer l’efecte terapèutic.

Encara es trigarà a aconseguir-ho?

Estem tenint resultats molt interessants, però fins que no tinguem totes les certeses, no ho podem comentar. El que hem de tenir són certeses, i els mètodes científics són exigents i molt rigorosos, sobretot quan parlem de malalties com el càncer. Aquesta gent juguen amb la desesperació, i parlen de confabulació d’interessos ocults i de no sé què més, i a vegades aconsegueixen enganyar pobra gent que està buscant una solució a un problema seriós. Se n’aprofiten, i alguns guanyen unes quantitats econòmiques elevades per unes visites de teràpia que no serveixen per a res o els venen unes llavors que no serveixen per a res. El que fan a alguns pacients oncològics és vendre’ls fum, simplement.

stats