L’agroalimentació ecològica guanya terreny

GironaDes del 2000, el consum de productes agroalimentaris ecològics ha anat creixent de manera constant, però els últims tres anys la demanda s’ha incrementat força i la majoria de cadenes de supermercats han destinat espais a aquests productes. Segons les últimes dades de què disposa el ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, els últims tres anys el consum ha augmentat un 65% a l’Estat i actualment representa l’1,7% del total del mercat de l’alimentació.

Sector sense crisi

“A Catalunya no disposem d’estudis concrets però el consum és més elevat, i si el xifrem al voltant del 2,5% segur que no ens equivoquem de gaire”, afirma Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Tot i que aquests percentatges són molt lluny respecte de Suïssa i Dinamarca, països capdavanters, on, segons Valls, els productes del subsector representen entre el 8% i el 10% del consum total, es mostra satisfet. “El consum creix molt de pressa i tant els pagesos com els ramaders i els consumidors no han parat d’augmentar els últims anys”, afegeix.

Ni tan sols la crisi econòmica ha afectat el sector. “No s’ha notat gens. És cert que el consumidor de productes ecològics té un nivell econòmic mitjà i alt, però també són persones que es preocupen per la seva salut. Per tant, si cal, estalvien en altres coses. A més, la diferència de preu tampoc és tan gran”, opina Valls. Per productes, els que més sortida tenen són la fruita, la verdura, els ous i la llet, després la carn i, finalment, els aliments processats, els plats preparats i el vi ecològic.

En general, la conversió a ecològic ha resultat més fàcil per als pagesos que per als ramaders. A les comarques de Girona, segons les dades del 2016 -les últimes que s’han fet públiques-, hi ha 304 productors d’agricultura ecològica dels gairebé 2.500 que hi ha a Catalunya i és, de llarg, la demarcació que en té menys. En canvi, en explotacions ramaderes és la segona, després de Lleida, amb 266. Per sectors, el boví de carn, amb una forta implantació a les comarques pirinenques de Girona i Lleida, és el majoritari, amb 126 explotacions, i representa gairebé la meitat del total. L’oví de carn, l’equí, el cabrum i l’avicultura, tant de carn com d’ous, són els altres sectors que més s’hi han desenvolupat. En canvi, el vaquí de llet i el porcí són els que menys.

Aposta ecològica per valors

Ara fa just un any que Núria Salvadó va agafar la granja Mas Ramonich, de la Vall d’en Bas, on té porcs i gallines ecològiques. “No vaig dubtar que la granja havia de ser ecològica per una qüestió de valors, tot i que segurament me’n sortiria millor econòmicament amb una granja convencional”, diu. “El meu home fa vuit anys va començar amb una granja de porcs convencional i amb una engreixada en va tenir prou. Va dir que allò era com una fàbrica, amb els animals sense espai i amb unes condicions que no volia que tinguessin. Vam fer obres per adaptar la granja i de 700 porcs ara n’hi ha uns 400”, afegeix. “El preu del pinso és el doble però també venem la carn al doble. Si no fos pels crèdits que vam demanar, segurament et diria que les coses ens van bé”, diu.

“La producció és factible, els costos són més elevats i, per tant, per sortir-nos-en estem obligats a arribar al consumidor final. Això ens obliga a crear una logística de comercialització, i això vol dir invertir més hores i esmerçar-hi més recursos”, explica Josep Delàs, que fa poc més d’un any va començar amb la seva granja de porcs ecològics a Ventalló. “Hi ha molt desconeixement sobre com es produeixen els aliments que consumim, i programes com el Salvados de fa algunes setmanes no han contribuït a informar-ne, perquè el que va fer va ser una caricatura”, critica. “El sector porcí és molt important i té un grau de tecnificació altíssim. Ara, és cert que hi ha el problema dels purins, del benestar dels animals, de l’ús massiu d’antibiòtics, tot això és real”, afegeix.

Moure’s per il·lusions

Fa vint anys, Anna Serra va agafar la granja La Selvatana de Campllong, que el seu avi havia convertit el 1970 en una granja de vaques de llet pionera quant a tecnificació. Una crisi del sector làctic va fer que ella i el seu home es decidissin a fer la conversió a ecològic. “Al principi la central no ens volia comprar la llet i per això vam decidir arribar al consumidor final”, diu. Van començar a fer iogurts ecològics per a escoles “aplicant uns marges molt petits” per sortir-se’n. “Estem molt satisfets de l’aposta perquè potser hauríem pogut superar el tema econòmic, però ens hauria faltat il·lusió per continuar -diu-, i a nosaltres el que ens ajuda a tirar endavant són les il·lusions”.

Serra compara la granja actual amb la que tenien, més convencional. “Tractes els animals d’una altra manera, hi tens una altra relació. Som molt menys exigents amb la producció i veus que els animals són feliços”, explica. “Produeixen menys llet però, en canvi, són molt més fèrtils; si en una granja convencional estan al 40% de fertilitat, nosaltres estem al 70% o més”, diu. El que també ha notat és el canvi d’interès pels productes ecològics. “Abans no ens volien la llet però ara les centrals lleteres estan interessadíssimes a aconseguir llet ecològica”. “Tot és molt diferent i també molt interessant”, conclou.