“No treballem amb nombres i xifres, treballem amb persones que tenen problemes”

GironaPep Plana i Farré (Santiago de Xile, 1961), mestre, educador social des de fa més de 30 anys en diferents àmbits, centres i entitats de les comarques gironines. Té el màster en desenvolupament humà sostenible i atenció psicològica a víctimes de l'UdG. Actualment treballa al Centre d’Acollida Misericòrdia de Girona i col·labora amb el projecte Incuba, de Fundació Utopia BsF a Barcelona. El seu caràcter inquiet l’ha portat a viatjar per participar en projectes de cooperació internacional de Fundació Utopia BsF a Guatemala amb l’EFCI (Escola de Facilitadors de la Creativitat i la Innovació) el 2006 i el 2008. En moments “recuperats” escriu per afició.

En ocasió de la reedició del 'Colors de nit', el volum editat l’any 2012 per Fundació Plataforma Educativa, parlem amb Pep Plana d’aquelles reflexions seves “interactives” i d’alguns aspectes més de la seva relació amb el món social i el seu ofici, el d’educador, ofici que coincideix a bastament amb la seva passió. I és que hi ha molta esperança en la manera que enfoca l’educació: creu fermament en la capacitat de les persones que, assumint els reptes que la vida els llença (sovint amb el vent de cara), poden tirar endavant. I no només és qüestió d’entusiasme, sinó també de sensibilitat, experiència i altruisme. Perquè l’educació, ens explica, l’acompanyament en el creixement humà, és l’eina fonamental, el desllorigador que permet moure situacions que d’entrada semblen indissolubles.

Què et va portar a escriure 'Colors de nit'?

T’ho explicaré confessant que m’encanten les novel·les de misteri. Igual que passa amb els crims, hi ha d’haver un motiu i una oportunitat per escriure. El motiu va ser posar en ordre el meu dia a dia, sense deixar-me res, sense deixar-me tampoc allò que em vincula íntimament amb la meva tasca. I l’oportunitat: passar a treballar de nits i la necessitat de desmuntar els tòpics que les fan avorrides. Això és el que trobareu al llibre que podreu descarregar gratuïtament de la web de Plataforma Educativa, les tècniques de creativitat apreses durant el temps que vaig estar a Guatemala, plasmar experiències útils que he viscut en gairebé trenta anys de treball i utilitzar els conceptes apresos en multitud de formacions. Volia disfrutar amb el treball, aprofitar els moments morts a la feina de manera útil i fer que el meu entorn familiar i social sentís que havia acomplert una promesa feta fa temps: escriure.

Obres cada capítol amb una poesia... D’on han sortit aquests versos i per què donen la benvinguda al text?

Són l’intent de fer palès que la feina no està renyida amb els sentiments que provoca. Aquesta feina sovint posa en escac i mat plantejaments i desencadena una multitud d’emocions que cal canalitzar pel bé professional i personal. Aquests escrits son petits 'divertimentos' per fer pensar i que el lector participi trencant-se una mica el cap en el que escric.

Parles dels nens com a petits Davids. Quins són els gegants, els Goliats amb què sovint s’enfronta la infància?

Crec que la infància amb què treballo i de què parlo en un text eminentment professional és una infància traïda per l’entorn en què han sigut immersos, veritables Goliats els han minimitzat i desapoderat dels mínims que hauria de gaudir un infant. Aquests Goliats no són persones, sinó més aviat situacions que poden estar encarnades en persones o no i que els educadors hem d’intentar revertir amb el nostre acompanyament, en la mesura que puguem, perquè els infants s’apoderin i es rebel·lin contra elles.

Sovint els infants desemparats (segons el terme professional) tenen un gran patiment intern que els converteix en febles davant les circumstàncies. Però, alhora, cadascun té recursos més o menys preservats que pot desenvolupar per sortir-se’n. Esdevenen petits Davids contra grans Goliats; potser la nostra feina és ensenyar que existeixen les fones.

Quins colors té la nit? Explica’ns el perquè del títol... Perquè jo em pensava que la nit era negra i prou, saps?

La nit normalment s’associa amb la foscor, amb el no veure. Recordo que el dia que em van explicar que el negre el que feia era absorbir tots els colors i quedar-se’ls vaig pensar que el que hauríem de fer era intentar veure on eren per fer-los evidents i gaudir-ne.

La idea de treballar de nit i la seva foscor em va fer pensar que d’aquella situació n’havia de treure els colors que em feien professionalment eficaç i personalment útil a la societat. Vaig trobar el símil i vaig anar relacionant cada color o les seves barreges amb el que volia explicar.

Dius que 'Colors de nit' inclou “altes dosis de sentiments personals” aplicats al teu treball educatiu. Quina és la importància dels sentiments en la vostra feina? Per què creus que sovint es relaciona la vinculació emocional amb la feina amb una falta de professionalitat?

La nostra feina és amb persones que sovint manifesten problemes importants de caire emocional i social. La seva manera de fer, sovint, és diferent a la pròpia. Hi ha dosis importants del que valoraríem com a injustícia. En aquest mar hem de circular els educadors i cercar la manera d’acompanyar perquè el nen o la nena sigui més lliure i pugui començat a tenir allò que li ha mancat o li han usurpat directament. No treballem amb nombres i xifres, treballem amb persones que tenen problemes als quals hem de ser accessibles per treballar i que provoquen sensacions i emocions que cal filtrar perquè no invalidin la nostra feina.

Crec que si ens deixem portar només pels sentiments no serem bons professionals, però si no els tenim en compte potser la nostra feina la podria fer més eficientment un robot ben entrenat.

Si el que té cura d’algú no està emocionalment estable, només incorporarà elements distorsionadors a la seva tasca professional i s’acabarà “cremant”. Cal vinculació emocional, però que aquesta no es converteixi en una trampa.