Noves maneres d’ensenyar, més bons resultats

GironaMario Balsa va decidir venir des de Galícia a estudiar medicina a la Universitat de Girona (UdG) ara fa 6 anys perquè va considerar atractiva la seva metodologia pedagògica capdavantera a l’Estat, basada en el treball en equip i la resolució de problemes. L’estudiant, que ara cursa l’últim curs del grau, reconeix que una de les experiències més enriquidores de la seva estada a la universitat és el projecte Tòpics, de les Xarxes d’Innovació Docent sobre Aprenentatge per Projectes Interdisciplinari (XID APP-i). El projecte consisteix en un grup que reuneix estudiants de molts graus i, en aquesta edició, l’objectiu era realitzar un hort al barri de Santa Eugènia que involucrés persones amb risc d’exclusió social del barri. Balsa, com a estudiant de medicina, s’encarregava de la part mèdica i nutricional dels aliments.

Balsa sosté que projectes com aquests certifiquen que “el treball en equip multidisciplinari és una manera molt més rendible de treballar” i, a més, “s’aprenen moltes coses d’altres estudis, des de psicologia a enginyeria”. També remarca el repte que suposa “ser capaç d’explicar els teus coneixements a algú que no prové del teu àmbit”. Per tot això, valora molt positivament la seva participació en aquest projecte i la seva estada a la UdG, ja que “el treball en equip en què tothom és important i necessari és fonamental per aconseguir una societat més preparada que superi la competitivitat desmesurada i l’individualisme extrem”.

La Facultat de Medicina és una de les de la UdG que més han avançat i que més han treballat en nous mètodes d’ensenyament, pels quals aquesta universitat aposta fort des de fa anys, a través de dos projectes: les Xarxes d’Innovació Docent (XID) i els Grup d’Innovació Docent (GID), que s’emmarquen dins de la tasca de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE). Aquesta aposta s’ha reforçat amb la nova Càtedra de Renovació i Innovació Pedagògica, pionera a Catalunya i presentada el dilluns passat.

A més de la Facultat de Medicina, altres facultats de la UdG han posat en marxa ja iniciatives pedagògiques innovadores que els estudiants consideren molt satisfactòries i enriquidores. Per exemple, els alumnes d’enginyeria agroalimentària Narcís Feliu i Alba Carmona van participar en el projecte Messi el 2014, la primera iniciativa d’aquest tipus a la UdG, que consistia en el disseny d’un menjador escolar. Actualment Feliu i Carmona cursen el màster en biotecnologia i estan treballant a la universitat.

Vivència enriquidora

Tots dos reconeixen que “el projecte Messi va ser una vivència molt enriquidora”: “Dins la carrera sovint acostumem a comunicar-nos amb un llenguatge excessivament tècnic i aquí cal aprendre a fer-se entendre”. Això és realment important perquè anticipa com és el món professional. “Com a científic has de ser capaç d’explicar i defensar la proposta, per exemple, al comptable d’una empresa, que es preocupa més per qüestions econòmiques”, afegeix Narcís Feliu. A més, explica Alba Carmona, s’evidencia que la cooperació entre disciplines és indispensable, ja que “el resultat final va ser òptim i, sens dubte, cada carrera individualment no l’hauria pogut assolir”.

Els dos estudiants remarquen que, des que van començar fins ara, la docència en el seu grau ha evolucionat molt positivament, “renovant les formes d’avaluació tradicionals, utilitzant la tecnologia i en la manera d’impartir classes, cada vegada més pràctica i individualitzada”.

Un dels projectes d’innovació pedagògica que s’impulsen a la UdG són els premis Moscars, creats per Meritxell Estebanell, professora de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, dins l’assignatura de vídeo digital per a educadors. Consisteix en l’elaboració d’un vídeo amb finalitats educatives, però amb l’afegit d’introduir un concurs final entre els vídeos resultants fets pels alumnes. “D’aquesta manera -explica la professora-, els alumnes experimenten en primera persona i posen en pràctica els continguts de la matèria, aprenen a ser crítics amb el seu propi treball i amb els dels companys”. “Pretenia implicar els estudiants en un projecte que se sentissin seu i que els motivés per aplicar tot el que anàvem treballant a l’assignatura”, explica la professora.

Estebanell du a terme aquest treball des del 2016 i sempre ha rebut molt bones valoracions per part de l’alumnat, molt implicat en totes les etapes del projecte. “Treballs com aquest donen sentit a totes les activitats fetes al llarg de les sessions de classe, imprescindibles per poder elaborar aquest projecte”, assenyala la docent.

Estebanell va impulsar les xarxes XID, que, juntament amb els grups GID, constitueixen els dos pilars de la tasca d’innovació pedagògica que s’impulsa des de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat: una estructura que busca donar suport a tot el professorat per millorar la docència amb l’objectiu d’enriquir l’aprenentatge dels estudiants. Com remarca Sílvia Aznar, tècnica en innovació docent i formació de l’ICE, les XID i els GID són els dos projectes actuals més destacats i ambiciosos de l’institut.

Treball en equip

Les Xarxes d’Innovació Docent, iniciativa en la qual s’inscriuen els esmentats projectes Tòpics i Messi, agrupen professorat de totes les facultats perquè reflexionin, analitzin i decideixin de manera conjunta com poden millorar i innovar la seva tasca. És, doncs, un espai de reflexió en equip i d’acció coordinada per aconseguir un creixement professional dels professors que repercuteix directament en els estudiants. Aznar destaca que no s’ha d’entendre com una formació dirigida i prescriptiva, sinó com una xarxa de treball estable, oberta i compartida que avança cap a noves propostes pedagògiques. Actualment, hi ha fins a 12 xarxes en actiu, com la XID Avaluació, que té com a objectiu comú aconseguir un mètode d’avaluació més efectiu i just, o la XID sobre joc i aprenentatge, que analitza com aplicar el joc en assignatures de diferents estudis de la UdG, des de física a filologia o arquitectura.

Des de fa 3 anys, aquestes xarxes docents interdisciplinàries es complementen amb els Grups d’Innovació Docent, formats per professors interessats en millorar la seva docència en un àmbit concret. No es tracta de grups interdisciplinaris, sinó que es vol potenciar el treball d’equips de professorat d’un mateix estudi, departament o centre. Per tant, amb el mateix mètode de treball d’anàlisi i reflexió en equip, els GID pretenen ser el complement perfecte per concretar i ampliar la feina d’innovació docent a la UdG. En aquest moment, 11 estudis de la Universitat de Girona gaudeixen d’un GID, com el grup de treball social o el de transmèdia i educació, coordinat per Meritxell Estebanell.

Segons Sílvia Aznar, aquestes iniciatives es fan més necessàries que mai, ja que, “en uns moments de canvis socials frenètics, des de la universitat tenim l’obligació d’estar al dia”. “Els estudiants que rebem no són els mateixos que fa uns anys i, per tant, com aprenen, estudien i treballen també ha de ser diferent”, afegeix la tècnica. En aquesta mateixa línia s’expressa Josep Duran, director de l’ICE: “Ara, per als joves, la memorització ja no és tan important, ja que poden trobar tota la informació a la xarxa. Per tant, el professor no ha de reproduir aquest coneixement, sinó que ha d’aconseguir que l’alumne es faci partícip del seu propi aprenentatge”. En definitiva, el docent ha de ser un guia actiu que incentivi, acompanyi i ajudi l’alumne a tenir una mirada crítica davant d’aquesta allau d’informació.

Càtedra pionera a Catalunya

Amb l’objectiu de reafirmar la seva preocupació per la modernització docent, la UdG ha creat la Càtedra de Renovació i Innovació Pedagògica, que es va presentar a la Vall d’en Bas dilluns passat. Dirigida pel professor Jordi Feu i pionera a Catalunya, es concep també com un espai multidisciplinari d’investigació i formació centrat en la renovació pedagògica, però, en aquest cas, adreçada als estudiants dels 0 als 16 anys.

Entre els seus projectes immediats, destaquen els seminaris de primavera i estiu per treballar temes monogràfics d’interès i preocupació actual, que reuniran estudiosos i mestres de tot el país. O la creació d’una Escola de Famílies i Mestres de la Vall, per organitzar un cicle de xerrades anuals a aquesta població, així com l’assessorament i acompanyament dels centres educatius interessants en iniciar projectes innovadors. Segons Feu, és un projecte “de municipi, comarca i país, que vol arribar a totes les escoles i instituts sense cap tipus de distinció o classificació”. La iniciativa vol accentuar el compromís de la Universitat de Girona amb l’educació i l’aprenentatge dels estudiants del seu centre i de les comarques gironines.