El Prestige embarrancat a les aigües termals de Jafre

JafrePrestige és un mot que ha perdut el glamur. Molta gent l’associa a la marea negra que un petrolier del mateix nom va escampar per la costa gallega. A Jafre (Baix Empordà) el relacionen amb la firma d’hotels del mateix nom que havia de donar feina a mig poble i que fa més de vuit anys els va deixar un complex termal de luxe a mig acabar que s’ha convertit en una patata calenta per al municipi. Les edificacions que havien d’acollir un balneari capdavanter a Europa són avui una mena de poble fantasma sense portes ni finestres que podria encabir tots els habitants del municipi, la closca buida d’un projecte ambiciós que va fer mala fi. Els 15.700 m del complex hoteler i els 4.000 m del centre termal van quedar el 2008 al 60% del procés de construcció en un terreny de 122.000 m, encara envoltat de tanques. Tot i una vigilància de 24 hores, els edificis s’han anat degradant i no s’han escapat del pillatge. Acabar-los i equipar-los val molts diners, però enderrocar-los també.

Va ser a finals del 90 quan l’empresari Josep Moyano, un self-made man que havia aixecat un petit imperi hoteler, Prestige Hotels, amb seu a Roses, adquireix els terrenys d’un antic pou d’aigua calenta conegut popularment com la bassa de Jafre. Volia fer-hi un balneari d’aigües termals. Va anar comprant els terrenys a diversos propietaris. Malgrat que la comissió d’Urbanisme tomba en dues ocasions el projecte, ja fos per edificació excessiva (el forassenyat projecte inicial preveia 60.000m de sostre edificable, 238 habitacions i 47 xalets de luxe) o per manca d’informes de l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció de Mines de la Generalitat, el complex es va redefinint fins a complir tots els requisits exigits.

La rotunda oposició ecologista, liderada per l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), tampoc no frena el projecte. La declaració de l’aigua com a mineromedicinal i d’utilitat pública, el 2003, és clau per aconseguir el permís definitiu. El 2005 el grup Prestige Hotels anuncia que en dos anys inaugurarà un complex de 5 estrelles que serà “un referent turístic de qualitat a nivell europeu”, amb una inversió de 30 milions d’euros. Projecten 120 habitacions de luxe de 40 m, 70 llocs de treball i esperen atendre 340 clients en temporada alta. Tot i que al poble hi ha partidaris i detractors, l’Ajuntament dona suport al complex. El secretari municipal, Ferran Teixidó, que va viure el procés de negociació del complex, explica: “Jafre sempre ha sigut un municipi ben avingut i molt respectuós amb l’opinió dels altres. Tot i que hi havia partidaris i detractors, es va pensar que el projecte portaria més beneficis que inconvenients”.

Fins i tot es va signar un conveni en què Prestige Hotels es comprometia a enjardinar, millorar i senyalitzar espais del poble, a donar suport a la vida sociocultural, a atorgar 3 beques de formació i a “organitzar anualment un esdeveniment cultural d’abast nacional”. Però el que va pesar més a l’hora de convèncer la majoria de la població van ser les promeses de llocs de treball, en què els els veïns havien de tenir prioritat.

L’anunci de la data d’obertura es va anar posposant: tardor del 2008, mitjans del 2009, gener del 2010. El 2008 es va anunciar que Caja Duero s’aliava amb Prestige per aportar el 25% d’un cost que, sense gaires explicacions, es duplicava i passava a 60 milions. L’abril del 2008 es publica un anunci en què es demana personal per a l’hotel, just uns mesos abans que les obres s’aturin sine die. El març del 2011, el complex entra en concurs de creditors i el 2013 passa a mans de les entitats que li havien atorgat un crèdit sindicat. Ara en són propietàries amb la següent proporció: 44% per al Banc Popular, 38% per al Banc de Sabadell i 18% per a l’Institut Català de Finances (ICF). Cap moviment visible des d’aleshores.

No el volen enderrocar

Fonts del Banc de Sabadell expliquen que els tràmits judicials per obtenir la propietat han durat quatre anys i que encara falta coordinar-se amb l’administració concursal per inscriure la propietat al Registre. Les mateixes fonts no han volgut especular sobre el futur del complex, tot i admetre que la majoria d’entitats bancàries tenen ara mateix un considerable volum de propietats producte de societats que han fet fallida, cosa que comporta un volum de gestions molt important. El Banc de Sabadell, però, descarta totalment que s’estigui valorant l’opció de l’enderroc.

Compradors interessats

L’alcaldessa de Jafre, Núria Berga, reconeix que el complex és ara mateix “un mort” i que el consistori voldria que s’acabés el projecte originari. El que no acceptarien en cap cas seria un canvi d’usos per convertir-lo en una urbanització de xalets, cosa que tampoc permet l’actual planejament municipal, que es va fer gairebé ad hoc per al complex. “La vigilància permanent ha evitat que ningú l’ocupi i no hi ha un perill de seguretat, tot i que s’ha anat degradant”. La qualitat de la construcció ha ajudat a mantenir les estructures, però se n’han endut portes, aixetes o fils elèctrics. La tanca perimetral té molts forats.

En els dos anys que fa que Berga és a l’alcaldia han passat per l’Ajuntament dues empreses interessades a acabar-lo, però no s’ha concretat res. Anys abans, fins a cinc o sis promotors, entre els quals empreses russes i àrabs, també havien mostrat interès per acabar el complex, tot i que la negociació s’estancava amb els bancs propietaris. L’alcaldessa lamenta que, per ara, el poble gairebé no n’hagi tret cap benefici, tot i que mentre hi va haver obres es van anar pagant les llicències.