Rescatant la història dels aeròdroms republicans de la Guerra Civil

GironaLa història dels onze camps d’aviació de l’exèrcit republicà que es van construir a les comarques de Girona durant la Guerra Civil ha siguat recollida per primera vegada en el llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda, publicat per l’editorial Gorbs. El llibre, coordinat per l’historiador David Gesalí, és obra del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG), un col·lectiu en què hi ha des d’historiadors i enginyers fins a un militar professional i un metge, tots ells entusiastes d’aquesta part poc coneguda de la història recent. A través d’imatges de l’època, actuals, testimonis orals, mapes, plànols i fins i tot escenes dibuixades, els autors reconstrueixen els fets i la morfologia dels camps de Celrà, Figueres Nord, Figueres Sud, Vidreres, Verges, Garriguella-Vilajuïga, Banyoles, Puigcerdà, Cassà de la Selva-Llagostera, Tortellà i Olot-les Preses.

Estratègia soviètica

Que es fessin tants aeròdroms responia a la manera de fer soviètica. “Eren suficients per cobrir tot el territori i, des del punt de vista de l’aviació de l’època, fins i tot podien ser considerats molts. Es va aplicar el funcionament soviètic, que es basava, més que en mesures de protecció com canons per protegir els aeròdroms, a dispersar-los, de manera que si els bombardejaven, es minimitzaven els danys”, explica Gesalí. “A més, això també donava seguretat als pilots en cas que algun avió tingués una avaria”.

La Guerra Civil espanyola va ser el primer conflicte en què l’aviació va tenir un paper determinant. “Per primera vegada es va fer va servir per estrangular econòmicament. No va ser tant el fet de terroritzar la gent, com sempre s’ha dit, sinó la capacitat de paralitzar l’economia. És el primer cop que planificadament s’ataquen ports, s’enfonsen vaixells i es bloqueja el trànsit marítim i ferroviari”, afegeix Gesalí.

Castells del segle XX

“Aquí no ha despertat el mateix interès que, des de fa molts anys, hi ha a altres països com França o Anglaterra, però a poc a poc va creixent -diu Gesalí-. A Catalunya hi ha una percepció negativa del que és militar perquè l’exèrcit guanyador va castigar el territori, el va bombardejar, mentre que a Anglaterra el va alliberar. Nosaltres expliquem que hi havia uns altres militars que el defensaven, nois de 18 anys que s’enlairaven per intentar defensar pobles i ciutats i impedir l’avanç del feixisme”.

La reivindicació d’aquesta part de la història i del patrimoni que queda encara és l’altre objectiu del llibre. “Els aeròdroms i els refugis antiaeris són els castells del segle XX. Els hem de preservar”, opina el coordinador del llibre. Malgrat que han passat uns 80 anys d’aquella època, Gesalí creu que encara queda prou patrimoni per explicar la seva història. “Moltes poblacions tenien el seu aeròdrom, on, de vegades, es van viure històries molt èpiques. I son aquí, al costat de casa. Quan això s’explica a la gent, veuen que tenen una èpica absolutament verídica”, diu. “Durant molt de temps ningú no n’ha volgut dir res i s’ha anat esborrant de la memòria de la gent. És la història no explicada”, afegeix. Això ha fet que s’expliqués només des del bàndol vencedor. “Fins ara s’havia fet una història de triomfalisme i victòria. Després de reivindicació de les víctimes i la barbàrie. I ara hem de fer una anàlisi de la guerra”, conclou.