L’ENTREVISTA

Sergi Nuss: “Ens pensàvem que havíem après dels errors, però l’especulació urbanística ha tornat”

Membre de l’Associació de Naturalistes de Girona i coordinador de la guia ‘50 espècies i paratges de la Costa Brava en perill’

Projectes urbanístics que la crisi mantenia en letargia han ressuscitat a la Costa Brava amb els primers indicis de bonança econòmica. Un despertar especulatiu que ha tingut una resposta contundent amb la creació de la plataforma SOS Costa Brava, integrada per més d’una vintena d’associacions conservacionistes del territori. Dels molts projectes urbanístics del litoral gironí que la plataforma pretén aturar, setze els té recorreguts a la via administrativa o als tribunals. Per costejar aquesta lluita judicial han posat en marxa una campanya de recollida de donatius. També ideen estratègies de captació de fons com la publicació de la guia 50 espècies i paratges de la Costa Brava en perill, que es distribuirà a les persones que donin suport econòmic a la causa de SOS Costa Brava. La guia, que es presenta avui al Celler Espelt de Vilajuïga, i que al juny es distribuirà amb el diari ARA, ha estat il·lustrada per Toni Llobet i coordinada per Sergi Nuss, membre de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i tècnic del departament de geografia de la UdG.

¿La crisi amaina i el totxo torna a amenaçar el paisatge de la Costa Brava? ¿No s’ha après del passat?

Amb la crisi es van parar moltíssims projectes de desenvolupament urbanístic i es va instal·lar el discurs que havíem après dels errors, ens havíem cregut que aquest creixement purament especulatiu, que busca exclusivament el negoci i no la resposta a la necessitat d’habitatge, ja no es tornaria a produir. Però realment ha passat el contrari. El que està trobant ara un mercat i una inversió són justament aquells projectes que tenen una finalitat purament especulativa, en els espais més privilegiats que ens queden al litoral, projectes a primera línia de la costa, en zones forestals amb bona perspectiva, en una antiga pedrera abandonada o associats a camps de golf. I són els projectes que hem d’evitar perquè privatitzaran el paisatge que ens queda, el degradaran i no resoldran el problema de l’accés a l’habitatge. Aquesta és la nostra lluita des de SOS Costa Brava.

Us queixeu que els ajuntaments no us fan prou costat.

De moment la seva resposta no és gaire positiva. En un punt del manifest de SOS Costa Brava instem els ajuntaments a suspendre llicències i a iniciar processos de revisió de llicències dels seus propis planejaments per desclassificar d’ofici tots aquests sectors urbanitzables, que són de l’ordre d’uns 300 al conjunt de la Costa Brava. Són els mateixos ajuntaments els que han de reconèixer que els seus planejaments urbanístics són obsolets, els han de revisar i evitar que es desenvolupin. Però no ha passat en cap cas. Ha hagut de ser la Generalitat, després de la demanda reiterada de SOS Costa Brava, la que ha accedit a fer aquesta revisió, esperant que els ajuntaments hi donin suport. Altres vegades, quan des de la Generalitat s’han formulat propostes per contenir el creixement urbanístic o incrementar el territori preservat, molt sovint han acabat amb recursos dels ajuntaments al contenciós administratiu. Ara, tan bon punt la Generalitat ha anunciat la moratòria per construir a 500 metres del litoral, els ajuntaments s’han queixat per no haver tingut prou informació o perquè els impedeix executar projectes urbanístics al municipi.

Veieu insuficient la moratòria?

És una primera victòria, però és cert que els casos més polèmics i que estaven en fase de tramitació més avançada no s’han aturat. En aquests casos hem de reforçar la idea que el paisatge té un valor que va més enllà del preu que puguin tenir aquells habitatges en un futur. Sa Guarda o Sa Riera de Begur, per exemple, són espais de gran valor paisatgístic i ens els estem venent, i perdem així un patrimoni de valor incalculable. Que la Generalitat compri aquests espais podria ser una solució per garantir-ne la preservació i que passin a ser patrimoni comú.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, no ho ha descartat.

Som optimistes en relació amb aquesta nostra proposta. Tard o d’hora això havia de passar. El que avui destina la Generalitat a la conservació de la natura a Catalunya és el 0,1% del seu pressupost. És irrisori. Si un dels principals motius pels quals tenim turisme és el paisatge, el que hem de fer és invertir en preservar-lo. Ara que s’està tramitant l’avantprojecte de llei d’ordenació del litoral és el moment idoni perquè aquesta llei incorpori la creació d’algun tipus d’organisme per començar a adquirir territori i que quedi per a les generacions futures. Nosaltres proposem que sigui el que anomenen Conservatori del Litoral, prenent l’exemple de França, on un 30% de la costa francesa és de propietat pública.

Avui presenteu la guia 50 espècies i paratges de la Costa Brava en perill. ¿Com ajudarà aquesta eina a protegir el litoral de l’especulació, tal com anuncieu?

És una guia que es distribueix en una sèrie d’establiments col·laboradors a canvi de donatius. Pretenem recaptar fons per fer front als casos que des de SOS Costa Brava tenim recorreguts davant la justícia, com el de Sa Guarda de Cadaqués o S’Antiga de Begur, o el cas particular de la revisió urbanística de Santa Cristina d’Aro, que és el primer planejament municipal que es revisa des que ha nascut SOS Costa Brava.

¿La guia també té una finalitat de conscienciació?

La guia descriu els ecosistemes que tenim i quines espècies hi viuen i estan en regressió per la pressió que exercim sobre el seu hàbitat. Hem seleccionat 50 espècies, però n’hi ha moltes més. El que volem és conscienciar la població i generar una reflexió entre els ajuntaments i representants polítics perquè siguin els primers a defensar un model de decreixement urbanístic. La Costa Brava avui encara admet 35.000 habitatges més, una barbaritat. El 46% dels habitatges de la demarcació de Girona són a la Costa Brava, i d’aquests, el 57% són de segones residències o vacants. No podem seguir aprofundint en aquest model. Cal parar i plantejar-nos quina Costa Brava volem.