Troben una part de la muralla meridional de Girona construïda al segle XIV

Els investigadors sabien que havia existit gràcies a la documentació, però mai fins ara se n'havia localitzat cap prova física

Troballa excepcional al Barri Vell de Girona, i tot gràcies a la casualitat. Unes obres de reforma en un local comercial del carrer Argenteria, 23, han fet sortir a la llum un tram de la muralla meridional de l'Areny, que es va construir a finals del segle XIV principis del XV per protegir els habitatges de la crescuda del riu Onyar. " És la troballa més important a Girona del darrer any, perquè no teníem cap evidència física que provés la seva existència", ha destacat el director de Cultura de Girona, Francesc Ten, que ha assegurat que ara treballaran per deixar-ho visible i estudiaran si poden continuar les excavacions per trobar més vestigis.

Les alarmes van saltar quan els operaris van detectar una construcció de pedra de 2,40 m d'amplada, una mida no gaire habitual en parets ni edificis, cosa que els va fer sospitar. Els tècnics del departament de Cultura van agafar la batuta i van excavar més de quatre metres, fins a arribar als fonaments de la muralla. Gràcies a les anàlisis dels materials utilitzats, els arqueòlegs han pogut determinar que es va aixecar a finals del segle XIV, sota les ordres del rei Pere III el Cerimoniós.

"Tenim documentat que el 1361, el rei Pere III va ordenar que es reforcés la Força Vella [una muralla que englobava la ciutat] i que se'n construïssin dues més per protegir Sant Feliu i Sant Pere, i tota l'Areny", ha detallat la directora de la intervenció, Maribel Fuertes. En concret, aquesta part començaria a l'anomenada torre del Telègraf i acabaria a l'inici del carrer del Carme.

La muralla medieval fa 12 metres d'altura i 2,40 m d'amplada, i s'ha pogut recuperar un tram de prop de 6 m de llarg. Resseguint-ne l'altura, es poden detectar totes les construccions que successivament s'han fet des del segle XIV fins a l'actualitat. "Fa 600 anys la llera del riu era 4 metres per sota de l'actual, i es pot veure com s'ha anat construint a sobre amb el pas dels anys", ha detallat Fuertes, que ha especificat que la majoria de vegades es tirava sorra per anivellar-ho i es construïa al damunt de les restes anteriors.

De fet, gràcies al sondeig estratigràfic, s'ha pogut saber que al segle XVI es va construir l'edifici, que va integrar la muralla com a fons de l'habitatge. I al segle XIX, amb la remodelació dels edificis de la Rambla i l'Argenteria, es van obrir les cases al riu, foradant l'antiga muralla per aixecar balconades i pisos superiors. En aquesta operació, la muralla medieval va quedar emmascarada a l'interior de l'edifici. Fins fa unes setmanes, que els tècnics la van trobar.

Ten ha explicat que arran de la troballa, alguns veïns de l'Argenteria s'han interessat per esbrinar si el terra del seu edifici amaga també un mur medieval. "Ara hem d'estudiar amb quina fórmula Generalitat, Ajuntament i UdG poden continuar estudiant els vestigis de la muralla de l'Areny", ha assenyalat Ten, que també ha deixat clar que el tram trobat " quedarà visible", després de les obres de reforma que s'estan fent a la planta baixa de l'edifici, on s'obrirà un local comercial.

Més continguts de