Les activitats rurals se senten amenaçades per la pressió urbanita

Girona“Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, ovelles i els cavalls porten esquella al coll, els galls canten de matinada i la merda fa pudor”. Sembla una sentència incontestable, però s’han vist en la necessitat de recordar-la i reivindicar-la els membres del grup de Facebook No al Mòbing Rural. Denuncien que amb l’increment de població urbanita als pobles, ja sigui perquè hi tenen segona residència o perquè hi fan turisme, han augmentat les actituds de rebuig i menyspreu a tots els aspectes de la ramaderia i l’agricultura que els molesten perquè trenquen la imatge de postal que volen del món rural.

“La muntanya no és Port Aventura. És real i de veritat”, asseguren els membres del grup, que sostenen que, a vegades, amb la connivència de constructores i ajuntaments, aquestes actituds “estan posant en perill la tasca de pagesos i ramaders”. “¿Serà certa la dita segons la qual «de fora vingueren i de casa ens tragueren»?”, es pregunten. Al mur d’aquest grup a Facebook es recorden conflictes sorgits en diferents pobles per les queixes de veïns, en la majoria dels casos habitants de segones residències, pel soroll de les esquelles dels animals, per la pudor d’una granja, per les dejeccions que deixa pel camí el ramat quan surt de l’estable o fins i tot pel cant d’un gall a la matinada. També hi apareixen conflictes que han viscut diversos pobles, com Calella de Palafrugell, Mont-ras o Sant Mori, pel soroll de les campanes de nit, igual que ha passat les últimes setmanes amb les campanes de la catedral de Girona.

“Ja n’hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça”, alerten els membres del grup No al Mòbing Rural. La preocupació d’aquest grup és compartida pel sindicat Unió de Pagesos. “A tothom li agrada la verdor dels camps cultivats, però en canvi costa d’acceptar que en determinades èpoques s’hi han d’aplicar fems que fan pudor”, assegura el coordinador territorial del sindicat a les comarques gironines, Xavier Frigola. Si bé eludeix utilitzar la paraula mòbing, Frigola admet que la pagesia pateix ovint el menyspreu de nous residents procedents de ciutat i actituds a vegades intolerables. “S’han donat casos en què, amb el boom de la construcció, es van aixecar cases en pobles que van encerclar explotacions ramaderes i els propietaris dels habitatges van fer pressió per fer fora la granja, que sempre havia sigut allà”, explica Frigola com a exemple.

Per evitar conflictes com aquest, el representant d’Unió de Pagesos sosté que caldria que es conegués millor la importància del sector i, per part dels pagesos, un compromís de bones pràctiques, que, segons assegura, molts ja estan exercint, evitant per exemple abocar fems als camps a l’estiu o en cap de setmana. Un “pacte camp-ciutat” és el que reclama l’economista especialitzat en el món agrari Francesc Reguant, autor del llibre Entendre l’agricultura. Reguant parla sense embuts dels “nou-rics que van als pobles amb certa supèrbia i absolut desconeixement del món rural, que creuen que els aliments vénen de la nevera” i en alguns casos generen un “claríssim mòbing rural”, amb campanyes contra pudors, instal·lacions agràries i tot allò que “modifica la imatge de postal de la segona residència al camp”. El pacte que defensa Reguant demana més sensibilitat dels pagesos cap als urbanites, fent un esforç per entendre que hi ha coses que els molesten, com ara les males olors. Als urbanites els reclama una conscienciació de la importància de l’agricultura moderna, més criminalitzada que l’agricultura tradicional i rebutjada sovint a partir d’una “prestesa base mediambiental”.

L’economista destaca que l’agroalimentació moderna, amb explotacions més grans i intensives, que es nodreix de la investigació i la tecnologia, i que inclou l’agricultura ecològica, “és un puntal estratègic per a l’economia, i en una situació de crisi ha demostrat que és capaç de resistir mentre altres sectors flaquegen”.

Camins ramaders tallats

La compra de finques i masies per a ús de segones residències ha motivat que s’hagin tallat camins tradicionals dels ramats dels pobles i accessos de rutes de la transhumància, les que s’utilitzen en el trajecte dels ramats que baixen a la plana a l’hivern i pugen a les muntanyes a l’estiu buscant pastures. Tot i que hi ha documents antics en els quals es reconeix l’ancestral prioritat de pas d’aquests camins ramaders, els pastors transhumants que encara queden es troben amb constants entrebancs. “Per ignorància o falta de respecte, els nous propietaris de finques ens tallen camins que hem utilitzat sempre”, es queixa Ernest Sitges, pastor de la Pobla de Lillet que ha fet transhumància a la zona de la Molina, entre d’altres. “La nostra és una feina molt dura i ara només falta que ens tallin els camins”, lamenta Sitges, que actualment té un ramat de 300 ovelles.

Esquelles precintades

El ramader de Llanars (Ripollès) Joan Moret va arribar a precintar amb cinta aïllant les esquelles del seu ramat d’eugues perquè alguns propietaris de segones residències del poble es queixaven que el soroll no els deixava dormir. “També s’hi va sumar un veí del poble”, diu Moret. Tot i que aquella polèmica ja s’ha apagat, el ramader admet que encara se senten queixes de gent de fora perquè els pagesos escampen fems als camps o perquè la carretera queda bruta d’excrements quan passa el ramat. “És molt maco veure prats i vaques per a la gent de ciutat, però han d’entendre que el nostre despatx són els terrenys on tenim el bestiar, que porta esquelles i no fa bona olor”, diu Moret.

Tractors prohibits a Collabós

Els tractors són també font de conflictes, especialment quan surten dels camins rurals i utilitzen carreteres. Un centenar de pagesos de la Garrotxa i el Ripollès batallen perquè la direcció general de Trànsit els deixi circular amb el tractor pels túnels de Collabós, cosa que els evitaria haver d’utilitzar la vella carretera de Capsacosta, “plena de revolts i més perillosa perquè no permet avançaments en la majoria de trams i perquè hi circulen tràilers amb mercaderies perilloses”, explica Joan Moret, el ramader de Llanars, que és un dels tractoristes afectats per la prohibició. Respecte a la carretera vella, el trajecte per aquest túnel els suposa també un estalvi d’una mitja hora en temps. La majoria dels tractoristes són pagesos de la Vall de Bianya, Camprodon o Sant Quirze de Besora que es desplacen per “fer jornals o per traslladar blat de moro a l’època de l’ensitjament”. La normativa no permet circular per carretera als tractors amb remolc perquè no superen els 25 km/h. “No es té en compte que tots els pagesos ja portem tractors que poden superar els 40 o 50 km/h”, indica Moret.

Campanes silenciades

El so de les campanes, que tanta polèmica ha generat els últims dies a Girona, ha sigut font de conflicte en nombrosos pobles. Una de les primeres polèmiques va sorgir l’any 1999, quan l’arquitecte Ricard Bofill, amb casa a Mont-ras, va demanar al rector que les campanes no toquessin tan aviat. S’havien recuperat dos anys abans per iniciativa popular. Poblacions com Sant Mori i Calella de Palafrugell han viscut també enfrontaments semblants. L’Ajuntament de Girona, que havia ordenat el cessament del toc de nit, va prendre la decisió dimarts de fer-se enrere, tal com reclamava el col·lectiu de veïns del Barri Vell. El consistori s’empara ara, per contradir-se, en l’article 17 de la llei de culte de la Generalitat de l’any 2009, on es diu que queden “excloses de les condicions de protecció acústica les campanes als centres de culte.

Unió de Pagesos, contra la paralització d’una macrogranja

La paralització del projecte d’una granja amb capacitat per a 2.300 porcs d’engreix a Palau de Santa Eulàlia ha generat les protestes del sindicat Unió de Pagesos, que acusa l’Ajuntament de “buscar subterfugis” per aturar la construcció, malgrat que compleix “totes les condicions legals, sanitàries i ambientals per al seu funcionament”. El projecte topa també amb l’oposició d’un grup de veïns, que s’han agrupat en la plataforma Salvem la Pellingarda amb l’objectiu d’aturar la construcció de la granja. Tant l’Ajuntament com els veïns alerten del risc de contaminació de nitrats que comportaria l’explotació ramadera i recorden que al municipi ja es va haver de tancar l’any 2000 el pou d’abastament d’aigua potable principal perquè estava contaminat per nitrats.

L’alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Xavier Camps, assegura que l’oposició que genera la granja no és cap cas de mòbing a la pagesia. Segons explica, l’Ajuntament va modificar el pla urbanístic de la població per, entre altres objectius, regular la construcció de granges, fet que suposava la suspensió de l’expedient presentat pel promotor per construir la granja al municipi. El promotor va presentar recurs contra l’Ajuntament, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha donat la raó, per la qual cosa el sindicat Unió de Pagesos reclama al consistori que tramiti els permisos perquè es pugui iniciar la construcció de la granja d’engreix de porcs. Segons l’alcalde, l’Ajuntament espera rebre els permisos mediambientals de la Generalitat per, si són positius, concedir la llicència corresponent a la construcció, sempre que s’hi introdueixin el màxim de mesures correctores per evitar el risc de contaminació.

Respecte per a l’activitat agrària

El cas de Palau de Santa Eulàlia ha motivat que el sindicat Unió de Pagesos hagi reclamat “respecte per a tota l’activitat agrària”. L’organisme recorda que, segons un estudi de la fundació Agroterritori, l’activitat ramadera crea diversitat de feines i dóna vitalitat econòmica a altres empreses i als serveis auxiliars del territori. L’estudi també assegura que el PIB de l’Alt Empordà va créixer un 0,02% l’any 2013 gràcies, en part, a la millora en el sector porcí. Unió de Pagesos desmenteix l’Ajuntament i assegura que el municipi de Palau de Santa Eulàlia no presenta excés de nitrats